Sílvia Anglada, ambaixadora gastronòmica de Menorca “Els beneficis del reconeixement arribaran quan els menorquins entenguin que la gastronomia engloba tota Menorca”

Silvia Anglada - Es Tast de na Silvia

Marina Vargas Tur / Ciutadella – Enguany, Menorca ha estat anomenada Regió Europea de la Gastronomia 2022 i la seva ambaixadora, Sílvia Anglada, ens explica des de la cuina d’Es Tast de na Sílvia, el significat i els beneficis d’aquest reconeixement, a més a més d’alguna curiositat i novetat del restaurant que dirigeix a Ciutadella amb en Toni Tarragó, la seva parella.

-Menorca és Regió Europea de la Gastronomia del 2022. Que significa per una cuinera menorquina aquest reconeixement?

-El dia que vam saber que Menorca havia obtingut aquest reconeixement va ser un dia inoblidable. Tant en Toni (parella i soci del restaurant a Ciutadella) a la sala com jo a la cuina, vam treballar amb una felicitat i un orgull indescriptible. Encara no podíem dir res, ja que no s’havia oficialitzat ni comunicat als mitjans de comunicació. Hem fet molt de camí i finalment ho hem aconseguit, això és molt enriquidor.

-Producte i sostenibilitat són els dos pilars de la Regió Europea de Gastronomia. Com ho podem fer possible?

-Duent la teoria a la pràctica, no tan sols amb la boca, sinó també amb les mans.

-Per què creu que Menorca mereix aquest reconeixement?

-Crec que Menorca ha fet una gran feina a ritme menorquí. Quan les coses es fan ben fetes, amb el temps s’arriba i quan s’arriba trobem el premi. Encara que el reconeixement estigui enfocat a la gastronomia és molt important identificar tot el que això engloba. És a dir, tenir també en compte a tots els actors que formen part de la cadena que influeixen en aquest procés: els artesans que fabriquen la vaixella o les tasses de cafè, els proveïdors, els pagesos… Els restaurants són només la finestra per a mostrar al client el que tenim a Menorca i és important conèixer i mostrar tant el producte local com la seva història.

Silvia Anglada - Es Tast de na Silvia-Quins beneficis porta aquest reconeixement als cuiners i cuineres menorquins?

-En primer lloc, és necessari conèixer el significat d’aquesta nominació i saber en què consisteix, ja que la gastronomia no només fa referència als cuiners i als restaurants sinó que en realitat engloba a tota Menorca: als proveïdors, als artesans, als pagesos… sense cap exclusió i amb el mateix grau de rellevància. Tant el que cuina com el que neteja els plats són actors importants i en el moment en el qual els menorquins entenguin que tots anem a una, els beneficis arribaran a tots; per un restaurant d’alta gamma, per un quiosc de platja, per una botiga de souvenirs; perquè al final el que fa això és que hi hagi gent i això ens beneficia a tots.

 

-Tenim poques cuineres. Quin creu que pugui ser el motiu?

-Simplement, no ens creim que podem ser reconegudes d’aquesta manera dins d’aquest ofici. Les dones som insegures i perfeccionistes i moltes de nosaltres no gaudim del que fem. Ens ficam massa pressió i en comptes de beneficiar-nos, ens acaba perjudicant. Això fa que perdem la il·lusió en fer una cosa i al final la deixem de fer. No es tracta de què l’home sigui millor o pitjor a la cuina. La igualtat ha d’existir, però ha de començar existint dins d’un mateix.

-A més de cuinera, enguany també és l’ambaixadora d’aquest reconeixement. Li agraden les etiquetes?

-No m’agraden les etiquetes, jo soc cuinera. Em va sorprendre molt quan em van anomenar ambaixadora, no m’ho esperava i  no sabia que havia de fer. Tampoc em consider una xef perquè per ser xef necessites un ‘sub xef’, un encarregat de cuina, un encarregat de partida i un ajudant. Si ho tinguéssim aquí al Tast de na Sílvia, no cuinaríem perquè no tindríem espai!

-Com han combinat la vida familiar amb vostè a la cuina i el seu marit, en Toni, cap de sala del restaurant?

-Si tenim en compte que tenim un fill, que ara té 18 anys i al setembre partirà a estudiar fora, podem dir que no hem sigut la típica família, però tampoc ha estat un problema el no ser-ho. El fet que treballéssim tots dos al restaurant amb els mateixos horaris durant tot l’any impedia que poguéssim anar a una reunió amb el mestre de l’Arnau, que marxéssim de vacances al Nadal… però sempre hem intentat trobar l’alternativa més justa perquè això no ens afectés a cap de nosaltres.

En Toni i jo ens espavilàvem per aconseguir un altre horari on poder parlar amb els mestres del nostre fill i en comptes de fer les vacances a Nadal com feien els altres fillets, les fèiem al febrer i no passava res; encara que quan l’Arnau va començar a ser més gran vam decidir tancar a Nadal, anar de vacances junts i no fer perdre al fillet un mes d’escola, ja que no volíem que això afectés al seu rendiment escolar; però fins que va tenir 13 anys ho vam fer sempre així i mai va haver-hi cap problema. Sempre hem trobat la solució o l’alternativa per poder passar temps amb el nostre fill. Si el cap de setmana treballàvem i no podíem anar d’excursió com feien els altres al·lots amb els seus pares, el dia que nosaltres tancàvem el restaurant, ell no anava a l’escola i passàvem el dia junts. Tot es pot compaginar si un vol.

– Parlem del menú d’Es Tast de Sílvia, quines novetats prepara per al 2022?

– Al menú descubrirem els productes que Menorca ens pugui oferir. Enguany ha plogut molt poc i desafortunadament per exemple, no tindrem tanta mel com altres anys i és que sense pagesia nosaltres no fem cuina i per aquesta raó, la nostra carta s’adaptarà d’accord a les possibilitats que ens ofereixi l’illa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.