Actes 8 Març

María Reyes: “Educar en la no competència i la solidaritat evitaria moltes guerres i ens faria més intel·ligents” La catalana té una relació especial amb la nostra illa i amb Ciutadella

Mary Moro – María Reyes és una dona que trenca molts dels estereotips que poden confluir en una persona pel simple fet d’haver viscut del seu físic. La que fou Miss Espanya en 1995, del que ella mateixa es va beneficiar per al seu principal objectiu en la vida: viatjar i conèixer tot el que pugui del nostre planeta. Actualment compagina la criança dels seus dos fills amb la seva faceta de nutricionista. María, qui té una relació molt especial amb Menorca, resulta una persona fascinant, una caixa de sorpreses, amb una sensibilitat molt necessària avui dia.

– Qui és María Reyes?

– María Reyes és una dona afortunada que va néixer a Figueres en 1976 en el si d’una família de migrants andalusos, i que des de llavors ha anat triant la seva vida sent el més coherent possible amb la seva manera de pensar i de sentir.

– Et vam conèixer a través d’un certamen de bellesa, que vas guanyar! Quin any era? Com vas arribar a ell i on et va portar aquest reconeixement?

– Em vaig presentar al concurs de Miss Espanya en 1995 perquè volia viatjar i veure món, després de portar un any vivint a Sòria. Vaig guanyar, i des de llavors he pogut gaudir de ser una persona lliure de triar on vol estar. Vaig treballar durant un any per a l’empresa Miss Espanya; quan vaig acabar el contracte vaig marxar del país per iniciar la meva carrera com a model. Em sento una gran afortunada de poder viatjar per mig món gràcies al meu treball; reconec que no ha estat un camí de roses, he viscut molta solitud i alts i baixos emocionals a causa d’una professió tan dura: iniciada a una edat tan primerenca i en mans el 90% d’homes. Així i tot l’essència continua i el que em va portar a presentar-me a aquest concurs segueix sent dels meus principals reptes en la vida: conèixer al màxim el planeta on vivim i aprendre de la seva història i la seva cultura.

 – Què hi ha d’aquella María en l’actual, la del 2022?

– En aquesta última dècada estic en una altra fase de la meva vida: la maternitat ha pres preferència, i he hagut d’aparcar obligatòriament la meva faceta laboral. Tinc dos fills preciosos de 9 i 4 anys que són el centre de la meva vida. 

– Abans de la maternitat van venir més projectes, ens parles d’ells?

– Amb molta dificultat he pogut continuar fent el que m’agrada; sóc una persona molt activa, amb moltes inquietuds, i la maternitat s’ha emportat la palma en aquests últims anys. Des que vaig perdre el meu treball com a model, amb el meu segon petit, m’ha resultat molt difícil repredre’l. Quan portava un temps amb la criança vaig començar a sentir la necessitat de tornar a treballar i crear, ser una mestressa de casa no és el que vull per a mi; des de nena he estat molt independent i m’he fet a mi mateixa sortint del preestablert. En 2011 vaig començar el meu projecte musical de la mà de Nouvelle Vagui, una banda francesa que m’ha ajudat a obrir concerts en un escenari davant 2000 persones  o m’ha portat a actuar per llocs tan meravellosos com el Palau de la Música a Barcelona. Des de llavors he pogut treballar en el meu propi projecte musical traient un EP sota el nom de María Reyes, Introducing, i un Lp, Love & Die, amb la meva banda electrònica META.

– Actualment et relacionem amb temes d’alimentació; cosa que pot sobtar al venir del món de la passarel·la.

– META va acabar, i des de llavors he gravat un parell de versions amb Marc Collin, de Nouvelle Vagui, i estic musicalment col·laborant com a cantant amb altres músics amics. Però com no puc estar-me quieta he obert camp en el de la nutrició: sóc nutricionista des de fa més de 10 anys i passo consulta en línia. Una de les meves il·lusions és crear un llibre infantil de receptes saludables on la meva filla s’encarrega de les il·lustracions i un cuiner amic elabora les 12 postres. Encara fa falta treballar molt en ell, estem fent els treballs previs.

– Sabem que tens una relació molt especial amb la nostra illa. Quina és la teva relació amb Menorca, més concretament amb Ciutadella?

– Menorca és una illa meravellosa a la qual estimo moltíssim. El pare dels meus fills és d’aquest preciós lloc, tinc molt bons records i grans amics d’aquí. He gaudit molt de les seves platges, la seva gent i el seu menjar. Espero tornar aviat, tant de bo sigui així!

– Ha canviat la teva vida després de la pandèmia? No sols a nivell extern, de treball… també a nivell de consciència, de pensament, de manera de veure la vida.

– Sempre m’he sentit una dona afortunada; ha mort moltíssima gent per culpa del COVID i encara ens estem recuperant de les seqüeles com a societat. No acabem de sortir i entra la guerra. L’ésser humà som l’ésser amb menys sentit comú que existeix. La pandèmia m’ha  enxampat amb el meu segon fill molt petit i amb molts canvis emocionals, així i tot vaig decidir que els meus fills estiguessin lluny de la ciutat, i en això he encertat; ens vam traslladar a viure al camp just abans de la pandèmia. No soporto estar parada, necessito embarcar-me en projectes, la pandèmia ha retardat tot i les coses no surten com una vol. He après a conrear més que mai la paciència. I, com tothom, m’he adonat que  la sanitat pública ha estat la nostra salvació, i que és un dels nostres majors béns com a societat i que hem de cuidar-la, així com l’educació pública. Dos pilars bàsics en els quals cal invertir per a tenir una societat sana i forta. Educar en la no competència i la solidaritat evitaria moltes guerres i ens faria més intel·ligents.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.