Antoni Liz Femenías/Ciutadella. – Cada una de les imatges del nou telescopi mereix un ample estudi. Vagem algunes informacions de la primera imatge.
Crèdits: NASA + STScl
Aquí mostram comparades les imatges de la mateixa zona del cel fetes per Hubble, per la càmera NIRCam I per la càmera MIDI.
Les images mostrades es podem veure amb detall a la WEB del telescopi: https://webbtelescope.org.
Hi ha 247 imatges de les quals en comentarem tres que analitzen aquesta zona (amb els nombres 22, 23, 24).
La intenció d’aquesta imatge és observar el cel profund més llunyà. Per acò les estrelles de la nostra galàxia, que es troben molt més aprop desenfocades, apareixen amb unes puntes de difracció motivades per l’estructura del telescopi. Al Hubble tenen 4 puntes I al Webb en tenen 6 hexagonals + 2 horitzontals petites.
La zona de cel observat és al voltant del cúmul massiu de galàxies de l’hemisferi sud que es diu SMACS 0723 de la constel·lació de Volans
Aquest cúmul és exactament al centre de la imatge. I es troba a 4600 milions d’anys llum de distància (en anglès d’Amèrica consideren 1 bilió = 1000 milions).
La llum que veim va començar el seu viatge quan es començava a formar el sistema solar (la Terra I el Sol es començaven a formar).
Molt més enfora que aquest cúmul hi ha altres galàxies. Les més llunyanes I antigues podrien tenir uns 13800 milions d’anys (just al Big Bang).
Algunes es troben darrere el cúmul I es poden veure com a arcs ja que el cúmul ha corbat el camí de llum I l’ha fet arribar a la Terra.
A la imatge 22 mostra que els dos arcs de l’esquerra del cúmul realment es la mateixa galaxia. L’espectre de cada arc permet conèixer la composició I també la distància que es mesura pel desplaçament cap al vermell de l’espectre. Així s’ha vist que els dos arcs corresponen a la mateixa galàxia.
A simple vista també es veu que dos arcs de la dreta també serien la mateixa galàxia i que les imatges són, una, mirall de l’altra. (No totes les imatges són imatges de mirall).
A la imatge 23 s’ha mesurat el deplaçament cap el vermell de quatre galàxies molt llunyanes I antigues, formades “poc després” del Big Bang. Cada galàxia dona diferent desplaçament cap al vermell (Pot arribar a l’infraroig que el Hubble no podia veure)
A la imatge 24 mostra que la més antiga de les quatre ha donat una distància de 13100 milions d’anys, només uns 700 milions d’anys després del Big Bang.
També mostra que “poc després” del Bing Bang ja s’havien format alguns elements químics com el Neó, l’oxigen, etc.
La majoria de les estrelles d’aquestes galàxies, segurament, ja s’han apagat.
