Bep Joan Casasnovas / Ciutadella – La família Moll de sa Torre Vella són una nissaga de pagesos i cavallers de Sant Joan que han alentit l’evolució, han preservat els costums antics i han retingut el temps en una transició pausada de les dècades. Antoni Moll Marquès (Ciutadella, 1963) és l’actual l’amo del lloc, una finca agrària molt gran del nord del terme ciutadellenc que arriba fins la mar. L’activitat principal és la ramaderia. Produeix i ven llet d’una cinquantena de vaques i cria més de 250 bens i ovelles per a la venda de carn. Madona és na Maria del Pino, d’origen canari i nascuda al Sàhara. Tenen tres fills, en Rafel, que també treballa al lloc amb son pare, en David, també pagès, i n’Esperança.
L’amo en Toni representa la quarta generació de la família Moll que regenta aquest lloc rostit de Tramuntana. Fa 102 anys que hi són. És un lloc difícil per l’extrema calor dels estius i les fortes i seques tramuntanades de l’hivern. Un lloc de terra prima que necessita molta pluja. La sequera és un greu inconvenient: “quan no plou es fa bastant complicat”, diu l’amo. A sa Torre Vella hi va entrar el seu besavi, Rafel Moll Bosch, l’any 1920, amb 11 fills. L’any 1940 deixà el lloc a un fill seu, Antoni Moll Florit (avi) i aquest va fer el mateix amb un descendent, Rafel Moll Capó, l’any 1973, el pare de l’actual. L’amo en Toni va agafar el lloc l’any 1995, ara fa 27 anys. Per la part de sa mare –els Marquès- també és net de pagesos i de cavallers històrics. L’altre avi era conegut com l’amo en Tòfol de Son Olivar, un cavaller famós dins la qualcada i que molts encara recordaran.
Sa Torre Vella compta amb segles d’història. Segons ens conta l’amo en Toni Moll, “el nom ve perquè hi havia una torre que antigament servia per vigilar la costa. Hi ha una pedra dins un pont que du la data de 1758. Nosaltres hi hem fet 102 anys aquí. I són molts. Aquí hi tenim la història de la nostra família”, afirma des del record agraït i nostàlgic. Diu conèixer el lloc pam a pam, “com si fos nostre”. La finca es propietat dels Olives de davant ses Voltes, a la placeta des Be, i la relació sempre ha estat bona.
Diu convençut que el camp “està molt malament. Es tanquen llocs i aquests llocs no es tornaran a obrir per a l’activitat pagesa que coneixem ara. No podem competir amb preus i en açò hi falta una millor solució. Una sortida podria ser l’augment del consum de productes de Menorca. Açò sí ajudaria al camp perquè hi guanyaríem tots”. A pesar de la precarietat de la pagesia, n’està convençut que aquest fet “no fa perillar la Festa. No veig que per les dificultats del camp puguem perdre Sant Joan. Hi ha molts cavallers ara, i en surten fins i tot de davall de les pedres!”. En canvi veu el perill en la massificació, alhora que intueix que “a Sant Joan l’hem venut i sembla que ja no és nostre”. Fa un llarg sospir i comenta des de l’enyorat record: “tots voldríem el Sant Joan que ens van inculcar els nostres avis. Saps que ho era de polit! La massificació de gent crea atropellaments, embussos, es fa llarg, es restringeixen espais i es retallen actes… Amb manco gent gaudiríem més tots. Actualment hi ha massa gent, però es mal d’aclarir. A més hi ha una altra festa que és la del botilot. I no m’agrada gens. Mon pare (90 anys) viu a sa Muradeta i ja no pot veure res. I és trist”.
L’estirp santjoanera de la seua família també el fa ser curós. A sa Torre Vella tenen quatre cavalls en propietat, “un ja no surt perquè té 30 anys. No m’agrada anar a Sant Joan amb cavalls llogats i tenim els nostres” afirma amb determinació. Surt a cavall per Sant Joan des de l’any 1978, enguany en farà 45 anys com a cavaller, “llevat de 5 o 6 anys que no vaig poder sortir per dol o malaltia”. Tornar a la qualcada, després de dos anys sense festa, no creu que sigui més extraordinari. “Pens que serà igual, amb la mateixa il·lusió que hem sortit cada Sant Joan. Però tal vegada sí que la gent del poble faci un esclat més notable, sobretot el Dissabte de Sant Joan”. Reflexiona un moment i explica que “els replecs dels Dissabte és el que més m’agradava. Són fantàstics! Record molt els replecs del primer dia. Els cavalls van frescos i ho notes. Com a cavaller és quan més xales”. Tanmateix, enguany en Toni Moll sortirà el Dia de Sant Joan matí. “No puc fer tantes hores. No tenc 20 anys, he tornat vell i no puc deixar el lloc dos dies”. Amb tot, del Dia dematí diu que “el caragol de Santa Clara és un moment molt sentit per jo. ‘És més nostro’ i més emotiu”. L’amo en Toni vol que tothom s’ho passi bé, però que respectin els cavalls i els actes. “Un cavall ferit pot fer molt de mal i no ho desig a ningú”, conclou.
Du Sant Joan al cor per la transmissió d’una família santjoanera; per l’orgull de pagès que estima la terra, el camp i, sobretot, la Festa. Ara, somrient, espera el dia de Sant Joan per tornar-se a vestir de cavaller i seguir amb l’herència dels seus avantpassats. És la centenària tradició del llinatge Moll de sa Torre Vella.
Sort i ventura l’amo en Toni. I per molts anys més!
