Companatge Per Joan Pons

 

Ferreries celebrarà els dies 26 i 27 de març la Fira del Pa i el Companatge. La cita, com molt bé ens informa aquest mitjà, s’emmarca en una de les principals activitats per celebrar el mandat de Menorca com a Regió Gastronòmica Europea, i pretén ser punt de trobada i intercanvi entre la població i productors, aproximant la gastronomia de Menorca als visitants. Em sembla una idea magnífica. Fer-la; la fira, vull dir. I fer-la a Ferreries. El poble dels ferrers té una gran tradició a l’hora de l’elaboració del pa que he explicat unes quantes vegades en col·laboracions externes o aquí. Forns magnífics i una tradició amorosa per part, en especial, de les mestresses de casa i de les madones de lloc del terme cap a aquest aliment sagrat que he vist en pocs pobles, en poques ciutats. Can Marc, Can Pedro, Los Claveles o l’antic obrador desaparegut de Can Tomeu són la mostra en el temps de la flama sostinguda. Se’m fan molt present els feixos de rama dipositats pels carros a la vora dels forns quan funcionaven amb llenya que, transformada pel foc en flama i caliu, donava un sabor encara més especial a aquest aliment que Jesucrist va partir i va repartir amb el vi als seus apòstols durant el darrer sopar o que va multiplicar per dues vegades i va fer brotar dins canastres amb el companatge del peix entre els seus seguidors que l’escoltaven dalt la muntanya deserta situada a prop de Betsaida i, temps després, a una segona muntanya a tocar de la mar de Galilea. La combinació del pa amb el companatge preferit o adequat segur que provoca el mateix efecte d’evocació en molta gent que va exercir la magdalena en Proust després de sucar-la la seva tia en el te o en la infusió de til·la a Combray. Quin sabor del passat ens produeix aquesta associació esclatant de sabors i sensacions entre pa -infusió- i companatge -magdalena-? Cadascú té la seva i pot reviure-la aquest cap de setmana a Ferreries. I el poble associat als frares torna a destacar. A més de la sobrassada feta per carnisseries com ara Carnisseria Barber o per l’antiga Allès de la plaça Espanya cada casa criava un porc, el feia matar per un acorador i elaborava al seu gust els embotits. Sobrassada, és clar, però també botifarró, cuixot -que rep el nom de camallot en d’altres indrets insulars-, botifarró blanc i carn-i-xulla que, a ca nostra, anomenaven sobrassada blanca que madurava penjada dalt el porxo. Pa i companatge que, amb la castellanització patida durant el franquisme, es va passar a dir bocadillo. Casat amb una ferrerienca, la meva cosina Xisca Pons Riera, Tòfol Mus ens intentava, amb formes festives i llevantines, imposar un tercer terme a l’hora de referir-nos al pa i companatge -entrepà- que tampoc no ha tingut molt d’èxit a Menorca i que s’ha acabat imposant a Barcelona i a Catalunya. El pa era inevitable i em feia content perquè m’agrada molt menjar-ne. I la pregunta que ens feia la mare quan érem petits era: què vols de companatge? Som bon menjador i m’agraden tots els companatges. A Ferreries, a més a més dels meravellosos embotits, els vegetarians o aquells que no mengen carn, tindran a la seva disposició els formatges elaborats al municipi. Son Vives i els seus condecorats formatges a nivell mundial que xuclen les pastures salnitroses de la mar i del nord pentinat per la tramuntana. O Son Mercer de Baix, lloc privilegiat situat a tocar del poblat prehistòric amb el mateix nom que aspira els efluvis de la menta d’aigua i del romaní dels barrancs que duen a les cales del sud. I les confitures! Figat, de meló i carabassa o de pruna. Fa molts d’anys vam organitzar un glosat als Llisers de Tirassec perquè coneguessin aquest art popular uns amics de Barcelona. En una caseta petita es van reunir el guitarrista Tolo Florit i els glosadors Jaume Janer Morlà, Pedro de Binigurdó i Esteve Barceló Mercadal, es Verderol. El sopar va consistir en els típics companatges i pa (a més dels també típics vi dels llisers i gin). Quan l’amfitriona va treure la magnífica coca blanca acabada de fer al forn de llenya de l’hort, n’Esteve, que era de vida, es va treure la pipa de la boca, es va llepar els llavis i va exclamar: “Mira, una coca pintada”. Veniu a Ferreries aquest cap de setmana i xalareu amb les diverses sobrassades, cuixots, botifarrons, formatges de moltes castes, confitures variades i els nostres pans variats. Veniu perquè el món, no el mouen les idees o l’amor, el mou el menjar.

COMPANATGE. Allò que es menja amb el pa o endemés del pa; castellà condumio.

mostra

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca