La presència del bisbe Guillem de Vilanova a Ciutadella de Menorca (1315) Per Jaume Sastre

 

Capella de la Trinitat de la Seu de Mallorca

A l’actualitat, a la capella de la Trinitat de la Seu de Mallorca, situada a la part alta de la Capella Reial, descansen les despulles mortals de dos reis de la Casa de Mallorca: Jaume II i Jaume III. Els magnífics sarcòfags de marbre blanc on estan dipositades la despulles reials són obres del gran escultor català Frederic Marès. Mentre que a la part baixa, dintre la Capella Reial, i situada darrera l’altar major, està emplaçada la tomba mortuòria de la reina d’Esclaramonda de Foix, muller del rei Jaume II de bona memòria. Extingida la casa reial mallorquina amb la mort de Jaume III, la capella reial va ser el lloc preferent per soterrar les despulles mortals dels bisbes de la diòcesis illenca. Una pràctica ancestral estesa per a tota la Cristiandat.

Als murs laterals de la Capella Reial sobren dues capelletes. La de la dreta (epístola) està dedicada a Santa Eulàlia de Mèrida, en la qual, a la part alta, s’observa l’escultura sepulcral jacent d’un bisbe, amb grifo i quimera, que correspon al bisbe Berenguer Batlle, ja que el seu conjunt està ornat amb dos papagalls i una làpida que així ho certifiquen. A principi del segle XX, durant la reforma arquitectònica feta per l’artista Antoni Gaudí, aquesta antiga capella fou convertida en lloc de pas entre la Capella Reial i dues estances contigües: la Vella Sagristia i la Capella de Sant Pere, la qual a final del segle passat fou modificada i convertida en Capella de l’Eucaristia per l’artista Miquel Barceló.

La segona capella, oberta en el lateral de l’Evangeli de la Capella Reial, coneguda per la de l’Anunciació, té una altra escultura jacent, sense làpida, però si amb escuts, en els quals campeja la campana. El pare Jaime Villanueva, en la seva extensa obra dedicada a les esglésies d’España, va suposar que dit sepulcre correspondria al quart bisbe de Mallorca, és a dir a Guillem de Vilanova (mort en el mes d’agost de 1319) el qual fou soterrat a la Seu, però sense quedar constància del lloc del seu emplaçament. A l’actualitat, aquesta antiga capelleta també serveix de pas per accedir a la Capella lateral del Corpus Cristi, on està emplaçat el gran retaule barroc del Corpus Crist, obra de Jaume Blanquer i lloc on descansa, sota un solemne arc soli, el primer bisbe de Mallorca, Ramon de Torrella (+ 11 – VI – 1266), sepulcre decorat amb pintures del segle XIV i escuts heràldics.

Guillem de Vilanova, primer com a paborde de Menorca (1292 -1304) i després bisbe de Mallorca (1304 – 1319) va ser protagonista d’importants esdeveniments tant polítics com socials i econòmics del regne, en els quals va jugar un rol prou important, circumstàncies que el converteixen en un prelat digne d’ésser esmentat en la Història de Menorca medieval.

L’any 1292 va substituir al paborde Arnau de Sarrià imposat per Jaume II d’Aragó. Però l’any 1301 el canonge de Barcelona i paborde de Menorca va ser obligat a renunciar del seu càrrec per Jaume II de Mallorca, oncle del monarca aragonès. Degut a la seva bona disposició, el nou rei el nomenà novament paborde de Menorca però ara sota la dignitat del bisbe de Mallorca (1301). Un nomenament conegut gràcies a l’Ordinació Eclesiàstica promulgada per Jaume II (Pariatge).

Palau del Rei Sanxo, Mallorca

A la mort del prelat mallorquí (Ponç de Jardí 1303), el papa Benet XI, a precs de Jaume II de Mallorca, va cobrir la vacant del bisbat de Mallorca amb Guillem de Vilanova, nomenament que es va fer a Roma el 15 de març de 1304

Durant la seva prelatura a les Illes va ésser suprimida l’Orde del Temple i la usurpació dels béns immobiliaris templers a mans de les corones de França, Aragó, Mallorca i Portugal, segons la disposició papal donada en el Concili de Vienne (Avignon 1 setembre de 1309), béns que després passarien a l’Orde de l’Hospital de sant Joan de Jerusalem

En l’any 1314 el rei Sanxo I de Mallorca va requisar tot el barri jueu i les seves propietats en haver aquests acollit a dos alemanys cristians, que havien estat rebutjats per les aljames de Catalunya i que l’aljama de Mallorca els varen acollit per adjurar i convertir-se al judaisme. Guillem de Vilanova condemnà els jueus i els obligà a pagar una multa de 150.000 florins d’or, repartits de la següent manera: cent mil pel monarca i els altres 50.000 pel bisbat, quantitat que fou invertida en la construcció d’un oratori de Santa Fe, dintre del Call, però després fou traslladada fora, prop la Portal del Camp

El 13 de setembre de 1315, el bisbe i el rei Sanxo I arribaren a un acord sobre la totalitat del Delme promès per la monarquia a l’Església des del regnat de Jaume I

Guillem de Vilanova també fou un prelat que s’avingué a complir les disposicions canòniques, eclesiàstiques i litúrgiques emanades pels papes. Sobretot en l’actitud exemplar a mantenir pels preveres residents a les Illes

El prelat, malgrat tenir la Cúria a Ciutat de Mallorca i disposar d’un paborde a Menorca, no s’oblidà de l’illa menor. Un document inclòs en el Llibre Vermell de Ciutadella està signat pel ell a Ciutadella (16 kalendes d’abril de 1315). En ell expressava que la cessió d’almoines a l’església de Santa Maria de la localitat era com l’aigua que apaga el foc del pecat. Donacions que eren necessàries pel manteniment del culte a celebrar en una església on es venerava a Jesucrist i a la Verge Maria

Dites almoines servirien per millorar el culte diví, ja que l’església de Ciutadella estava mancada de llibres, vestimentes litúrgiques, lluminàries i altres ornaments, així com de diners per procedir a les reparacions de dita església. El bisbe també argumentava que dites almoines, donacions i pregaries fetes al Sant Esperit, per les ànimes que descansaven en el cementiri (fossar existent a l’àbsida de l’església), en il·luminaries i candeles serien recompensades amb 40 dies d’indulgències als difunts. (Llibre Vermell de Ciutadella f. 104v)

La nostra opinió és que davant aquesta petició, degut a la mancança d’estris i ornaments litúrgics, era molt difícil costejar unes obres arquitectòniques per aixecar una nova església amb pretensions. Consideram que durant molt temps l’antiga mesquita musulmana, encara que petita, va romandre i servir com església cristiana per celebrar el culte i celebrar en ella les reunions del Consell General quan era precís reunir els quatre jurats, els deu consellers de Ciutadella i els altres deu de la part forana

mostra

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca