La muntanya de Sainte-Victoire és un massís calcari del Midi de França situat a la regió de Provença, molt coneguda gràcies al gran pintor Paul Cézanne. Té 18 quilòmetres de llarg per 5 d’ample. El seu punt culminant es troba a 1.011m d’altitud. La relació de Cézanne i “Sainte-Victoire” és una història d’amor que ja va començar quan aquell futur pintor encara era un infant. Va néixer a Aix-en- Provence el 1839 i va créixer al peu d’aquest imponent massís situat a l’est de la ciutat que va esdevenir un dels motius principals de la seva obra. Va plasmar-lo en 44 quadros a l’oli i 42 aquarel·les. La representació d’aquella muntanya va evolucionar en funció dels llocs des d’on la pintava i és famosa des de Tokyo passant per Sant Petersburg fins a Washington ja que els llenços on figura estan exposats als museus més grans del món.
Paul Cézanne era un caminador infatigable i passava hores a la recerca de les millors vistes per renovar la seva visió de la Sainte-Victoire. Només aquella geometria en triangle el fascinava. No dubtà en deformar la realitat geològica per posar-la més en valor sobre un fons de cel blau. Al 65 anys feia estona que el pintor s’havia allunyat de l’impressionisme i pintava aquella muntanya quasi abstracta subratllant els contorns i retallant els volums. La seva utilització de la llum i del color a més del seu interès per les formes geomètriques enlloc del realisme, varen exercir una gran influència damunt d’artistes com Henri Matisse(1869-1954) i Pablo Picasso (1881-1973).
Paul Cézanne va ser considerat pare de l’art moderna, precursor del post-impressionisme i del cubisme. Deia que: “Per l’artista veure és concebre i concebre és compondre. L’art és una religió. El seu objectiu és l’elevació del pensament. Pintar segons la natura no és copiar l’objectiu, és realitzar les seves sensacions…” L’octubre del 1906, quan estava pintant la seva estimada muntanya es va veure sorprès per una violenta tempesta però incapaç de deixar la seva obra va seguir pintant sota la pluja durant llargues hores. El trobaren desmaiat al camí quan es veu que tornava a ca seva a Aix-en-Provence. Una setmana més tard morí víctima d’una pulmonia. Tenia 67 anys.
Cézanne va ser un pintor incomprès en vida, ell mateix afirmava: -“El món no em compren i jo, no comprenc el món.” El varen menysprear tan a la seva vila natal com a Paris on es mofaven d’ell, l’insultaven i el consideraven tocat de follia però malgrat la seva dissimulada indiferència aquell fet va fer-lo patir molt. Era un home mancat de confiança amb ell mateix, molt tímid però capaç d’ésser astut i irònic subjecte a atacs bruscos d’ira. No suportava que el toquessin i mai per saludar donava la mà als seus col·legues. Sotmès a un pare dominador, un home de negocis exitós, va haver de lluitar durant tres anys per convèncer-lo que ell no volia saber res de negocis sinó que volia estudiar art a Paris. A la fi aquell pare arrogant i autoritari va cedí i Cézanne va poder viatjar a la capital per estudiar pintura gràcies a la pensió que li va atorgar el seu pare. No va ser admès a l’escola de Belles Arts per ésser -“d’un temperament colorista considerat excessiu- i es va veure obligat a reintegrar la llar familiar. El 1862 tornà a provar sort i s’instal·là a Paris per estudiar a “l’Académie Suisse” on va coneixer Claude Monet i Auguste Renoir. Passava molt de temps al Museu del Louvre on copiava les obres de Delacroix, Courbet, Rubens o Velazquez. Aleshores es reafirmà en la seva voluntat de ser pintor. Durant la seva estada parisenca conegué una jove costurera, Hortense, que esdevindrà la seva model i el 1872 la mare del seu fill Paul. Aquesta relació va ser amagada a la seva família durant deu anys perquè sabia que la desaprovaria i deixaria d’enviar-li doblers per viure. Per tant es va haver d’enginyar per fer viure tres persones amb la quantitat prevista per una. No va ser fins el 1886 que la família conegué Hortense i es casaren. El pare de Cézanne morí poc després i el pintor rebé una herència que el convertí en un home ric. Però ell va seguir essent un home frugal. El seu plat favorit era l’ensalada de patates i deia que els doblers servien abans de tot per comprar colors i llenços. Un altre fet rellevant de la vida d’aquest pintor fou la pèrdua de la profunda i llarga amistat que l’unia des de la infància a l’escriptor Emile Zola perquè acabava de publicar un llibre on el protagonista era un pintor fracassat i incomprès que acabava suïcidant-se. Sentint-se identificat amb aquell retrat, Cézanne tallà per sempre aquesta relació.
La Sainte Victoire un dels símbols de la Provença és avui un paradís pels senderistes, amb 250 quilòmetres de GR i refugis per pernoctar i on poder compartir amb el record de Cézanne, els paisatges d’aquella imponent muntanya màgica que va significar el centre de la mirada d’aquell pintor des de la seva infantesa.
