ACN Barcelona – “Per a Fuster l’assaig era literatura d’idees, un reexamen constant dels arguments, les pressuposicions o prejudicis; continuar amb aquest reexamen, divulgar l’obra i ponderar la vigència d’aquest discurs personal i lliure sobre el món és el millor homenatge que li podem fer”. Així ha resumit l’esperit de l’Any Fuster el seu comissari, l’escriptor valencià Enric Sòria, aquest dimarts. Els actes i iniciatives commemoratives dels 100 anys del naixement de l’escriptor i assagista de Sueca ja han arrencat i s’estendran fins més enllà del 2022, coordinats per la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Els governs valencià i balear hi col·laboraran –més enllà dels seus programes territorials- i la celebració tindrà una pota a l’estranger.
L’Any Fuster és una de les commemoracions decretades pel Govern per aquest 2022, vehiculada per la ILC. Fuster, una de les figures intel·lectuals de més relleu i amb major repercussió pública de la cultura catalana en la segona meitat del segle XX, serà recordat i reivindicat en el centenari del seu naixement i el 30è aniversari de la seva mort.
Hi ha previst commemorar oficialment la seva figura tant al País Valencià, on va néixer i va viure, com a les Illes Balears, on també va tenir importants repercussions. No obstant això, els dos territoris també col·laboraran a Catalunya amb alguns dels molts actes organitzats per la ILC, com ho fan altres entitats i associacions, des de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) fins a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
El comissariat de l’Any ha estat encarregat a l’escriptor valencià Enric Sòria, especialista fusterià i autor de la reedició amb estudi introductori de Sagitari de Joan Fuster (1993); de la recopilació i traducció de dos reculls de textos assagístics de Fuster, ‘Discordances’ (2010) i ‘Més discordances’ (2011); col·laborador en el diccionari bibliogràfic ‘Joan Fuster, llibre a llibre’ (2015), a més d’una llarga sèrie d’articles, entrevistes i comentaris dedicats a l’obra de Fuster i als treballs sobre ella, escrits al llarg del temps. Actualment prepara un llibre sobre l’escriptor de Sueca.
Sòria ha proclamat aquest dimarts que cal aprofitar l’efemèride per d’alguna manera continuar amb el seu “reexamen” constant de la seva pròpia obra. “Fer això –continuar amb el reexamen, divulgar-ne l’obra i ponderar la vigència d’aquest discurs personal i lliure sobre el món- és prosseguir el projecte de diàleg que és la literatura de Fuster, i és el millor homenatge que li podem fer”, ha consignat el valencià.
De la seva banda, la directora de la ILC, Izaskun Arretxe, ha manifestat la felicitat de la Institució per l’inici de l’Any Fuster: “Estem molt contents de poder celebrar-ho; avui és un dia importantíssim perquè Fuster és una figura cabdal, un gegant de les nostres lletres”, ha dit abans de remarcar el paper “decisiu” de Fuster en la construcció del valencianisme polític, com a “constructor de la idea de Països Catalans”, i també “enorme escriptor, poeta i un dels millors prosistes de la literatura catalana”.
Per aprofundir i difondre la seva obra hi ha com en tota commemoració un seguit d’actuacions per apropar-lo a l’àmbit educatiu i de la xarxa de biblioteques públiques, amb materials i també una exposició itinerant. Es farà èmfasi en la influència innovadora de Fuster tant en l’àmbit cívic com en l’artístic, intel·lectual i pròpiament literari, i es destacarà la seva relació amb escriptors com Carles Riba, Salvador Espriu, Josep Pla, els germans Ferrater o Josep M. Castellet, entre altres figures rellevants de la cultura catalana.
Acte central d’homenatge i estudi a la Biblioteca de Catalunya
Coincidint amb la data del 30è aniversari de la mort de Fuster, la Biblioteca de Catalunya (BC) i la Institució de les Lletres Catalanes organitzaran una jornada d’homenatge i estudi centrada en la idea i la construcció de país de Fuster. L’acte, que consistirà en diverses taules rodones que se celebraran a la sala de la Caritat, i en un espectacle musical, a la sala de Llevant de la BC, tindrà lloc el 21 de juny.
Entre les accions que es duran a terme al llarg dels pròxims mesos destaquen també dues exposicions, la primera, una gran mostra impulsada per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, que es podrà veure al Palau Robert de Barcelona durant l’últim trimestre de 2023, després d’haver-se exposat al Centre del Carme Cultura Contemporània de València.
La segona exposició, ‘Joan Fuster, una vida il·lustrada’, és una iniciativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que estarà disponible a partir de juny de 2022. N’organitza la itinerància a Catalunya la Institució de les Lletres Catalanes i el Servei de Biblioteques de la Generalitat. La producció està comissariada per Salvador Ortells, comissari també de l’Any Fuster al País Valencià.
Hi haurà també un cicle de xerrades a l’Ateneu que donaran a conèixer altres vessants també importants en l’obra de Fuster, però potser menys ressenyades, com ara la seva producció de poesia. En l’àmbit acadèmic, s’acaba de celebrar a la Universitat de Barcelona (UB) el ‘Simposi Joan Fuster. Figura d’un segle’, organitzat pel Grup de Recerca Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu amb el Suport del Departament de Cultura.
Reedicions, documental i projecció internacional
En l’àmbit internacional, l’Institut Ramon Llull organitza actuacions a l’exterior que duran a terme conjuntament les Àrees de Literatura i Pensament i de Llengua i Universitats. Així, Fuster serà també present a Madrid (Feria del Libro), França, el Regne Unit, Alemanya (Fira de Frankfurt) o Nova York, en aquesta darrera amb motiu de la traducció a l’anglès de ‘Judicis finals’.
Pel que fa les publicacions, hi ha una gran quantitat de publicacions i novetats editorials: la nova edició ja publicada de ‘Nosaltres els valencians’, que enguany fa 60 anys, per part d’Edicions 62,. La Poesia completa, a cura de Salvador Ortells Miralles, i diverses antologies dels assaigs fusterians són algunes de les més destacades. També està prevista la traducció a l’anglès i al castellà de Consells, proverbis i insolències així com la traducció al castellà de Sagitari. D’altra banda, des d’Edicions 62 han confirmat la voluntat que abans d’acabar l’any arribin a les llibreries dos nous volums de les Obres Complertes fusterianes, un projecte endegat l’any 1968 i que no s’ha aconseguit culminar encara.
Finalment, la televisió pública valenciana (À Punt) està preparant un documental sobre la figura de Joan Fuster. En l’audiovisual hi participarà probablement també TV3, segons Izaskun Arretxe.
