Menorca camina cap a un turisme de qualitat Laurent Morel: “S’ha de cuidar la convivència entre la necessitat de turisme de qualitat, no massiu, i la vida de la gent del poble”.

Laurent Morel

Bep Al·lès/Ciutadella – Laurent Morel, promotor francès que fa gairebé una dècada va començar el seu projecte hoteler a Menorca, el Faustino Gran, al front del grup Mare e Terra, està a favor d’introduir a l’illa un turisme que pugui ser compatible amb la bona convivència de la gent del poble. Per contra al turisme massiu que, fins al moment, es veu atret a l’illa cada temporada. Per ell, els hotelers han d’actuar i oferir, “sempre pensant en aquesta convivència, perquè no ha de ser un enfrontament entre el turisme i la gent que viu aquí, s’ha de pensar amb ambdós”.

– Com veu la Ciutadella, la Menorca, postcovid, quant a la nova temporada turística i als grans canvis que s’han començat a albirar, com el creixement de la implantació d’hotels a la ciutat?

– Aquest any ens toca viure un estiu amb molta gent de fora. A causa de la covid, molta gent que viu en ciutats grans, té moltes ganes de sortir de casa seva; va existir molta frustració durant els moments de la pandèmia més forta, de la quarantena, i ara això es veu traduït en moltes ganes de viatjar i sortir. De fet, i en específic, per una part, veurem com hi ha menys anglesos, a causa del Brexit, i, d’altra banda, més francesos, a causa de tota la feina que s’ha anat fent de publicitat de l’illa durant molts anys, i que ara dona els seus fruits a través de l’augment de vols entre França i Menorca

Si ens centram en els seus inicis a l’illa, com va sorgir la idea de començar un projecte aquí? Per què Menorca?

– Personalment, perquè l’illa presentava dues de les meves grans aficions en aquell moment i en l’actualitat: els vaixells de vela i els cavalls. Així, vaig trobar una illa amb una cultura i una naturalesa meravelloses, que coincidien amb el que a mi m’agradava i buscava, i vaig pensar que seria un bon lloc per poder iniciar algun projecte. Després d’açò, va sorgir l’oportunitat de Can Faustino, que em va enamorar a primera vista. I així va començar tot el projecte que, actualment, encara està en constant moviment.

– I aquest projecte que va començar amb Can Faustino, en l’actualitat…

– Doncs en l’actualitat, Faustino Gran és el nom del grup d’hotels format per Can Faustino, Cal Bisbe i Can Llorenç. Encara que, i actualment, he firmat un contracte de lloguer amb els nous propietaris de l’hotel Tres Sants, que es passarà a dir Can Sebastià, per agafar el nom del carrer on es troba. I, a més, també he comprat l’edifici conegut com a Can Simó, d’on sortirà el Caixer Senyor aquest any, i que tenim intenció de convertir en un hotel. Tot aquest conjunt ens ajudarà a crear una experiència molt immersiva en el casc antic de Ciutadella, amb la idea que la gent realment pugui gaudir del que és l’ànima antiga del poble, i de les seves tendes, els seus restaurants… En definitiva, la idea és aconseguir atracar el turisme a la forma de vida i a la gent de Ciutadella.

– Com a hoteler i persona de món, com veu Ciutadella?

– Amb molt de caràcter, amb un ADN molt fort, que ve d’anys d’història. Per a mi, el casc antic és d’una gran bellesa, i mereix que el cuidem, molt. I, òbviament, jo veig tota la zona de Ciutadella, parl del camp i del mar, absolutament extraordinària. És un lloc molt peculiar en el mediterrani.

– Però què milloraria? Perquè sempre hi ha millores per fer.

– Jo pens que s’ha de cuidar molt la convivència entre la necessitat de turisme de qualitat, no massiu, i la vida de la gent del poble. I això no ha de passar només per allargar la temporada, fent que les persones vinguin per més temps, sinó per, com he dit, no fomentar la massificació, evitant que vinguin moltes persones de cop. I, així, anar caminant cap a un turisme de qualitat, a través de l’oferta adequada. Parl de finques, agroturismes, hotels rurals, i reforma d’espais en el casc antic. Però sempre pensant en aquesta convivència, perquè no ha de ser un enfrontament entre el turisme i la gent que viu aquí, s’ha de pensar en ambdós.

A més d’açò, també crec que els afores de Ciutadella es poden millorar amb un pla paisatgístic, que valdria la pena, sobretot si hi ha falta de pressupost per part de l’Ajuntament, fer a través d’una operació públicoprivada, per col·laborar en la millora de l’accés al poble i tot el que són els afores. Jo crec que es tracta més d’un tema paisatgístic que d’altra cosa, encara que m’imagin que hi ha molts més punts molt importants que acaparen l’energia del municipi.

Un altre punt, per jo, és la convivència al Pla de Sant Joan, un tema que s’ha de tenir en compte, ja que, i com tots sabem, els veïns han d’afrontar un problema de renou important, a causa dels botellons. Aquest problema s’ha de gestionar, però sempre tenint present que també és necessari disposar d’un lloc d’oci. És a dir, no és, ni ha de ser, una cosa contra l’altra, sinó que s’ha d’organitzar de tal manera que els veïns ho puguin passar bé i dormir, i la gent que vulgui gaudir d’anar a prendre alguna cosa, ho pugui fer. És organitzar la convivència.

– Aquest any, a més, ens trobem amb el reconeixement de Menorca Regió Europea de la Gastronomia, una de les parts també importants de Faustino Gran, ja que, des de l’inici, heu apostat per bons restaurants. Hi ha novetats per aquest any?

– Nosaltres cada any milloram l’oferta, i cada any ens centram més en el producte. Així, una de les grans novetats és que posam molt d’esforç i dedicació en la temàtica hort, és per això que n’hem anat adquirint més, a més del que ja teníem, pels afores de la ciutat. Sempre anam cap a una oferta més saludable. Per això, i encara que al llarg dels anys ja hem anat brindant més oferta vegetariana, aquest any augmentarà. A més dels productes de km 0, ja que volem un màxim de productes que estiguin realment cultivats, pescats, o, si es tracta de carn, comprats aquí, que siguin locals.

A més d’açò, tenim un projecte que té a veure també amb la convivència en el Pla de Sant Joan. Hem llogat, a llarg termini, l’hort dels comtes de Torre-Saura, amb la intenció de brindar un espai d’oci, un cafè-concert, on oferirem menjar amb una temàtica mediterrània-italiana, i música en directe, perquè la gent pugui gaudir d’ambdues alhora. La idea és intentar que els clients canviïn els hàbits d’horari, obrint a les 19h i tancant a les 2h. Esperam aconseguir que aquesta part del port visqui en un altre moment de la nit per evitar el tema del botelló. Aquesta és l’aposta que fem.

– I, per acabar, com veu el turisme francès? Creu que seguirà creixent a Menorca?

Jo crec que és més una sensació, però al final, la quantitat de francesos a dintre del marc del que són els nostres clients, per a nosaltres no ha canviat. Que ara venguin més francesos… bé, hi ha més vols, així que supòs que sí que n’hi ha més. L’únic que esper és que tinguem la sort de tenir una clientela culta que ve per la bellesa de Menorca. Perquè per molt que sigui francesa, alemanya, anglesa, espanyola, si atraiem massificació, sempre crearà un problema de convivència. Sigui d’on sigui. Com ja he dit, s’ha de recolzar al màxim l’oferta de turisme de qualitat. Menys persones que es quedin més temps i que, o gastin més per cap, o entenguin el que és l’ànima del poble i de l’illa.. I llavors, per obtenir açò, s’ha d’oferir el que la gent busca, que és la possibilitat d’allotjar-se al camp, o en una casa antiga del poble, i gaudir de totes les belleses que ofereix l’illa.

El projecte que nasqué d’un enamorament intens cap a l’illa, del visionari i empresari Laurent Morel, ha acabat convertint-se en un intent progressiu de canviar la mirada i la forma de fer turisme a Menorca, per portar el respecte i la convivència necessaris i pràcticament  inexistents de fa molts anys. “L’únic que esper és que vengui una clientela culta capaç d’apreciar la bellesa de Menorca”.

2 Comments on “Menorca camina cap a un turisme de qualitat Laurent Morel: “S’ha de cuidar la convivència entre la necessitat de turisme de qualitat, no massiu, i la vida de la gent del poble”.

  1. Dir una cosa i fer-ne una altra. Ja sabeu quin nom té.

    Curiós que xerri reiteradament de convivència amb els veïns, quan potser aquest senyor ignora o no vol saber el problema que hem tingut els veïns de sa Muradeta amb els empleats del seu hotel Faustino, que durant un parell d’estius ens han vingut a col·lapsar els contenidors de fems dels veïns amb els seus abundants residus, molts sense separar, fins tal punt que ho vam haver de denunciar a l’Ajuntament. I encara està per veure si compliran els acords pactats l’any passat. «atracar el turisme a la forma de vida i a la gent de Ciutadella»: de moment l’únic que ha atracat als veïns són els residus.

    O també xerra des Pla i el renou, però sense defensar cap mesura efectiva. Així tot seguirà igual o pitjor. El seu nou establiment LOLO’S, allà on era la discoteca SPACE fins fer fallida, abans era un hort tradicional que ha estat destrossat amb la connivència de l’Ajuntament i del Consell. De s’hort ja no queda res més que l’aspecte extern de la singular caseta hexagonal. O faltes tan flagrants com forrar les parets exteriors de la caseta de baix amb azulejos marrons. Què diu el PEPCHA al respecte? Contrasta fortament amb els altres horts que el rodejen, que han sabut mantenir l’«ànima antiga» des Pla, emprant les seves pròpies paraules. El PEPCHA es va fer per evitar aquestes interpretacions que en fan alguns de lo «típico». També esper que d’aquest nou local no surti cap música de la seva terrassa cap a l’exterior. Els seus clients de la terrassa poden estar tranquils que tindran prou ambient musical provinent dels altres locals propers de reguetón i disco que contaminen acústicament tot es Pla i el veïnat. Per no dir els botellóns que li faran ben a prop. Aquests problemes no els resoldrà només fent «música en directe» (més llenya al foc!) o obrint a les 19:00. Altres ja ho han intentat anys enrera i han estat un fracàs, i pel camí només han deixat més renou i molèsties als veïns. Si s’hagués informat sabria que ho va intentar «Oniris», o «Les jardins de Ciutadella», també pensant que a les 19:00 algú voldria baixar a es Pla, o fent concerts a l’aire lliure fins la 1:30, que no estan permesos i van ser aturats.

    En resum, si allò que va trobar aquest senyor a Menorca el va «enamorar» tant, per què s’ho fa seu i ho transforma en una cosa diferent?

  2. Vaja personatge!

    Si el turisme de qualitat és aquell turisme irreverent, maleducat i que es creu que ho pot tenir tot només pel fet que pot pagar qualsevol preu per anar a un concert al Llatzaret, va molt apanyat. Molta cara dura. Anau a fer la mar, lladres.

Respon a Joan Llufriu Pons Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà.