Ciutadella està bruta, molt bruta.., és un dels comentaris que més sentim aquest inici d’estiu, i per les xarxes socials podem veure munts de fems acumulats al costat dels contenidors que no donen de sí. Però aquest fet no és culpa de l’Ajuntament o de l’empresa de neteja, sinó de la manca de civisme d’alguns ciutadans que no en fan l´ùs adequat i no acomplir allò que és més que evident si no embrutam, no estarà brut.
Avui il·lustram aquest editorial amb una fotografia, que ens constata açò que hem dit. Està feta a la placeta del Roser, aquest dilluns a les 11,51 hores del migdia. S’hi veuen restes de cartonatge –és dia de recollida- però com podem veure l’establiment que les ha dipositades sembla que no ho ha fet davant ca seva –com ha de ser- sinó davant un altre comerç i a més a més de manera poc estètica i escampada, cosa que presenta una imatge lamentable en el mateix cor de Ciutadella. Vivim del turisme, i aquesta és la imatge que donam a turistes i visitants a un centre de Ciutadella declarat monument històric i artístic. Per tant aquesta imatge no és culpa de l’Ajuntament, ni del servei de recollida de cartró, sinó de l’establiment que ho ha tret – i de quina manera- el un migdia del mes de juliol, en plena temporada.
Manca de vigilància, manca de seguiment, manca de empatia per part de certs “empresaris”…
Situacions com aquestes no es poden tolerar, i si es segueixen donant, òbviament sí que serà responsabilitat municipal per a no cercar un remei o aturar aquesta imatge de brutor.
Sort que el text aclara prou les responsabilitats, perque ja cansa la publicació de fotos d’aquesta temàtica a mitjans i xarxes socials amb la única finalitat de provocar el desgast polític de l’Ajuntament i administracions públiques. Com si l’Ajuntament tengui la obligació de posar un garnador darrera de cada fumador per recollir la seva llosca just la tira. O per recollir cada cubellet de gelat o llauna quan se l’acaba el turista. Per no dir del cas de la foto, que es ben veu que és residu d’una activitat comercial i que s’ha deixat fora dels dies i hores en que l’Ajuntament fa recollida porta a porta de cartró pel nucli antic.
Clar que s’han de documentar aquestes situacions i posar-les en coneixement de l’Ajuntament, però també s’ha d’assenyalar als que allà ho deixen. Fixau-vos bé en una cosa: tots aquests cartrons eren envasos d’uns productes que s’han pagat i s’han repartit o anat a recollir a algun lloc, potser al POICI. No obstant, quan esdevenen un residu, cap d’aquests vol fer ni el més mínim recorregut per deixar-lo allà on toca. És com si quan una cosa esdevé un residu, comenci una reacció química exotèrmica i cremi tant que la persona ho ha d’amollar de les mans el més aviat possible. És a dir, tothom veu normal anar amb els mitjans de transport propis al POICI a una gran superfície o distribuidor per comprar productes, però en canvi el residu li ha de recollir l’Estat de la porta de ca seva. I no basta. El mateix passa a les platges verges: els turistes baixen menjar comprat a poble, però els envasos i residus els ha de recollir l’Estat a peu de platja. Ser lliberal pel camí d’anada i comunista pel camí de tornada.
Tampoc veig clar que sigui un argument vàlid açò de pensar en el judici que en fa el turista d’aquestes postals. Jo pens que el qui és per aquí de pas no perd el temps jutjant aquestes coses i menys encara es fa l’«indignadito». El/la turista ve aquí a passar-ho bé, pagar el que li demanen, i del demés se n’enfot de tot, sempre que no perjudiqui directa i personalment la seva estada. He vist més queixes de turistes per altres temes (preus, falta de silenci per descansar, massificació, etc.) que no per aquests desordres. També és una paradoxa que aquesta explosió de residus es produeixi només en estiu com a conseqüència de l’activitat turística, i encara ens hem de preocupar perque no ho vegin, que no lliguin caps de les conseqüències de les seves decisions de consum.
Per què a TripAdvisor pots comentar sobre el servei i qualitat del que et posen a taula, però MAI veus que ningú valori com tracta els residus el negoci o restaurant? És un tema que no interessa a ningú i a més s’amaga, quan hauria de ser possible premiar o castigar les pràctiques de tractament de residus a nivell de consumidor.