Miriam Triay / Ciutadella – Fa una temporada que la mundialment reconeguda galeria d’art, Hauser & Wirth, amb seu a tres dels continents, va obrir un nou centre a Europa. En aquest cas, el primer centre situat a Espanya i, concretament i sorprenent, a l’Illa del Rei menorquina. De juny a novembre del 2021 va romandre oberta donant pas a una nova etapa de la cultura i l’art menorquins, nacionals i, fins i tot, internacionals. Aquesta temporada 2022, que va començar el passat 19 de juny, i després de l’èxit observat en el seu primer any de vida, l’antic hospital naval del segle XVIII, convertit en aquest centre artístic, albergarà l’exposició Sodade, del conegut artista contemporani estatunidenc, Rashid Johnson.
CINC MESOS DE RASHID JOHNSON
Rashid Johnson (1977, Chicago), és, en l’actualitat, una de les figures més influents de l’art contemporani estatunidenc. Forma part d’un reconegut grup d’artistes contemporanis d’Estats Units que empren, en la seva obra, una àmplia gamma de mitjans i objectes per explorar diferents temes de la història de l’art, de les identitats culturals individuals i compartides, de les narratives personals, de la literatura, de la filosofia, de la materialitat i de la història crítica.
Després d’estudiar fotografia a l’Institut d’Art de Chicago, Johnson va ampliar els seus coneixements i interessos per acabar derivant en una complexa pràctica plural i multidisciplinària en la qual incorpora diversos materials, considerats rics en simbolisme i història personal. La seva obra és principalment coneguda per la incorporació narrativa de diversos objectes quotidians, que al·ludeixen a algun record individual o aspecte col·lectiu, sovint, de la història intel·lectual i la identitat cultural afroamericana.
CINC MESOS DE SODADE
Per portar a terme aquesta mostra, que es trobarà en la totalitat de l’espai expositiu de les dependències, l’artista s’ha inspirat en els relats i les cròniques col·lectives de migració i enyorança, oferint, alhora, una emotiva percepció de la història des del present.
Sodade és el títol d’una cançó de Cabo Verde dels anys 50, popularitzada per Cesária Évora, que relata un profund estat de nostàlgia emocional. De fet, la lletra fa referència a la tristesa de molts dels originaris d’aquesta illa que es van veure obligats a emigrar a Santo Tomé durant la Dictadura de Salazar, i com les persones estimades s’havien de dir adéu sense saber si es retrobarien mai més.
Si ens endinsem més en el títol d’aquesta música i de la mateixa exposició, Sodade ve de la paraula saudade, un vocable portuguès de difícil definició, però que, segons l’ús que se n’ha fet, expressa un sentiment de melancolia, estimulat per una distància, sigui temporal o espacial, cap a alguna cosa estimada. Així, i seguint amb la idea d’aquesta música, l’artista nord-americà ha volgut mostrar aquesta faceta sentimental de la vida, a través d’una sèrie d’obres que, per a ell, expressen la saudade.
ESTRUCTURA DE LA MOSTRA
L’exposició introdueix nous conjunts d’obra de l’artista, dividit en quatre blocs o espais remarcables: les Bruise Paintings, les Surrender Paintings, les pintures Seascape i les escultures de bronze. Les dues primeres estan basades en l’anterior obra del mateix Johnson, coneguda com a Anxious Men, “una il·lustració catàrtica de la meva ansietat, però referenciat a partir de l’ansietat col·lectiva”. Aquest personatge el trobem de dues formes: en les Bruise Paintings està treballat a partir del color Black&Blue, creat pel mateix artista, capaç de donar la impressió d’estar davant d’una gamma àmplia de colors a partir d’una sola tonalitat. I és utilitzat per parlar dels temps durs i pandèmics que ens ha tocat viure, i crear un espai on la curació i el perdó han començat, però el record del trauma encara és present.
En les Surrender Paintings el personatge apareix de forma fantasmal, a través de rostres espectrals, gràcies a l’oli blanc titani damunt el llenç sense preparar. En aquest cas, se suggereix la idea d’acceptació i redempció, com a darrera oportunitat per avançar i superar. Així, ambdues sèries, i per Rashid Johnson, “aborden, de manera simple i tranquil·la, les experiències col·lectives viscudes durant els darrers mesos”.
D’altra banda, les pintures Seascape, són, literalment, pintures de paisatges marins, en les quals es representen narratives històriques de migració i viatges. Per a fer aquestes obres, els llenços estan completament recoberts amb pintura a l’oli que Johnson esborra i retalla amb formes que recorden als vaixells de rem. La repetició d’aquest motiu i la seva escala apunten a la possibilitat de fugir, però també a l’aïllament, la nostàlgia i la deriva sobre el mar.
Continuant amb aquesta idea, en les escultures de bronze, Johnson aprofundeix en el tema de les embarcacions o vehicles, entesos en aquest cas com a pires funeràries. Basant-se en tradicions històriques d’arreu del món en les quals el vaixell és símbol de redempció i renaixement, aquestes escultures es fan amb formes d’argila a les quals l’artista ha enterrat una sèrie d’objectes d’importància simbòlica, com cintes de VHS o una ràdio CB. A més, i segons explica l’artista, “són vaixells que intèrpret per al jo. En aquesta feina es parla idealment d’un sentit d’autonomia, independència i individualisme”.
Estem davant una obra que, analitzant el present i, des d’una mirada actual, el passat més immediat, reflexiona sobre la col·lectivitat i l’individualisme, sobre les distàncies temporals i espacials amb els altres i el viscut, sobre l’aïllament i la nostàlgia. Es tracta d’un viatge pels temps recents i de com aquestes experiències ens han afectat, de si ja hem oblidat i superat, o encara estem acceptant. Una forma personal i subjectiva d’ensenyar la història actual, des d’una perspectiva crítica i artística.
NOVETATS EN L’EDUCATION LAB
Finalment, i seguint amb la filosofia que ja va demostrar el Hauser & Wirth la temporada passada, l’exposició d’aquest any també estarà acompanyada d’una nova edició de l’Education Lab, com a resultat d’una residència dirigida a alumnes de postgrau que, juntament amb la comunitat de galeries i amb entitats locals, d’abril a juliol, ha concebut un projecte interactiu relacionat amb la mostra Sodade.
L’Education Lab d’aquest 2022 presenta una instal·lació de dibuixos penjats del sostre, com a resultat dels tallers on van participar més de 350 persones de múltiples institucions d’aprenentatge. En aquests es va demanar als participants, residents, que fessin dibuixos per representar les seves emocions en escoltar la cançó de Cesària Évora. A més, també es disposa d’una zona de lectura que convida als visitants a asseure’s i gaudir dels poemes que Rashid Johnson ha considerat font d’inspiració.
Hauser & Wirth presenta Sodade, la nova exposició de Rashid Johnson, que el públic podrà visitar fins a finals de novembre, gaudint d’un viatge per les emocions i els fets més recents. Un viatge que, en acabar, haurà ofert una gran reflexió, encara que des d’una mirada subjectiva, sobre el present i la mateixa vida. Mirades i punts de vista diferents i externs necessaris per poder tenir una visió completa del món, i dels quals Menorca, ara i gràcies a aquesta galeria internacional, disposa.
