El passat dilluns es va poder veure des de Ciutadella només la fase parcial de l’eclipsi. Els nivolats no van deixar veure la fase total.
Notem la diferència entre aquesta foto de la Lluna plena parcialment eclipsada i una foto de la Lluna en quart creixent.
En aquesta es veu la zona d’ombra amb una tonalitat vermella de la llum, mentre a la lluna en quart l’ombra de la zona fosca és molt intensa. També la part en penombra igual que la lluna plena no té cràters amb ombres com es veuen a la Lluna en quart creixent, principalment a la zona entre llum i ombra (Terminator).
Si el Sol fos una font puntual o petita de llum faria una obbra circular i prou, en canvi per ser una font de llum major que la Terra i molt lluny, si posessim una gran pantalla on hi ha la Lluna plena veuriem dos cercles (ombra i penombra). L’ombra de la Terra seria menor que la Terra, en canvi la zona de penombra tindria una gradació de llum des de molt fosca fins a poca i seria major que la terra.
En un dels primers articles que vaig fer (eliris de 11 de gener de 2019) empravem el mètode d’Aristac per comparar les mides de la Terra i la Lluna (també surt aquest article a un recull que és a punt de sortir).
Allà comparavem el temps en minuts que tardava en creuar aquestes ombres (en l’eclipsi de 27 de juliol de 2018) i comentavem la possibilitat de fer-ho a partir de la curvatura observada en una foto com aquesta.
En l’eclipsi que hem tingut aquesta setmana la Lluna no passava per la zona central de l’ombra i per aquest motiu la durada de l’eclpsi és menor. Aquell durava 103 minuts i aquest només 85 minuts.
També afecta la distancia de la Lluna.
La imatge següent compara les mides de la Lluna i de l’ombra de la Terra (a partir de la petita part que podem veure projectada sobre la Lluma).
Com veim l’ombra seria unes 2,76 vegades major que la Terra. En primera aproximació podem suposar que l’ombra s’ha reduit una unitat quan es projecta en una pantalla a la distància de la Lluna i per tant la Terra deu ser aproximadament 3,76 vegades major que la Terra.
Com que el radi de la Terra és d’uns 6400 km, el de la Lluna trobam que ha de ser 6400/3,76 = 1702 km. (El valor acceptat actualment és de 1737 km) per tant hem fet una estimació prou bona de la mida de Lluna a partir de la curvatura observada. L’error ha estat de 35 km (un 2%).
En aquell article, aplicant el mètode d’Aristac, l’error era de 41 km (també un 2% aproximadament)
