Actes 8 Març

Què és el metavers i per què tots els joves en rallen?

Itziar Lecea – Alguna vegada has sentit la paraula criptomoneda? I el més recent terme NFT? En què consisteix el metavers? Des de fa pocs anys, els entorns digitals s’han començat a monetitzar. El negoci de les xarxes socials com Facebook, Instagram o Tik Tok, a diferència de xarxes de comunicació tradicionals, no basen la seva existència en la publicitat. Si no en l’obtenció de dades de les persones que les empren. Sí, és cert que a Instagram surten anuncis. Però anuncis molt segmentats, afinats per satisfer les necessitats d’un individu concret i no d’un gran públic general. En una altra lliga es mouen les criptomonedes, divises de canvi que no estan basades en valor real i que serveixen per comprar a mercats que volen escapar de la fiscalització dels governs i els bancs. El metavers, però, va encara més enllà. I, diuen, és el futur.

Les criptomonedes, l’origen de la monetització dels entorns digitals

Si haguéssim de triar entre anar al supermercat a comprar, o fer-ho des de casa i a més d’una manera divertida, què ens atrauria més? Darrera d’aquesta pregunta hi ha la clau per la qual el metavers, el que podríem entendre per univers digital, podria ser un èxit en pocs anys.

Però comencem pel principi: les criptomonedes. Aquestes divises es van començar a emprar al que s’anomena com Internet Profunda o Deep Internet, un espai a internet que està ocult i al qual és complicat accedir-hi i que escapa als cercadors que empram de forma habitual, com Google. Aquests espais ocults a la xarxa van propiciar negocis com la venda d’armes i altres activitats poc ètiques. I, amb aquests negocis, van aparèixer les divises que escapen als sistemes de fiscalització tradicionals, com són els bancs i els governs de qualsevol país. El bitcoin és, segurament, una de les divises més conegudes. El seu valor, igual que passa amb les accions de banca -que sí estan fiscalitzades- fluctua segons la demanda, que és del tot imprevisible. El que val un bitcoin demà és difícil de predir. Però, què és per si mateixa una criptomoneda? Una criptomoneda és un actiu digital que empra un xifratge criptogràfic per garantir-ne la titularitat i assegurar la integritat de les transaccions, i controlar la creació d’unitats addicionals. D’aquesta manera s’evita que algú pugui fer còpies com faríem, per exemple, amb una foto. O amb un bitllet de 10€, encara que resulti més complicat.

El salt de les criptomonedes als NFT

Si tens en el teu poder un nombre determinat de bitcoins, per exemple, saps que tens un valor -posem per cas, 1000€- que pots intercanviar. En aquest sentit, tot i no ser una moneda com a tal, el bitcoin pot funcionar com un intercanvi de valor en el qual tothom juga a la mateixa lliga pel simple fet que un bitcoin que tengui una persona a Menorca val el mateix que el que tengui una persona a Londres. Es poden intercanviar com si fossin monedes, perquès es consideren bens fungibles: tenen el mateix valor i es poden intercanviar un bitcoin per un altre.

En el cas dels NFT, la cosa canvia. En aquest cas, tot i tenir darrere la mateixa tecnologia aplicada, el valor d’un NFT és únic, es considera un bé no fungible, perquè un NFT no val el mateix que un altre. Posem per cas una obra de Picasso o un quadret comprat a un mercat d’estiu. Podem considerar que ambdós són obres d’art, però no tenen el mateix valor ni es poden intercanviar l’un per l’altre. Són únics. Normalment, aquests NFT van lligats a un bé digital, ja sigui una imatge, un disseny en 3D o una piulada de Twitter. L’autor d’aquests béns no fungibles pot vendre el seu NFT, que és el codi que n’assegura la titularitat única, només a una sola persona. És per aquest motiu, el fet que siguin únics, que s’han arribat a pagar xifres astronòmiques quan es tradueixen a les monedes que coneixem, com els dòlars. La titularitat d’un dibuix com el d’aquest reportatge, per exemple, s’ha venut per més d’1 milió de dòlars. Difícil de creure, però així és.

Monedes, béns i, ara, mons virtuals

El darrer pas en aquest món que gira cap als entorns digitals -i ens allunya cada vegada més de la realitat física- és el metavers. El metavers és un espai virtual on pots fer el que faries al món real, però a través de la pantalla. Es planteja com una forma de viure molt més dinàmica, on entra en joc el concepte de gaming: desenvolupar l’activitat normal del món real en un entorn virtual que, a més, permet interactuar de maneres que no són possibles al món físic. Fer una reunió amb els companys de feina es pot convertir en una sala ambientada a una platja del Carib a la qual vos preneu una copa virtual en acabar. No vosaltres, sinó les vostres representacions virtuals, que poden semblar-se o no al que sou. Però, en realitat, no t’hauràs mogut del sofà de casa.

I tot plegat, què té a veure? Doncs que el metavers es crea, en darrer terme, per la qual cosa ja estan fent les xarxes socials ara mateix: recaptar informació dels seus usuaris. Informació que servirà a grans empreses com Facebook -o Meta, des de fa pocs mesos- per conèixer a qui hi ha darrere la pantalla: tu. L’intercanvi de valor de totes aquestes dades a un univers virtual no controlat per bancs i governs, és l’escenari ideal per desenvolupar criptomonedes. I crear, literalment, un món paral·lel al físic.

Si heu vist la pel·lícula de Matrix, estrenada l’any 1999, ja es plantejava aquest concepte de món paral·lel virtual. Els humans vivien dintre d’una simulació creada per màquines que tenien els seus propis interessos. En el cas del metavers, la simulació l’estem creant els mateixos humans. La pregunta és: hi voldrem viure a un món que no existeix?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.