Les entitats podran acreditar la condició de víctima de tràfic per garantir-ne l’atenció i la protecció social També s’ha anunciat l’encomana d’un estudi sobre l’impacte de la pornografia en infants i joves

 

El Govern de les Illes Balears ha reunit avui el Grup de Seguiment del Pla de lluita contra el tràfic de dones i nines amb fins d’explotació sexual a les Illes Balears amb l’objectiu d’analitzar el grau de compliment d’aquest Pla i també les conseqüències que la invasió russa a Ucraïna pot tenir per a les nines i dones ucraïneses. La trobada ha comptat amb la participació de la presidenta del Govern, Francina Armengol, la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, i la directora de l’Institut Balear de la Dona, Maria Duran.

Durant la reunió, s’ha anunciat que a partir d’ara les dones víctimes de tràfic podran acreditar-se com a tals mitjançant les entitats socials reconegudes per les administracions públiques competents i especialitzades en la matèria. Aquesta mesura està inclosa en el Reial decret llei que el govern de l’Estat va aprovar dimarts passat per pal·liar les conseqüències econòmiques i socials provocades per la guerra a Ucraïna i dona resposta a una reclamació que les Illes Balears ja havien fet durant els darrers anys.

La consellera Garrido ha destacat que “el Ministeri d’Igualtat ha atès la petició de les Balears perquè les víctimes de tràfic es puguin acreditar d’una manera directa sense haver de passar per triples processos de victimització i accedint directament a tot el sistema de protecció social al qual tenen dret, la qual cosa suposa una passa endavant decidida per ajudar aquestes dones”. Així i tot, la consellera ha demanat a les víctimes que, en paral·lel al seu procés d’acreditació, també denunciïn la seva situació, ja que això ajudarà a “acabar amb les xarxes de tràfic”.

D’aquesta manera, les dones que obtenguin l’acreditació a través de les entitats tindran accés al sistema de protecció social i als ajuts oportuns sense necessitat que hagin de denunciar davant les forces i cossos de seguretat, una denúncia que moltes vegades no es produeix per la por de represàlies, entre altres motius.

L’entitat que faci l’acreditació, amb el consentiment previ de la presumpta víctima, ho comunicarà a la Delegació del Govern, a l’efecte de la identificació formal. Això donarà lloc a la regularització en els casos que la víctima tengui una situació administrativa irregular.En tot cas, aquesta nova acreditació per a víctimes de tràfic amb fins d’explotació sexual serà per a totes les víctimes d’aquesta forma de violència masclista, sigui quin sigui el seu origen.

En la reunió d’avui s’ha acordat posar en marxa un grup de treball que elaborarà els requisits per a aquesta nova acreditació en l’àmbit autonòmic per tal que es pugui posar en funcionament en menys d’un mes. A més a més, el Ministeri d’Igualtat podrà concedir de manera directa ajuts, i seran destinatàries d’aquestes subvencions entitats públiques o privades que fan activitats relacionades amb la prevenció, la protecció i l’atenció a les víctimes de tràfic.

Estudi sobre accés a la pornografia

Durant la reunió, la presidenta també ha informat que l’IBDONA encomanarà un estudi sobre l’impacte de la pornografia en la infància i la joventut de les Illes Balears. Actualment, les dades de diferents estudis estatals revelen que el 90 % de nins i nines han vist pornografia abans dels dotze anys i que es considera que l’accés a les primeres imatges de pornografia es produeix a partir dels nou anys, mentre que a partir dels catorze poden ser consumidors habituals de pornografia.

Davant aquesta realitat, el Govern aposta per fer una diagnosi d’aquesta problemàtica per poder abordar-la i implementar les mesures adients, a partir de tres temàtiques d’estudi:

  1. Coneixement, tant quantitatiu com qualitatiu, de formes d’accés, ús i conseqüències de la pornografia en la infància i l’adolescència.
  2. Recull i anàlisi exhaustiva sobre les normatives i lleis existents referents a la matèria, així com el seu nivell d’implementació i els seus resultats, amb la finalitat de tenir un marc normatiu detallat, el seu grau de compliment i les propostes detallades.
  3. Anàlisi de les diferents formes telemàtiques existents, tant de control com d’accés a contingut sexual indesitjable per a menors.

Amb totes les dades extretes es farà un recull de propostes concretes per implementar-les.

Finalment, la reunió del Grup de Seguiment del Pla de Tràfic ha fet balanç de la seva aplicació durant l’any 2021. Algunes accions fetes durant aquest període són la signatura d’un conveni de 210.000 euros amb els consells insulars per donar suport a dones víctimes de tràfic amb fins d’explotació sexual i dones en situació de prostitució. També es van atorgar 123.000 euros a Casal Petit per la gestió del Projecte Lausana, amb el qual es duen a terme les funcions d’acollida per a dones en situació de prostitució i víctimes de tràfic.

A més a més, l’IBDONA ha donat suport a diversos estudis de prostitució i tràfic i s’han format diversos col·lectius i institucions. Pel que fa al servei d’acompanyament i atenció social 24 hores, s’han format les persones que hi treballen per poder oferir una atenció més especialitzada, tenint en compte que entre els idiomes d’atenció s’hi troba l’ucraïnès.

També s’està desenvolupant una eina de detecció del risc d’explotació sexual en la infància i l’adolescència, capdavantera a tot l’Estat, per a la qual s’estan formant i preparant els professionals que l’han de fer servir amb l’objectiu de detectar i evitar casos. Cal recordar, a més, que les Illes Balears lideren un projecte conjuntament amb vuit comunitats autònomes i la ciutat autònoma de Melilla, per establir una xarxa de comunitats autònomes lliures de prostitució, tràfic i explotació sexual. És un projecte que pretén oferir a les dones víctimes una sortida amb la qual puguin desenvolupar un nou projecte de vida en igualtat.

La reunió de la comissió de seguiment del Pla de Tràfic ha comptat amb la participació de les entitats i les institucions que en formen part, com ara Casal Petit, Metges del Món, Creu Roja, la UIB, la Delegació del govern, els consells insulars, els ajuntaments de Calvià, Eivissa, Maó i Palma, i representants de les Forces i cossos de seguretat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.