Com jo, vosaltres també teniu a persones en les vostres vides a les quals cediríeu el vostre desig en bufar les espelmes del pastís d’aniversari si així es pogués complir el seu?
És meravellosa la sensació de voler que es compleixin els seus desitjos, abans que els meus propis. Són persones màgiques, a les quals portar entre cotonets perquè la vida, els seus esdevenirs, els sacsegin el menys possible. Amb elles comparteixo les banyes dels meus croissants, els cedeixo la punteta de xocolata en acabar-me el gelat, el primer xarrup de la cervesa gelada, fins i tot coixí en el llit.
Es diu que les dones que som mares estem acostumades a una certa mena de sacrificis en pro del bé dels nostres fills; realment nosaltres no els sentim com això, com a sacrificis, sinó que ens neix de natural: és veure feliços a les persones a les quals volem. Actes preciosos, desinteressats; mai donem pensant que se’ns retorni. Donem per amor, pot haver-hi més gran recompensa?
Tornant a aquestes persones que arriben a les nostres vides i es converteixen en éssers que omplen raconets que no sabíem, fins llavors, que estaven per colonitzar, són persones a les quals desitjar tenir molt a prop, ja, fins al final. D’alguna manera venen a dotar d’un nou sentit el nostre dia a dia, qualsevol petit moment que abans ens havia passat desapercebut ara, ara ja no. La importància dels petits moments i de la seva composició del nostre àlbum de vida.
I llavors arriba el dia del seu aniversari, i més que buscar el regal perfecte, més que convertir la nostra casa en un parc temàtic ple de garlandes, banderoles, globus, cartellets i altres motius decoratius; més que tot això, els acompanyem en el moment de bufar les espelmes, tancant els ulls i desitjant molt, molt fort, que es compleixi el que han demanat, mentre en obrir els ulls veiem com el fum dels números de les espelmes d’aniversaris s’eleva i va difuminant-se.
La sort, la gran fortuna, de que persones que són màgia vinguin a omplir la nostra pròpia.
Un xin per totes elles!
