El Capítol II de la Carta de Franquesa de Mallorca, promulgada l’1 de març de 1230 per Jaume I, prohibia que qualsevol persona fes donació de béns, tant pecuniaris com immobiliaris, a qualsevol institució religiosa o a cavallers, sense obtenir la llicència o permís reial. El seu incompliment estava penat amb la confiscació del bé atorgat. Dita normativa va ser aplicada també a Menorca l’any 1301, però en aquest cas per Jaume II de Mallorca, fill del Conqueridor.
El prevere Jaume des Puig, volent afavorir el seu nebot Berenguer d’Olzina, fill d’Arnau d’Olzina, va voler crear un benefici sacerdotal per ell a l’església parroquial de Santa Maria de Ciutadella, però el jove, que pretenia seguir la carrera eclesiàstica, encara no havia estat ordenat sacerdot.
Jaume des Puig, en el seu darrer testament, signat el 7 de març de 1325 i redactat pel notari Guillem Gerald de Ciutadella, va fer escriure una clàusula que deia així: “En nom de Crist, jo Jaume des Puig, sabedor que tots som mortals, i detingut amb gravetat però en ple coneixement i sana consciència, mano redactar aquest testament. En primer lloc, elegesc com a marmessors i complidors de la meva darrera voluntat a Guillem de Bell-lloc prevere, a Guillem de Pina jurista i Arnau Borrell notari, els quals actuaran de manera conjunta. En honor a Déu, a la Verge Maria i a tots els sants, i en remissió de la meva ànima i dels meus familiars, instituesc a perpetuïtat una capellania o benefici sacerdotal en l’església parroquial de Ciutadella, en la qual, es nomenarà un prevere per celebrar diàriament els oficis divins a l’altar major de la dita església.
Vull que després del meu òbit, els marmessors comprin béns perpetuals (censos) a l’illa de Menorca per valor de 1.000 lliures, i obtinguin del rei els redits en morabatins o en quarteres de forment, dels quals el prevere rebrà durant el temps que tingui el benefici (substituint el seu nebot encara no consagrat sacerdot) 15 lliures anuals, el qual serà un prevere suficient i idoni.
Després del meu òbit, els marmessors presentaran al Sr. Bisbe a Berenguer d’Ulzina perquè obtingui i confirmi el benefici en nom seu, una vegada promogut a sacerdot.
En quedar vacant i buida la capellania per òbit de Bng. d’Ulzina, els marmessors assignaran el dret de patronat (facultat de poder elegir prevere beneficiat) de dita capellania als jurats i cònsols de Menorca, i que el bisbe confirmi i institueixi en ella una canongia.
Actuaren com a testimonis de l’acte Guillem Romeu, notari de Mallorca i Pere de Condomina, notari de Menorca. Mentre Bernal Dalmau de Menorca va ser el notari que va treure una còpia de l’original el 1 de desembre de 1343.
Davant aquella situació, en que els marmessors havien de comprar rendes reials per valor de 1.000 lliures, per un benefici eclesiàstic, era necessari demanar llicència. El testament havia estat redactat i signat en el mes de març de 1325, i cal suposar que el prevere Jaume des Puig va morir aquell mateix any, ja que com ell mateix diu patia una greu malaltia. Així doncs, l’autorització va ser tramitada a la cort de Perpinyà, residència del príncep Jaume (futur Jaume III) i on actuava com a tutor el seu oncle Phelip de Mallorca, fill tercer del rei Jaume II.
Phelip de Mallorca el dia 4 d’agost de 1328 (pridie nonas augusti) atenent la petició del prevere Guillem de Bell-lloc i Guillem de Pinea, marmessors, invertiren les 1.000 lliures en la compra de béns perpetuals, dels quals una quarta part serien pel rei, mentre que la resta serien assignades al benefici i altres causes pies contingudes en el testament.
Berenguer d’Ulzina, nebot del prevere, va beneficiar-se de la herència del seu oncle, i va aconseguir el reconeixement del bisbe de Mallorca. Era una manera de crear una renda vitalícia per un prevere, el qual al llarg de la seva vida podia aconseguir nous beneficis.
El document va ésser inclòs en el Llibre Vermell de Ciutadella, ja que els jurats i prohomens (consellers) de Ciutadella tenien el dret de patronat de dit benefici (podien designar el prevere oficiant). El document fou registrat en el Llibre Vermell f. 129v i 130-130v; Aragó – Conde: El Llibre Vermell de Ciutadella (1975) nº 85 i 74.
