M’he posat per primera vegada les avarques i he començat d’aquesta manera, sense haver consultat el parenòstic dels meteoròlegs i dels pagesos, la sembra dels peus menorquins. A veure com va enguany. És una tasca agrícola complicada en la qual intervenen, a més del clima, multitud d’elements. Poden sortir secallons, la gran plaga dels peus menorquins, pot ploure en excés aquest estiu i no fer tan de sol o, la vida social tranquil·la de l’illa, et pot dur a decantar-te per un altre calçat encara molt més elegant. Per tant, he sembrat el peu menorquí a principis de juny, he mirat el cel i l’agenda i m’he senyat com un bon pagès, com un bon sembrador. Quan acabi l’estiu i em torni a posar sabates tancades amb mitjons -a ca nostra dit calcetins- ja us diré com ha anat la collita.
Pel que fa a en Rafel Nadal la collita de la temporada està anant de manera fenomenal. Després de guanyar a principis d’any el primer Grand Slam, l’Open d’Austràlia que comença el 17 de gener, aquesta primera setmana de juny, polida perquè és el meu sant i en una localitat molt estimada i d’una bellesa desmesurada celebren les festes més extraordinàries del món -perdoneu-me, ara no em ve el nom d’aquesta fabulosa vila que Déu va situar a la privilegiada zona menorquina insular on es pon el sol- ha guanyat el segon Grand Slam de la temporada, Roland Garros, a París, a França. I ho ha fet, no tenint problemes amb el garró, o sigui, la part posterior inferior de la cama, on s’articula aquesta amb el taló (castellà garrón o tendón de Aquiles), sinó amb el seu peu esquerre. Es veu que el gran campió balear, també conegut com el millor esportista de tots els temps, pateix la síndrome de Müller-Weiss, una displàsia de l’escafoide tarsià que es produeix durant la infantesa i es manifesta a l’edat adulta. O sigui, ara que té 36 anys acabats de fer. O sigui, des de fa uns anys perquè es veu que fa estona que juga amb aquesta lesió; i guanya a pesar d’aquesta dolorosa i paralitzant lesió. La qual cosa ens indica que els darrers grans tornejos tenen encara més valor. Felicitats, Rafael Nadal i Parera. Ja que rallam de la infantesa de Nadal a través de la necròtica lesió em ve de gust recordar, perquè també em sembla pertinent, la relació que tenia amb el seu conco, en Toni Nadal que ara està centrat més en l’acadèmia de tennis de Manacor i ja no viatja amb el seu nebot. En un moment de dubtes, l’entrenador va fer creure al seu pupil que era capaç d’aturar la pluja i que ho faria si veia que anava perdent. En Rafael s’ho va creure i no va ser necessària la intervenció divina del seu conco perquè va acabar guanyant el partit contra un rival que li duplicava l’edat. És una actitud valenta i que ens diu unes quantes coses interessants. La primera és la importància de la imaginació i la utilitat pràctica de la fabricació d’un relat a l’hora d’ajudar-nos a superar les dificultats. La segona és que a través de l’esforç, la tenacitat i la constància pots assolir tots els objectius. Rafael Nadal ens ho demostrat. I el responsable de la seva formació ètica, moral, física i esportiva, també. I aquí comença un tercer relat en el qual, els balears, i encara menys els menorquins, hi tenim res a fer. I és l’espanyolització d’una figura que és cent per cent -per físic, cultura, llengua i història familiar- balear. Ens el volen prendre. Aquí, com he dit, perdrem. I, en aquest sentit hem de sebre perdre, i fer com els ullastres que es vinclen, es tomben cap al sud per tal de sobreviure. I és que ja ho diu el napolità Erri de Luca a la novel·la Tres cavalls: “Hi ha humilitats que ennobleixen un home”. O una dona, per suposat.
PARENÒSTIC. Calendari en què es pronostica el temps que farà en les diferents èpoques de l’any. Deformació vulgar de pronòstic per contaminació de parenostre.
