L’Any Joan Fuster se celebra a les biblioteques Disposaran d’un racó amb obres de l’intel·lectual valencià i material commemoratiu

 

A partir d’aquest dimarts, les biblioteques de les Illes Balears disposaran d’un espai dedicat a Joan Fuster on s’exposaran obres de l’intel·lectual valencià en commemoració de l’Any Fuster. A banda de punts de llibre amb aforismes fusterians, també s’ha editat una postal amb bibliografia bàsica de l’autor, il·lustrada amb una fotografia de Fuster del fotògraf menorquí Toni Vidal. En algunes biblioteques també es podrà veure el perfil de mida natural de Fuster que va ser present per Sant Jordi.

El dia 21 de juny es compleixen 30 anys de la mort de Joan Fuster i, per aquest motiu, des de la Direcció General de Política Lingüística s’ha convidat les biblioteques de l’arxipèlag a crear aquest racó Fuster. S’han adherit a aquesta commemoració la Biblioteca Marià Villangómez, de Sant Francesc de Formentera; les xarxes de biblioteques dels consells insulars d’Eivissa, de Mallorca i de Menorca; la xarxa de biblioteques municipals de l’illa d’Eivissa; la xarxa de biblioteques municipals de l’Ajuntament de Palma i la Biblioteca Pública Can Sales.

La celebració de l’Any Joan Fuster a les Illes Balears s’encetà el passat mes d’abril i ha estat impulsada des de la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura, i en concret de la Secretaria Autonòmica d’Universitat, Recerca i Política Lingüística i la Direcció General de Política Lingüística. Tota la informació relativa a aquesta commemoració es pot trobar a anyjoanfuster.illesbalears.cat.

La Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears han declarat el 2022 com a Any Joan Fuster, amb motiu del centenari del naixement d’aquest intel·lectual, escriptor i activista cultural. La seva obra, entre la qual cal destacar Nosaltres els valencians, va tenir una gran repercussió i va contribuir a l’enriquiment de la cultura catalana. Igualment, és remarcable el seu activisme cultural i polític, que el van fer esdevenir un referent cívic en el moviment de normalització de la llengua catalana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca