Hi ha indicis de l’existència de nombres més antics que d’altres comunicacions escrites.
L’espècie humana de l’home sapiens té una antiguitat de més de 2 milions d’anys però els indicis més antics de saber comptar són de fa uns 37000 anys.
Hi ha restes de marques en óssos:
Os de Lebombo de fa 37000 anys amb 29 marques.
Os de Vestonice de fa 20000 anys amb 30 y 35 marques.
Os de Ishango de fa 20000 anys amb 168 marques en grups de 11, 13, 17, 19, etc. (Nombres primers?
Altres restes tan antics en llenya no es poden haver conservat.
En canvi l’alfabet més antic pareix el de Khebeded al Sinai de fa només uns 4000 anys.
També s’han emprat pedres (calculi) per representar quantitats i els dits de les mans.
Comptar amb els dits de les mans pot justificar emprar sistemes de numeració de base 10, 12 o 20.
Més tard trobam l’aparició de símbols i paraules per representar quantitats. En principi només hi havia símbols i paraules per petites quantitats: Un, dos i molts.
Les taules de Babilònia com la que es diu Plimpton 322 (datada entre 1900 a.C. i 1600 a. C.) mostra nombres escrits i col·leccions de ternes pitagòriques (com 169, 119 i 120). Segurament coneixien el teorema de Pitàgores (c.569 a.C.-c.475 a.C.). També feien aproximacions de nombres irracionals com l’arrel de 2.
Es coneixen papirs matemàtics d’Egipte que mostra que cap a l’any 3000 a.C. empraven un sistema de numeració en base 10 i representació simbòlica dels nombre 1, 10, 100, etc.
El papir Rhind de 6 metres de llarg recopila 87 problemes i les seues solucions. Empra fraccions, mesures, proporcions, volums, etc.
Hi ha hagut altres representacions:
– Nombres romans que encara empram a calendaris, rellotges, llistat de capítols d’un llibre, etc
Hi ha hagut altres bases a més de la base 10:
– Base 12: emprada en compres per dotzenes.
– Base 60: emprada en la mesura d’angles i del temps.
Una passa important ha estat la introducció del nombre zero. El zero neix a la Índia, cap al segle V, però és introduït a Europa per Fibonacci (Leonardo de Pisa. c. 1175- c. 1240), que també va introduir els àbacs per calcular.
Després es van introduir els logaritmes emprats a les regles de càlcul que es van emprar fins a l’any 1970 aproximadament quan va aparèixer les primeres calculadores.
