Itziar Lecea- Ciutadella. Des del 2018, l’associació Per la mar viva, que lidera el ciutadellenc Carlos Salord, es preocupa que els residus generats al pla de Sant Joan durant les festes no acabin a mar oberta. Així, enguany han recuperat dues iniciatives que van posar en marxa abans de la pandèmia per evitar que més plàstics acabessin a la mar. Tot i que durant aquest passat Sant Joan van recollir manco residus de la làmina d’aigua, Salord assegura que la diferència respecte del 2019, no és significativa. I que ens hauríem de preocupar més per generar manco residus que de quin material estan fets els gots que s’empren per a les festes, que acaben igualment a l’aigua.
Amb les festes ha tornat la xarxa. Com ha anat la campanya de recollida de plàstic de Sant Joan?
Enguany hem tornat a posar en marxa les dues iniciatives que ja havíem fet el 2019. Per una banda, vam instal·lar la xarxa al pont del port per evitar que s’escapessin residus a la mar. La vam penjar dia 22 a capvespre, i hi va fer fins dia 25, baixant cada matí per llevar el que vam trobar-hi. A més, dia 26 vam baixar a fer una inspecció i recollida amb la barca i el salabre. En total, vam arreplegar 184,5 quilos de residus surant dins del port.
Per altra banda, també vam instal·lar una màquina de devolució i retorn d’envasos, que vam posar a la Plaça dels Pins dia 23, de 18h a 23h.
Hi ha diferència dels 184,5 quilos recollits enguany als que vau arreplegar l’any 2019?
El 2018 vam agafar 200 quilos. I enguany 184,5. Per tant, quantitativament, pràcticament no ha canviat res. Qualitativament, hem vist més presència de gots de cartó i palletes de cartó. Però igualment no varia el fet que la làmina d’aigua estigui plena de residus. Tant és que una tortuga es mengi una palleta de cartó o de plàstic, i tampoc es descompon en un mes. Hem vist que no canvia l’hàbit d’emprar i tirar consumibles efímers, que a més generen una petjada ecològica important en la seva fabricació i transport fins a Menorca, per acabar enterra al cap de poques hores d’haver-se emprat.
A més, hem vist com el nivell de plàstic encara és alt, tot i l’entrada en vigor de la Llei de Residus del Govern Balear, que prohibeix la venda de consumibles d’un sol ús d’aquest material.
Què vau recollir exactament a l’aigua?
El resum és que, en 26 bosses de fems industrials, vam aplegar: 1.378 taps de botelles de plàstic, 1.221 botelles plàstic, 709 gots de cartó, 531 gots de plàstic, 125 llaunes, 96 gots reutilitzables, 86 bòtils de vidre, 82 bosses de plàstic amb anses, 82 canyetes (26 de cartró), 45 paquets de tabac, 5 mascaretes i 10 tubs de porexpan de color blanc que feien llum, que és un residu nou. En total, 4.188 peces de residus recollides. D’aquestes, 3.960, un 94% es pot resumir en gots, botelles de plàstic i llaunes. Si tinguéssim el costum d’emprar gots o botelles reutilitzables, de tots aquests residus només n’hauria quedat un 5%, una bossa industrial. Per tant, insistim des de Per la mar viva en què s’ha de canviar el sistema. Podem rallar d’educació, però el planeta requereix una urgència que, d’aquí a què no tirem les coses al terra, passaran molts anys.
I quines maneres considereu que podrien ser efectives per impulsar aquest canvi?
Estem fent molta força amb la plataforma Per un mar sense plàstic, des d’on vam insistir amb el sistema SDDR: dipòsit, devolució i retorn d’envasos. I açò no és més que la màquina que vam instal·lar als Pins. El sistema SDDR ja s’empra a 45 països de tot el món. Consisteix en què tu pots dur qualsevol botella o llauna, fins i tot vidre en alguns llocs, i et retornen uns cèntims per dur aquest material a la màquina. Aquest sistema garanteix el retorn del 90% dels envasos que es consumeixen de mitjana. Per exemple, a Alemanya i Holanda, arriben a un 98% d’aquest retorn. No queda res al terra, perquè si algú ho veu, ho du a la màquina ni que sigui per guanyar uns cèntims.
I trobau que a Menorca funcionaria?
Fa 3 anys que duim aquesta màquina per poder experimentar a Menorca. Portugal ja ha implantat aquest sistema a tot el país. El que volem dir és que, almanco per Sant Joan, tinguem màquines d’aquest tipus, i no només una, que dona per poc. Per Sant Joan i també durant els caps de setmana. Si amb el got implantéssim el got reutilitzable, els bars haurien de fer servir aquest sistema, per consumir només gots reutilitzables. Com té un valor que s’ha pagat prèviament, ja no el tires al terra i no acaba a la mar. A Alemanya, per exemple, el got reutilitzable és obligatori a llocs com festivals de música.
I com va anar l’experiència SDDR del Pins?
En 5 hores vam recollir 3.667 envasos. 885 eren llaunes i 2.782 van ser botelles de plàstic. El 2019 vam fer Ciutadella, Maó, Es Castell i Es Mercadal. Enguany es replicarà aquesta experiència a totes les festes de poble, gràcies a la promoció del Consorci de Residus. A noltros ens toca la part de gestionar la màquina i fer la feina. Però estaria bé començar a agafar consciència de que no hem de generar residus més ecológics, sinó no generar-los.
