Itziar Lecea/Ciutadella – Els arqueòlegs Irene Riudavets i Antoni Ferrer acaben de publicar el llibre “La cultura talaiòtica de Menorca”, una síntesi científica d’aquest període de la nostra illa. La publicació, que han tret en català i castellà, s’ha presentat ja aquesta setmana a Maó, al Museu de Menorca, i al Cercle Artístic a Ciutadella. Apassionats per la seva feina, Riudavets i Ferrer han tret el temps de davall les pedres per posar a l’abast de la població general el coneixement sobre el qual fins ara s’ha estudiat de l’època talaiòtica. Ells mateixos ens expliquen el perquè d’aquest llibre i l’interès que desperta la cultura talaiòtica fora de les nostres fronteres.
Per què vau trobar que era necessària una publicació com la que heu presentat aquesta setmana?
Irene: Feia temps que teníem ganes d’escriure un llibre d’aquestes característiques perquè ens trobàvem, quan volíem consultar sobre el tema, que no hi havia publicacions molt actualitzades ni cap llibre que inclogués tots els temes que podrien entrar dintre d’una monografia específica. Vam trobar que era un buit que hi havia a la bibliografia, i que noltros el podíem omplir. A més, el moment és propici, amb la possible declaració de la Menorca Talaiòtica com a patrimoni mundial per part de la UNESCO. La nostra intenció era que fos un llibre de síntesi científica, però que també el pugui llegir qualsevol persona que estigui interessada a aprofundir en aquesta època històrica de l’illa. Així va ser com vam proposar-lo a l’editorial DILEMA.
Toni: S’ha de dir que informació i publicacions n’hi ha moltes sobre la prehistòria de Menorca. Però, en general, el que hi ha publicat, són articles científics, per tant, sobre temes molt concrets. La idea de fer un llibre de síntesi era facilitar la feina de consulta a investigadors que poden o no fer feina en la prehistòria de Menorca.
Irene: De fet, una de les peculiaritats del llibre és que pots consultar-lo per temes. I cada tema té les cites bibliogràfiques corresponents. De manera que si algú vol ampliar coneixement sobre un contingut en concret, té la referència on cercar-ho. Hem incorporat unes 350 referències bibliogràfiques. Volem que sigui una eina d’introducció per professionals, però que també sigui abastable per a qualsevol persona a qui li interessi la Menorca talaiòtica.
Quan vau començar a escriure i com ha estat el procés d’edició?
Toni: Vam començar a escriure a finals del 2020 i l’hem anat fent a mesura que podíem, perquè tots dos som autònoms i li hem dedicat les estones que hem pogut. S’ha de tenir en compte, tanmateix, que jo he fet investigació sobre la prehistòria de Menorca des de l’any 2005. I na Irene també fa uns quants anys que investiga, de manera que coneixíem bastant la bibliografia. Teníem ja feina feta, per dir-ho d’alguna manera.
Irene: A banda, ens vam marcar molt bé els temps, i sabíem que teníem un any per escriure’l. La idea era publicar-lo el mes d’abril d’enguany, i ho hem aconseguit. Ens interessava el mes d’abril per la fita de Sant Jordi, però ens interessava més que estigués publicat en el moment en què es declari patrimoni mundial la Menorca talaiòtica.
Trobau que un llibre de síntesi científica generarà interés a Menorca?
Toni: A Menorca hi ha un interés per l’arqueologia que a molts altres llocs no hi és, tant per la feina que s’ha fet durant els darrers anys amb la candidatura com per la feina que ja s’havia fet anteriorment. Fa dècades que es divulga i es dona a conèixer el patrimoni arqueològic, el que ha generat interés en la població. I també per les mateixes característiques del patrimoni arqueològic menorquí, que és molt monumental i espectacular, i per això crida l’atenció.
Irene: També, per la meva experiència fent feina de cara al públic, un llibre així era una demanda. Hi havia moltes persones que demanaven si hi havia una publicació que expliqués tot el que era la cultura talaiòtica de Menorca. Sí que hi ha molta cosa escrita, com la col·lecció Sitjot que edita el Consell Insular, però són monogràfics curts, directament de divulgació. No hi havia res publicat, a banda de la guia turística de Triangle Postals, que donés una idea general de la prehistòria de la nostra illa, entrant en el detall.
Hi ha alguns temes en els quals trobau que s’ha de profunditzar i donar a conèixer, de la Menorca talaiòtica?
Toni: Hi ha llacunes en el coneixement de la prehistòria de Menorca. Per exemple, el tema dels habitatges dels primers pobladors no en sabem res, perquè encara no s’han excavat.
Irene: En canvi, en l’època del talaiòtic final es coneix poc sobre el món funerari, hi queda molt per investigar encara. Estaria molt bé que el llibre quedés obsolet en breu, perquè significaria que s’ha invertit en investigació, que és el que fa falta. En els darrers 15 anys el volum de publicacions ha crescut moltíssim, el que posa de manifest que hi ha un interès pels equips d’investigació, així com un suport econòmic important per part de l’administració.
Hi ha interès per la Menorca talaiòtica fora de la nostra illa?
Toni: Dintre de l’àmbit acadèmic, de cada vegada hi ha més equips que s’interessen. Ara mateix hi ha equips de la Universitat de Boston, un equip de la Universitat d’Alacant, un altre de la Universitat de Granada, i un darrer vinculat a aquesta mateixa universitat, amb investigadors vinguts d’Andalusia. Per tant, sembla que cada vegada hi ha més interés. I fora del món acadèmic, hem de continuar fent feina per donar-la a conèixer. Però crec que es coneix més ara que fa un parell de dècades.
El llibre ajudarà a generar aquest interés?
Irene: És un dels objectius d’haver-lo publicat. Entenc que quan es declari com a patrimoni mundial, la gent cercarà què és la Menorca Talaiòtica. El que volem és que tenguin al seu abast informació que sigui veraç i estigui ben estructurada. Per açò també hem decidit que el preu sigui prou assequible, perquè pugui arribar a tothom.
