Durant la trobada, Gómez ha explicat als assistents les diferents actuacions que s’han duit a terme els darrers dos anys en el marc de la gestió de la pandèmia, així com els projectes, serveis i prestacions que s’han posat en marxa al marge de la COVID-19. Per poder tirar endavant aquesta tasca ingent, ha remarcat, han estat crucials el diàleg, la col·laboració i la participació de totes les administracions públiques, els col·legis professionals, les associacions de pacients i els sindicats. El compromís de tothom ha estat decisiu per poder garantir la màxima protecció de la població i, alhora, seguir avançant en els plans per aconseguir un sistema de salut modern, eficaç, eficient i equitatiu.
Quant als dispositius i serveis relacionats amb la gestió de la pandèmia, Gómez s’ha referit a la creació del Comitè de Gestió de Malalties Infeccioses; la separació dels circuits assistencials d’atenció primària i d’atenció hospitalària en respiratoris i no respiratoris; l’elaboració d’una estratègia específica per a persones vulnerables (especialment de gent gran), i la creació de dispositius com les UVAC, la Central de Coordinació COVID-19, InfoCOVID, EduCOVID, les COVID-Exprés i els Kids-COVID.
També ha citat l’elaboració i la implementació dels plans de contingència en els hospitals (amb 1.000 llits reservats per a pacients COVID i la possibilitat d’ampliar les places d’UCI fins a 300); la posada en marxa dels hotels pont, i el reforç dels laboratoris de microbiologia de tots els hospitals, amb una inversió de més de 600.000 euros.
Així mateix, ha recordat els cribratges massius en barris/municipis d’alta incidència, amb més de 50.000 persones cribrades; els controls sanitaris a ports i aeroports a viatgers nacionals, amb un milió de persones controlades, i la posada en marxa dels punts de vacunació massiva a totes les illes i del vacubús.
Pel que fa a les eines digitals per facilitar la gestió de la pandèmia, ha esmentat BITCita, per demanar cita per a la vacunació; viatjarabalears, per obtenir el codi QR per viatjar en un moment determinat; la web per obtenir el certificat COVID digital i els punts de recollida presencial; covid.ibsalut.es, per a l’autogestió digital de la COVID-19 i poder tramitar la baixa laboral; el visor COVID per obtenir informació actualitzada de l’evolució de la pandèmia, o el sistema per comunicar positius des de les farmàcies, amb la col·laboració del COFIB.
Més prestacions, serveis i infraestructures
Gómez ha ressaltat que, a banda de totes aquestes iniciatives i tot i les moltes dificultats derivades de la pandèmia, s’ha aconseguit tirar endavant altres projectes no relacionats amb la COVID-19.
Quant a les prestacions i l’atenció, la Direcció General de Prestacions i Farmàcia i el Servei de Salut han impulsat la posada en marxa de la prestació de l’eutanàsia (que ha suposat una tasca immensa de coordinació entre departaments i de formació i sensibilització en totes les illes) o la prestació del trasplantament hepàtic.
També s’ha donat un nou impuls al Programa de Cribratge de Càncer de Còlon. Per fer-lo arribar al 90 % de la població diana s’han invertit enguany 882.854 euros en tecnologia.
Salut Mental ha elaborat el Pla de Prevenció del Suïcidi i, a més, s’ha fet una passa molt important amb la incorporació del psicòleg clínic en la cartera de serveis d’atenció primària.
En matèria d’infraestructures, s’han fet progressos molt importants: s’han iniciat les obres del Servei d’Hemodiàlisi a Formentera amb un pressupost de 350.000 euros; s’ha traslladat el 061 de Mallorca a una nova seu; s’ha renovat el laboratori de Son Llàtzer amb una inversió de 2,3 milions; s’ha executat una reforma integral del Laboratori de Salut Pública amb una inversió d’1,7 milions; s’han licitat de les obres de la reforma integral de l’Hospital de Manacor, que en duplicarà la superfície, i s’avança per crear el Parc Sanitari Bons aires i obrir la zona del psiquiàtric a la ciutat.
En l’àmbit de la formació, la Direcció General de Recerca en Salut, Formació i Acreditació ha continuat fent feina en l’acreditació de places MIR i, en recerca, l’IdISBa també ha aprovat la primera oferta d’ocupació pública d’acord amb l’Estatut del personal investigador laboral al servei dels instituts d’investigació sanitària de les Illes Balears.
Pel que fa a consum, aquesta Direcció General ha continuat la tasca inspectora i ha promogut l’adequació de l’Espai Consum per fer formació sobre consum.
En l’àmbit de salut pública, Gómez ha destacat la creació de la plataforma EinaSalut, instrument innovador i pioner a Espanya, que té per finalitat millorar la salut individual i col·lectiva de la població i que aviat estarà disponible per a la ciutadania.
Pla Estratègic d’Atenció Primària
Gómez ha explicat que el Ministeri de Sanitat, com totes les comunitats autònomes, els professionals sanitaris, les societats científiques i els mateixos ciutadans són conscients que cal revisar el model actual d’atenció primària tenint en compte l’experiència acumulada en les dues darreres dècades i, també, la viscuda durant la pandèmia.
Només d’aquesta manera es podrà donar la resposta adequada als problemes de salut presents i als emergents, millorar l’experiència individual d’atenció i assegurar l’equitat en l’atenció a grups considerats de necessitat complexa.
Per això, la consellera ha recordat que el Govern de les Illes Balears destina gairebé 500 milions d’euros cada any a l’atenció primària. És el programa més alt de tot el pressupost de la comunitat autònoma, que s’ha incrementat any rere any, la qual cosa ha permès disposar, a hores d’ara, d’un miler de professionals més que en 2015, i reformar i modernitzar diverses infraestructures.
A més, ha anunciat que el mes d’abril es presentarà el Pla Estratègic d’Atenció Primària del Servei de Salut de les Illes Balears 2022-2026, el qual es configura en sis estratègies d’actuació: sostenibilitat, centralitat, comunitat, atenció, transformació digital i desenvolupament professional. Cadascuna consta d’objectius i accions concretes que permetran avaluar-lo i fer-hi propostes de millora.
La consellera ha donat les gràcies a tots els professionals que, dia a dia i des del seu lloc de feina, sumen esforços per superar la pandèmia, per reforçar l’atenció propera amb els usuaris, sobretot amb les persones grans o persones amb malalties cròniques, i per continuar innovant per millorar el sistema sanitari.
En el Consell de Salut de les Illes Balears estan representats els quatre consells insulars, la FELIB i l’Ajuntament de Palma; els sindicats UGT i CCOO; la CAEB; tretze col·legis professionals (Metges, Infermeria, Psicòlegs, Veterinaris, Farmacèutics, Dietistes-Nutricionistes, Odontòlegs, Podòlegs, Terapeutes Ocupacionals, Logopedes, Fisioterapeutes, Òptics-Optometristes i Protètics Dentals); l’Acadèmia Mèdica Balear; el Consell de Consum; les entitats FEAPS, UNAC i Plataforma d’Organitzacions de Pacients, i tots els representants de la Conselleria de Salut i Consum.