Una història d’amor? Per Mary Moro

 

Aquesta és la història de noi coneix a noia; una història d’amor? Una història que bé podria acabar convertida en guió per a pel·lícula de sobretaula d’Antena 3.

Noi passa les seves vacances en un poblet de costa: dies de platja, de sol i sal; nits de sorra i de fogueres al costat de la riba, amb velles i noves amistats. I llavors apareix ella: noia vilatana acostumada a aquestes amistats fugaces, que durant unes setmanes transformen no sols el lloc, també la seva vida. Passen els anys, i després de coincidir diversos estius tots dos s’enamoren. El que va començar sent una amistat fugaç es transforma en amor?

Els estius els acaben fent gust de poc i noi decideix deixar la seva vida a la ciutat i mudar-se al lloc en el qual tots dos es van conèixer, a aquest poblet en el qual ella viu, i que ara es convertirà en la seva nova llar. Poc temps després tots dos comencen a conviure, comparteixen una petita caseta voramar que decoren il·lusionats amb munts d’instantànies de diferents moments viscuts durant aquests estius en els quals es van anar enamorant. Els sentiments creixen, a ella se li desperta aquesta sensació que, diuen, es desperta en algunes dones: la necessitat de ser mare. I ell? doncs ell, completament enamorat d’ella, no pot més que alegrar-se, i estar d’acord! La idea de convertir-se en una família li fa sentir-se immensament feliç. Pocs mesos després arriba a la seva vida una personeta amb la qual passen a ser pares. Llavors la petita casa al costat de la mar sembla molt més petita, ella demana mudar-se a una una mica més gran; també el vell cotxe en el qual havien recorregut i visitat mil llocs passa a ser substituït per un més gran i nou. Sembla que en aquest nou ser, el de ser família, i no parella, moltes de les coses que abans feien que la noia fos feliç ja no.

De sobte un dia, sense ell haver-lo vist venir, noia espera a noi a casa amb un paper en el qual li fa saber que ja no li vol, ni a ell ni a la seva vida junts. I aquí s’acaba el seu amor? i comença tot un calvari d’acusacions i intencions de trencar amb tot, de noia no voler cap interacció amb noi; però són pares, fins fa poc eren família.

Passen de compartir sofà a asseures en diferents banquetes, de diferents sales de jutjats, durant anys. Noia ha oblidat que un dia va estar enamorada? d’aquesta persona; i noi, que en cap moment ho va veure venir, perquè mai ha deixat d’estimar a noia, es troba vivint un drama: el d’haver de demostrar que no sols no ha fet segons què, sinó demostrar, principalment, que vol i adora a la seva filla, que és una bona persona i, sobretot, un bon pare per a la filla de tots dos; per a la seva filla!

El que va començar com una bonica història d’amor? acaba sent-ho de terror; un drama real en el qual hi ha ostatges: pares i fills.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.