Allà anem! Trossets

Mary Moro/Ciutadella.– El teu cos s’ha convertit en el meu mapa de destins a explorar. Amb el dit índex de la meva mà dreta traço rutes; són les teves pigues les que involuntàriament atreuen la meva atenció, com si d’estrelles en el cel es tractés.

I recorro els teus contorns i memòries, les vivències marcades en la teva pell; em perdo en cada raconet, mentre vaig fent familiar els diferents llocs en els quals habites i que et pertanyen, que ara comparteixes amb mi.

Olors, tactes, sensacions. Tancar els ulls i viatjar en tu; amb tu també. Crear marees amb els nostres cossos i poder volar sense necessitat de més bitllet que el de les nostres mirades en coincidir.

Valer-nos de l’estiu com a excusa per a passar hores sense vestir-nos, i així aventurar-nos pels diferents camins que tots dos som. Dins del gran abisme que suposa, més que aventurar-se en un terreny nou, per l’inexplorat per a nosaltres fins ara, oferir el nostre sense barreres ni fronteres. Lliurar-nos al major viatge que mai poguéssim imaginar: el de deixar-se conèixer. Ser un llibre de navegació en el qual qui escriu és l’altre.

Prenem pista per a poder enlairar-nos, deixem anar amarres per a iniciar el viatge, revisem els nivells i inflem les rodes… Qualsevol mitjà, tots, són benvinguts; perquè l’important és continuar desplaçant-nos i que els indrets semblin cada vegada ser menys, però alhora infinits.

Quant no haurem viatjat abans, en tants mapes que han acabat sent erronis; perquè l’aventura no ha estat com esperàvem, i la platja de destí no era la desitjada. De vegades ni tant sols existia, era només un miratge. I de cop i volta ens veiem vivint amb la preciosa sensació d’arribar a ella; la tenim a tocar. Una caleta amb aigües tranquil·les, amb un bonic color turquesa. Sorra blanca que formarà ja part de nosaltres. Una cabanya en la qual tornar, una vegada més, a deixar-nos dibuixar; a ser mapa de destins de somni.

No és necessari equipatge, tan sols els nostres cossos. I les ganes de voler embarcar-se en la gran aventura que és conèixer i deixar conèixer-se. Allà anem!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.