La ciència d’Aristòtil Per Antoni Liz

 

Aristòtil va ser una persona enciclopèdica que també va fer bastant de Ciència a pesar d’algunes errades en aquests temes.

Va nèixer a Estagira.

Als 18 anys va entrar a l’Acadèmia de Plató.

Va ser l’educador d’Alejandro Magno.

La seua Academia de Lykaios es va conèixer amb el nom de peripatètica ja que feia els ensenyaments passejant.

Principament va ser filòsof. Va estudiar metafísica, astronomia, lògica, zoologia, ètica, política, llengua, filosofia natural, estètica, poètica, retòrica, …

Una errada important era donar massa importància a la lògica, a vegades en base a idees preconcebudes, i massa poca a l’experimentació i comprovació d’aquestes idees.

En Astronomia i Física, aplicava lleis diferents als cossos del cel (astronomia) i de la terra (física), que molt més tard Newton va unificar amb la llei de gravitació universal (1685).

Al cel, els cossos són indestructibles, eterns i immutables. El moviment natural dels cossos del cel és uniforme i circular. Els astres són esferes perfectes.

A la Terra hi ha cossos lleugers amb tendència a pujar i cossos pesats amb tendencia a baixar. Els moviments poden ser naturals (caiguda d’un cos pesat) o forçats (una pedra llançada capa a dalt).

A la Terra el moviment natural d’un cos com a resposta a una força és el moviment rectilini uniforme. Sense força el cos s’atura. Fins a Galileo no es va descobrir la llei d’inercia (sense força que l’atura el moviment rectilini es mantindria indefinidament)

A pesar d’alguns errors va veure la uniformitat de l’acceleració, negativa quan el cos puja i positiva quan el cos baixa.

Va intuir en certa manera (de forma qualitativa) el concepte d’energia cinètica en una destral en moviment.

Segons Aristòtil la velocitat d’un cos és inversament proporcional a la resistència (densitat) del medi en què es mou. Al buit el moviment seria permanent, cosa impossible i, per açò, conclou que el buit no pot existir.

Va estudiar que els sons es propaguen en l’aire i creia que els sons aguts es propaguen més ràpid que els greus.

També va estudiar òptica. Admet la intervenció del medi. Rebutja la teoria pitagòrica de la visió. Proposa una teoria de 7 colors (com les 7 notes musicals)

En química, no acceptava l’atomisme de Demòcrit, i va acceptar la teoria dels quatre elements d’Empedocles amb un cinquè element afegit, l’èter, per evitar el buit: Aire, foc, terra, aigua i èter.

Si hi hagués àtoms, entre ells hi hauria el buit, per tant, no poden existir els àtoms.

Va comprovar que l’aire té pes amb un odre inflat. Però no podia explicar per quin motiu surava en aigua i en canvi, sense inflar, s’enfonsa.

Va ser el primer gran biòleg: Va fer descobriments en embriologia, en la classificació dels éssers vius i en zoologia.

Fins a Galileo, amb les comprovacions experimentals, els pensaments d’Aristòtil s’acceptaven sense discusió.

Algunes de les seus obres catalogades com a Filosofía Natural a Corpus Aristotelicum són:

Física

Del cel.

De l’Univers.

Dels sentits

Petits tractats de la natura.

Historia dels animals.

Generació dels animals.

Dels colors.

De l’audició.

De les plantes

Mecànica

Problemes.

Va morir als 62 anys.

mostra

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca