ACN Madrid – PSOE i de Podem han registrat al Congrés la proposta de creació de nous impostos als beneficis extraordinaris de les grans empreses energètiques i la banca. Segons les iniciatives, l’impost a les energètiques serà de l’1,2% sobre l’import net de la xifra de negocis. No afectarà les empreses amb facturació inferior a 1.000 milions d’euros, i l’executiu espera que aporti 2.000 milions l’any, és a dir 4.000 milions en dos anys. L’impost a les entitats de crèdit serà un gravamen del 4,8% sobre l’import net o el marge d’interessos o de comissions. Afectarà les entitats que superin els 800 milions d’euros en interessos o comissions, i preveu recaptar prop de 1.500 milions l’any, 3.000 milions en dos anys. En total són 7.000 milions en dos anys.
L’impost a les energètiques aplicarà un tipus de l’1,2% sobre l’import net de la xifra de negocis anual, és a dir les vendes, de les empreses de més de 1.000 milions d’euros de facturació. Serà exigible l’1 de gener del 2023 i l’1 de gener del 2024, i es tindrà en compte els resultats dels beneficis immediatament anteriors.
D’aquesta manera, hauran de pagar pels ingressos del 2022 i 2023. Les empreses hauran de liquidar els impostos el setembre del 2023 i del 2024, però ja hauran d’haver fet una bestreta del 50% de l’impost al mes de febrer. No es tindran en compte els beneficis de les filials a l’exterior.
Pel que fa als bancs, hauran de fer també les bestretes al febrer i liquidar els impostos el setembre del 2023 i 2024. No hauran de pagar les entitats mitjanes i petites. L’executiu espanyol preveu crear un llindar al voltant dels 800 milions de volum de negoci en interessos i comissions, prenent com a data de referència el 2019.
L’import a les entitats financeres gravarà el marge d’intermediació de les entitats, és a dir, la diferència entre els interessos que cobra el banc als clients i els interessos que paga el banc. D’aquesta manera, serà un impost del 4,8% sobre el marge de beneficis per comissions i interessos.
Multes de fins al 150%
Els projectes inclouen la prohibició que la banca i les energètiques traslladin els impostos als seus clients, i deixarà el control en mans del CNMC, en el cas de les energètiques, i del Banc d’Espanya en el cas de les entitats financeres. Segons la proposta, es crearà un règim sancionador amb multes de fins al 150% del que les entitats o energètiques repercuteixin de manera irregular als seus clients.
Es debatrà al setembre
La proposició de Llei ha arribat al Congrés per la via dels partits, i no com a iniciativa del govern espanyol. Això permetrà esquivar els informes preceptius necessaris en cas d’un projecte de llei de l’executiu. La presa en consideració es produirà al setembre, i després els grups hi podran presentar esmenes. Amb tot, PSOE i Podem podrien demanar que es tramiti per la via ràpida.
Patxi López: “Els toca aportar”
El portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, ha afirmat que els dos impostos a les energètiques i a la banca busquen dotar l’Estat d’ingressos per incrementar la despesa social en un moment en què moltes famílies reben l’impacte dels efectes de la guerra i alhora hi ha empreses que obtenen beneficis extraordinaris multimilionaris.
López ha recordat que la banca va recórrer al “papa Estat” quan va haver de ser rescatada amb 60.000 milions, i no pot pretendre ara “socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis”. “Ja no cola, ara els toca aportar la seva part de solidaritat”, ha sentenciat.
“Nosaltres entenem que no hi ha justícia social si no hi ha justícia fiscal”, ha afirmat en roda de premsa al Congrés, on ha recordat que aquests són impostos “temporals” que s’aplicaran els anys 2023 i 2024 sobre sectors que es troben “en una situació mot millor” fruit de l’increment de preus.
Pablo Echenique: “Vigilarem”
El portaveu de Podem al Congrés, Pablo Echenique, ha recordat que l’impost grava empreses que estan fent “milers de milions en beneficis extraordinaris mentre a la gent li costa cada cop més arribar a final de mes”. “Ells estan repartint beneficis mentre a la gent cada dia li costa més pagar la factura, la gasolina o les comissions”, ha dit.
Segons Echenique, aquests són uns impostos “sensats”, perquè les grans empreses energètiques i financeres han de col·laborar a millorar la situació social.
Podem havia demanat la inclusió al Codi Penal d’un nou delicte sobre l’increment artificial de preus. Finalment el PSOE ho ha avortit, però Echenique ha advertit que la seva formació vetllarà perquè les grans empreses no esquivin el pagament d’impostos. “Nosaltres hauríem posat una mica més de ma dura en les sancions”, ha dit, “i de totes maneres vigilarem com funciona el nou gravamen”.
