ACN Pollença – Javier Cercas ha presentat aquest dijous la seva darrera novel·la, ‘El Castillo de Barbazul’ (Tusquets Editors) des de Mallorca. L’escriptor ha visitat Pollença i ha recorregut el cap de Formentor, dos dels escenaris principals d’una història que tanca la saga de llibres de la Terra Alta, després de la novel·la guanyadora del Premi Planeta 2019 i d”Independencia’ (2021). El protagonista de la trilogia, el policia Melchor Marín, ja s’ha retirat i ara afronta la desaparició de la seva filla adolescent durant un viatge a la illa. A partir d’aquí, la novel·la s’endinsa en un laberint de violència (masclista), abusos de poder i històries fosques en una Mallorca de velles fortunes “particularment propícia” pel que succeeix a la novel·la.
Cercas ha volgut presentar la seva darrera novel·la des de l’indret on transcorre bona part de la seva trama: Mallorca, i particularment, Pollença i la zona del cap de Formentor. L’escriptor ha ofert una roda de premsa en un local social de la població, amb una important afluència de mitjans mallorquins, catalans i de la resta de l’Estat, així com de veïns. Després la comitiva ha recorregut els singles del cap de Formentor.
‘El castillo de Barbazul’ arrenca a Gandesa, a la Terra Alta que va donar nom al primer llibre de la trilogia homònima, i on viu el seu protagonista, el Mosso d’Esquadra Melchor Marín. Però en aquesta tercera i darrera entrega, Marín ja ha deixat el cos i viu tranquil·lament fent de bibliotecari. La calma s’acaba quan la seva filla, contrariada per un secret familiar que el seu pare li acaba de confessar, marxa per despit a Mallorca, de viatge. D’un dia per l’altre, Cosette deixa de contestar els seus missatges i està il·localitzable, i Marín viatja fins a l’illa per mirar de trobar-la.
La seva novel·la “més lluminosa”
La trama es desenvolupa aleshores a Mallorca, com una recerca plena d’angoixa i la notícia que la seva filla ha estat víctima d’abusos sexuals. La societat mallorquina, i més particularment la d’aquesta part de l’illa, és una protagonista més del llibre, des de la bonhomia dels seus veïns fins a l’univers de velles fortunes que habiten els singles del cap de Formentor. Tanmateix, Cercas destaca que aquesta és potser la seva novel·la “més lluminosa”.
Els darrers anys Cercas ha visitat en diverses ocasions l’illa, i un dels seus amfitrions ha estat Biel March, artista i habitant de Pollença, que a més ha acabat tenint també un paper en la novel·la. “L’he nomenat productor executiu de la novel·la”, ha bromejat l’escriptor des de Pollença. La violència masclista és un dels grans temes de la novel·la, i darrere el relat, hi ha la pregunta de si és legítim prendre’s la justícia per compte propi, tal com ha avançat Cercas aquest dijous.
“Fàcil de llegir, difícil d’entendre”
“Com sempre he procurat fer un llibre fàcil de llegir i difícil d’entendre”, ha asseverat Cercas. Per l’escriptor extremeny instal·lat a Catalunya, Mallorca és un indret “particularment propici” per allò que succeeix a la novel·la. “És el final de la història de Melchor Marín”, ha confirmat, tot i que en un inici l’escriptor havia imaginat que la saga tindria quatre volums. Això sí, és una cloenda amb final obert, “maleït sia!” ha exclamat en to de broma.
Cercas ha reconegut que a ‘Terra Alta’ es va descobrir com un escriptor diferent, i que va ser en acabar-lo quan va projectar que la història tindria continuïtat. En les novel·les anteriors el protagonista “era un narrador que cerca coses, mentre que en aquestes el protagonista és el lector”, ha apuntat.
Amb tot, l’escriptor ha admès que no ha estat del tot premeditat perquè no descobreix allò que vol escriure “fins que ho ha escrit”. “L’escriptura és un procés de descobriment; jo adoro els escriptors que són sempre diferents però sempre els mateixos, reconeixibles”, ha proclamat. Quant a la naturalesa dels llibres de la Terra Alta, com també es coneix aquesta saga, són per a ell “una sola novel·la i tres llibres”.
Final de la trilogia
Cercas ha recordat avui que segueix viu un projecte “de fa temps” per convertir les tres novel·les en una sèrie de televisió. “El meu treball consisteix a no fer res”, ha dit al respecte.
La presentació de la darrera novel·la de Cercas ha tingut lloc exactament un any després de la publicació d”Independencia’, la seva predecessora. En aquella entrega, Cercas reflexionava sobre el poder de les elits econòmiques i tenia un aire més polític, tot i que l’autor ha negat reiteradament que ho fos. La història se centrava en la investigació policial de Melchor Marín sobre el xantatge de què era víctima l’alcaldessa de Barcelona.
De la seva banda, la novel·la fundacional de la saga, ‘Terra Alta’, va merèixer el Prremi Planeta l’any 2019, i en ella Melchor Marín es presentava com un exdelinqüent convicte i reconvertit a Mosso d’Esquadra de Gandesa, i heroi inesperat dels atemptats jihadistes de Cambrils l’any 2017. El personatge s’enfrontav a la resolució d’un triple assassinat, una investigació per la paga un preu molt alt.
La guerra a Ucraïna
A preguntes dels periodistes, Cercas s’ha referit a la invasió russa de Ucraïna com “la primera manifestació bèl·lica a gran escala del conflicte entre democràcia i nacional-populisme”. L’escriptor ha fet una analogia entre aquesta segona corrent i el feixisme: “No és feixisme, però és una màscara. La història no es repeteix mai exactament”, ha manifestat.
