ACN Barcelona – ‘Visita a la senyora Soler’, amb edició i pròleg d’Anna Maria Villalonga, és una de les “novel·les perdudes” de Manuel de Pedrolo, que s’ha mantingut inèdita fins ara. L’editorial Fonoll publica l’obra que, com assenyala la seva coordinadora editorial, Anna Pérez Mir, mostra un Pedrolo que “situa en el mateix pla de l’home que la dona, parla obertament de la sexualitat femenina, de la reivindicació dels cossos, del gaudi i del plaer”. En una entrevista amb l’ACN, Pérez Mir afirma que ‘Visita a la senyora Soler’, que va ser censurada l’any 71, és un dels plats forts de l’editorial de cara Sant Jordi. “Tenir un Pedrolo consolida la nostra col·lecció de narrativa, on publiquem autors de Ponent i altres autors de la narrativa mundial”, afegeix.
‘Visita a la senyora Soler’ és una novel·la inèdita de Pedrolo que va escriure a Tàrrega l’estiu de 1959. L’editorial Aymà la va presentar a la censura uns quants anys després, el 3 de maig de 1971, i aquesta va prohibir publicar-la: “Es de una inmoralidad de fondo, mucho más que de forma, tan enorme, que consideramos imposible su publicación”.
La novel·la de Pedrolo va arribar a Fonoll a través de la Càtedra Màrius Torres de Lleida, amb qui col·laboren. La Càtedra s’ha dedicat a digitalitzar tot el fons de la censura de Pedrolo i van descobrir que hi havia l’original de ‘Visita a la senyora Soler’. Fonoll va valorar l’obra i van parlar-ho amb la família i la filla de Manuel de Pedrolo, Adelais de Pedrolo. “Descobrir que a la censura a l’Arxiu General de l’Administració d’Alcalà d’Henares hi ha una de les tres novel·les perdudes de Pedrolo i que hi ha la possibilitat de publicar-ho, per nosaltres és una fita molt important i ens fa molta il·lusió”, apunta Pérez Mir.
La coordinadora editorial de Fonoll explica que a ‘Visita a la senyora Soler’ es veu un Pedrolo on s’hi reflecteix un dels punts destacats de la seva narrativa i és com presenta els personatges femenins. “Situa en el mateix pla de l’home que la dona, parla obertament de la sexualitat femenina, la reivindicació dels cossos, el gaudi i el plaer”. La novel·la, afegeix, té un punt d’intriga i atrapa.
Novel·les perdudes
Dues novel·les més de Pedrolo considerades “perdudes” són: ‘Els còdols trenquen l’aigua’, que va ser destruïda per Pedrolo i mai va ser recuperada de l’Arxiu de la Censura. No ha estat mai publicada ni se’n té cap notícia. Una cas ben diferent és el de la tercera obra desestimada per l’autor: ‘Tants interlocutors a Bassera’, que Edicions 62 va publicar l’any 1992 i va ser reeditada per Llibres del Delicte l’any 2018.
Pérez Mir indica que una part de les seves col·leccions es dedica a recuperar autors de Ponent per ressituar-los dins del catàleg editorial i celebra poder incorporar una obra de Pedrolo que va ser censurada. Així mateix, destaca que tenen intenció que els seus llibres es mantinguin en catàleg i acabin sent llibres de fons. Encara presentem llibres de l’any anterior, afegeix. En aquet sentit, destaca que no volen fer llibres fungibles i sortir de la voràgine de publicar perpublicar. “Tenir un Pedrolo consolida la nostra col·lecció de narrativa, on publiquem autors de Ponent i altres autors de la narrativa mundial”.
Novetats de Sant Jordi
A més del llibre inèdit de Pedrolo, que és una de les apostes potents de Sant Jordi, la coordinadora editorial destaca ‘El silenci de l’angle. Guillem Viladot o el desfici pel jo’, de Teresa Ibars. “Aquest any hi ha hagut la polèmica de la no concessió de l’Any Viladot com un dels anys que commemora el Departament de Cultura i nosaltres des de fa molts anys reivindiquem l’obra de Guillem Viladot i tot el seu potencial cultural i artístic, així com la seva figura polièdrica”, remarca.
L’editorial també publicarà ‘Un món nou’, d’Eduard Bagur; ‘Guanyem amb la llengua. El català durant el
