Les imatges del nou telescopi ja es poden veure a la WEB des del dia 12 de juliol.
A Eliris del passat 7 de gener ja vam fer una descripció del nou telescopi I la seua ubicació.. Recordem que es troba en òrbita al voltant del punt de Lagrange 2 (L2) a un milió i mig de quilòmetres de la Terra (Unes 4 vegades més enfora que la Lluna).
El telescopi capta llum infraroja que travessa nivolats de pols que la llum visible no travessa. Compta amb quatres instruments per detectar aquest llum: NIRCAM, NIRISS, MIRI I NIRSpec. (3 NIR per infraroig proper i 1 MIRI per infraroig mitjà).
També veiem a Eliris del 17 de juny que un dels 18 miralls hexagonals del telescopi va rebre un impacte d’un petit micrometeorit.
Finalment el passat 12 de juliol s’han fet públiques les primeres fotos captades amb el nou telescopi.
Les images es podem veure a la WEB: https://webbtelescope.org.
Els crèdits de les imatges són de la NASA i de STScl.
Les imatges mostren una gran millora de resolució i la qualitat respecte al telescopi Hubble I obre moltes posibilitats d’investigació.
1) Cúmul de galàxies SMACS 0723
Aquesta imatge mostra molts objectes superposats a diverses distàncies. Inclouen estrelles en primer pla, galàxies en un cúmul de galàxies que deforma la llum de les galàxies més distants per l’efecte de lent gravitacional. Podrà arribar a veure les primeres galàxies formades “poc després del Big bang”.
2) Espectre de l’atmosfera d’un exoplaneta WASP-96b
Permet investigar la composició de l’atmosfera d’un planeta al voltant d’una estrella que es troba a més de 1000 anys llum de distància. Ha detectat aigua en aquest exoplaneta.
3) Nebulosa de l’anell del Sud
Mostra un nivolat de gas en expansió que envolta una estrella que mor I que es troba a uns 2000 anys llum. S’ha detectat una segona estrella que no s’havia vist fins ara.
4) Quintet d’Stephan
És un grup compacte de galàxies que es troba a la constel·lació de Pegàs. Permet estudiar la velocitat I composició del gas proper al forat negre supermassiu d’una galàxia. La de l’esquerra es troba a 40 milions d’anys llum I les altres 4 a uns 290 anys llum. Pot estudiar les interaccions gravitatòries en un xoc de galàxies.
5) Nebulosa Carina
Mostra un zona de formació d’estrelles de la nebulosa de la Carina, visible a l’hemisferi Sud. Permet analitzar la composició del gas I pols que duu a la formació de les estrelles.
