La gestió de l’aigua, un repte pendent a la Reserva de Biosfera Aquest divendres dia 17 es celebra el Dia Mundial contra la desertificació i la sequera, i des de l’OBSAM han volgut fixar-se en la gestió de l’aigua com un dels reptes de la Reserva de Biosfera clau per a evitar els processos de desertificació dels territoris.

Durant el segle XX es va viure un canvi en el model de gestió d’aprofitament del recurs quan es va passar d’una cultura d’aprofitament d’un recurs escàs a un model basat en incrementar tecnològicament el recurs en funció de la demanda. La cultura de la recollida d’aigua de pluja amb cisternes, aljubs va quedar en l’oblit amb el desenvolupament de màquines de perforació i la proliferació de pous profunds a partir de la segona meitat de segle passat.

L’augment de població, el turisme i la intensificació de part de l’agricultura va produir un augment de les extraccions a uns nivells molt elevats. Coincidint amb aquests anys de màxim creixement, Menorca va patir unes sequeres llargues i severes a finals dels 80 i la dècada dels 90 provocant davallades dràstiques dels nivells piezomètrics (quantitat d’aigua present a l’aqüífer), la salinització i la contaminació per nitrats de determinades zones de l’aqüífer. A partir de l’any 2000, la major pluviometria i l’estabilització o lleugera disminució de les extraccions per al consum a partir del 2007, fa que els nivells als quals trobem l’aigua subterrània hagin deixat de davallar i trobem actualment una estabilització dinàmica interanual variant lleugerament segons la pluviometria anual.

Pel que fa a la qualitat, però, seguim trobant un excés de nitrats i clorurs en la part de llevant i de ponent de l’aqüífer, sense observar millora. Els nitrats, provinents en gran part per excessos d’adobs i purins i fosses mal gestionades es troben en molts punts per sobre dels límits legals establerts. La presència de clorurs ve donada pels fenòmens d’intrusió marina de les zones costaneres d’on s’extreuen grans quantitats d’aigua de pous massa propers a la mar. En aquest sentit, els municipis de Ciutadella i Sant Lluís són els que presenten pitjors indicadors, on els nivells de clorurs sobrepassen els 200 mg/l.

Si ens fixem en l’evolució dels darrers anys, el consum urbà d’aigua va seguir una tendència al descens a partir del 2007, tot i que posteriorment a la crisi econòmica a l’any 2014 es va tornar a donar un lleuger augment dels consums. Els consums urbans per càpita es troben actualment en 313 litres per habitant de fet i dia de mitjana, valors similars l’any 2010. Aquests valors mitjans varien molt d’una zona a un altre. On trobem els majors consums és en els nuclis turístics o zones residencials d’urbanització dispersa amb jardins i piscines, mentre que els nuclis tradicionals compactes tenen els consums més baixos.

No podem girar la mirada cap a una altra banda i des de Menorca hem de ser també conscients de l’escenari mundial en què ens trobem. Els reptes del canvi climàtic amb un augment de les temperatures i canvis en la distribució i intensitat de les pluges, ens posa en un escenari de menys disponibilitat de recurs, per la qual cosa, la feina que tenim pendent cap a una gestió sostenible de l’aigua encara és més urgent.

L’OBSAM compta amb un sistema d’indicadors bàsics d’aigua, energia i residus des de 2001. Al febrer d’aquest any 2022 l’OBSAM va ser convidat a una compareixença al Parlament de les Illes Balears per a tractar la problemàtica de l’aigua a Menorca en la Comissió no permanent d’estudi en matèria planificació i gestió recursos hídrics.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.