La Comunitat Energètica de Sant Lluís d’entre els 45 projectes de tot l’Estat subvencionats pel Ministeri

 

La Comunitat d’Energies Renovables del Polígon de Sant Lluís ha rebut el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) i serà subvencionada amb 112.644 euros, sent un dels 45 projectes pilots de tota Espanya que han estat seleccionats.

Aquest projecte de comunitat energètica sorgeix a iniciativa de l’Ajuntament de Sant Lluís que, gràcies a la col·laboració de l’Institut Balear de l’Energia (IBE) i de la Menorca Preservation Foundation, van crear una associació en la qual participen una dotzena d’empreses del polígon.

El vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha qualificat com a “bona notícia” la resolució definitiva que otorga aquesta subvenció al projecte de Sant Lluís. “Som conscients que amb aquesta comunitat energètica continuem avançant en l’objectiu de promoure la implantació d’instal·lacions solars fotovoltaiques sobre cobertes i de fomentar la cooperació empresarial. Aquesta experiència té vocació d’ampliar-se a tot el polígon i, sobretot, de replicar-se en tota la resta de polígons industrials de Balears. Menorca torna a ser exemple en transició energètica i les institucions som conscients d’això. Continuem impulsant iniciatives de renovables per a millorar la vida de la gent i també de les empreses”

El Ministeri ha presentat aquest dimarts els resultats de la primera convocatòria d’ajudes per a projectes pilot de comunitats energètiques (programa CE IMPLEMENTA), dirigida a projectes de petita grandària la inversió de la qual no superi el milió d’euros. En aquest sentit, ha resolt amb un total de 45 projectes beneficiaris, dels que 2 es troben a les Illes Balears i que contemplen més de 230 actuacions en 14 comunitats autònomes i mobilitzaran una inversió de 14,7 milions d’euros. El propi Ministeri ha destacat que es tracta de la primera convocatòria d’ajudes a nivell estatal específica per a comunitats energètiques, posada en marxa per a impulsar la innovació social i la participació ciutadana en renovables, eficiència energètica o mobilitat elèctrica. Cal apuntar que l’altre projecte que ha obtingut el reconeixement per part del Ministeri és la Comunitat Energètica situada a Binissalem, impulsada per les empreses privades Som serveis energètics i 3 glops.

El Projecte de Sant Lluís

La Comunitat Energètica del Polígon de Sant Lluís compta amb la participació de 13 empreses, l’Institut Balear de l’Energia (IBE) i l’Ajuntament de Sant Lluís, a més del suport de Menorca Preservation, que ha finançat l’equip tècnic per a la creació d’aquesta entitat.

Aquesta serà la primera comunitat energètica ubicada a un polígon empresarial, i compta amb una inversió inicial ja compromesa de 150.000 euros per part de l’IBE, organisme adscrit a la Vicepresidència i Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern de les Illes Balears, a la que es suma otorgada aquest dimarts pel Ministeri.

Els 15 socis inicials que conformen la comunitat posen a disposició de la comunitat energètica 7.990 metres quadrats de superfície a les seves cobertes per a acollir instal•lacions de generació d’energia renovable.

Els objectius d’aquesta comunitat energètica són assolir l’autosuficiència energètica del polígon empresarial de Sant Lluís mitjançant la reducció del seu consum energètic i la generació d’energia de fonts renovables al propi polígon. Així mateix, un altre dels objectius és aconseguir el preu més econòmic possible per a l’energia consumida.

Cal assenyalar que la comunitat energètica promourà instal·lacions d’energies renovables en l’entorn del polígon, en gestionarà el seu aprofitament energètic, en farà el manteniment i facturarà als consumidors l’energia subministrada. A la vegada, facilitarà eines i instruments de gestió energètica als seus membres, a efectes de reduir el consum energètic i el preu de l’energia que consumeixin. La participació en aquesta associació és de caràcter obert i voluntari per a qualsevol persona física o jurídica que compleixi les condicions de participació fixades en els Estatuts.

La comunitat determinarà un preu anual del kWh per sota del preu mitjà de mercat, que incorporarà el cost de les instal·lacions, la seva amortització i els costos d’operació i manteniment. El preu es revisarà anualment i haurà de preveure necessàriament la retribució dels inversors que haguessin aportat capital.

Els membres de la comunitat energètica que siguin consumidors tindran dret a l’aprofitament energètic de les instal·lacions d’autoconsum. Així mateix, aquesta comunitat energètica tindrà la facultat d’establir els protocols d’entrada i sortida dels autoconsumidors i el coeficient de repartiment de l’energia i es fixarà, en tot cas, una quota màxima de repartiment de l’energia, a efectes d’assegurar l’accés per part d’un major nombre de consumidors a aquesta.

Cal apuntar que tant la quota de participació com el número d’autoconsumidors s’anirà adaptant progressivament a la implantació d’instal·lacions de generació. L’adhesió de nous autoconsumidors es farà de forma progressiva, a efectes d’assegurar que la seva entrada no impliqui una reducció significativa de la quota d’energia autoconsumida dels membres que ja ho eren.

El Govern de les Illes Balears considera que les comunitats energètiques locals són una peça clau en l’impuls de la democratització de l’energia, en la mesura en què permeten l’explotació col·lectiva dels recursos energètics amb una finalitat cooperativa i d’abaratiment de la factura i no de lucre, de manera que faciliten la resposta a dues problemàtiques importants, com són l’emergència climàtica i l’elevat cost de la factura energètica. Així, aquestes no només faciliten l’accés a una energia més barata, sinó que també contribueixen a fer arribar l’autoconsum energètic a consumidors amb menor capacitat d’inversió. Amb aquests projectes es pretén augmentar notablement la resiliència de les empreses del sector industrial i aconseguir no només un abaratiment dels seus costos, sinó també una cultura de col·laboració entre aquestes.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.