Miriam Triay/Ciutadella. – Una setmana més ens trobam en aquestes pàgines per presentar el programa del festival Fosquets de Líthica. Aquesta vegada, i gràcies a la seva estreta relació amb l’illa, tindrem el gust de xalar amb la música dels quatre artistes que conformen Fukio Saxophone Quartet, dijous vinent, a les 20:30 h. I, per als que el coneixeu d’altres anys i actuacions, del seu membre i músic ciutadellenc Xavier Larsson. Com diu la cap de cultura de Líthica-Ses Pedreres de s’Hostal, Anna Bagur, “aquest grup i, sobretot, Larsson, ens aporten el factor des de casa cap al món i, al mateix temps, des de fora cap a casa”.
LA FORMACIÓ FUKIO
Fukio Saxophone Quartet està format per Joaquin Sáez Belmonte (Bigastro, 1988), Xavier Larsson Paez(Ciutadella de Menorca, 1991), José Manuel Bañulus Marcos (Bigastro, 1986) i Xabier Casal (Santiago de Compostela, 1988), de procedències diverses i d’edats dispars, però amb un punt comú i potent: estimen la música i, concretament, el saxofon, i estan disposats a dedicar-hi la seva vida. Així és que, a partir d’aquesta gran i inevitable passió, els quatre músics han decidit fer camí conjunt, o almenys intentar-ho, per poder créixer i aprendre alhora.
La formació va néixer a Mallorca, quan els membres estaven cursant els seus estudis. De fet, segons explica Xavier Larsson, “al principi no érem els quatre d’ara, els membres fundadors i que encara en formen part, van ser en Joaquin Sáez i en José Manuel Bañulus. Jo m’hi vaig unir al cap d’un o dos anys, i finalment, després d’un altre any, va venir Xabier Casal”. Així, el quartet nascut, fa més d’una dècada, a partir d’una assignatura acadèmica; per a dos dels membres va passar a ser una experiència particular, que van acabar compartint amb dos companys més. De fet, tan gran va ser la seva passió que, cansats de no poder assajar sempre que volien, van decidir partir junts cap a Colònia (Alemanya) i seguir els seus estudis.
Però, i què significa Fukio? “Quan el quartet es va formar, pel que sé, van demanar ajuda a una de les pianistes que ens solia acompanyar a Mallorca. Ella, que és de parla japonesa, ens va oferir aquesta paraula”. Segons el que han entès durant més d’una dècada, el significat d’aquesta paraula és, literalment, ‘crisi artística’, però, i els símbols que la conformen, per separat signifiquen: Fu, vent; Ki, aire – concentració d’esperits, energia mística; i O, grup d’homes. La intenció, llavors, de la seva companya quan els va ajudar amb la tria del nom, era simbolitzar un grup d’homes que, a través del vent, creen o aconsegueixen energia mística. I per al grup que va donar el vistiplau al nom, Fukio tenia més a veure amb les crisis artístiques que acompanyen als músics. De totes maneres, i per a Larsson, “Fukio encara no té un significat clar, li estem donant nosaltres”. Així, l’important és el que simbolitzarà el nom com a quartet, que és el que realment representa.
Fukio Ensemble està especialitzat en la música per a quartet i la creació de nou repertori per a aquest tipus de formacions. Com destaca Larsson, en realitat tenen un programa mixt, a partir del qual presenten peces contemporànies, d’altres clàssiques, unes originals i d’altres arranjades. “Nosaltres fem concerts d’energies, en els quals podem tenir una transcripció d’una composició per a quartet de cordes, una peça original per a quartet de saxos, una peça contemporània, i després, potser, una performance amb un altre instrumentista. A Fukio no presentam una direcció clara, no ens focalitzam en res concret”.
És a través d’aquest camí mixt, i a la feina que han portat a terme per poder-lo recórrer, que Fukio ha sigut mereixedor de diversos premis, ha actuat a diferents llocs, i ja presenta tres discs fins al moment, i dos més en camí. El primer disc, que va sortir a la llum el 2014, va ser el resultat de guanyar el concurs FMB-Hochschulwettbewerb amb música de Robin Hoffmann, George Aperghis i Fabien Lévy. El segon, titulat ‘Time in motion’, el 2016, també va ser gràcies al guardó que se’ls va atorgar, al grup revelació Taste the Best, per la WDR, Ars Produktion i la Förderer der Hochschule für Musik und Tanz Köln. I, el tercer, va ser una col·laboració amb el CD ‘weiter’, un monogràfic del compositor alemany Ralf Hoyer.
Els dos que encara s’estan coent, si tot va bé, veuran la llum aviat. El primer, baix el nom ‘Transcendence’, és a partir del qual sorgeix el programa ‘The American Dream’, que en serà el protagonista de Líthica el 4 d’agost. Aquest disc està format per quatre peces, de diferents músics rellevants, William Albright (Fantasy Etudes),Georg Friedrich Hass (Saxophonquartett), Caroline Shaw (Entr’acte) i Marc Mellits (Tapas). “Dues d’aquestes peces que sortiran al disc, les tocarem als Fosquets de Líthica”. I, el segon disc, consistirà en l’enregistrament de 10 peces originals per a quartet de saxofon, de diverses compositores coetànies.
QUATRE SAXOFONS I UN ESCENARI
“Es tracta d’un grup de saxofonistes especialitzats en música de cambra que viuen a Colònia (Alemanya), i presenten una gran trajectòria i un elevadíssim nivell professional”, apunta Anna Bagur. Una formació, llavors, conreada i experta, amb un currículum molt extens i interessant, que ens presentarà, a l’escenari natural i obert de Líthica, el programa ‘The American Dream’. “Són músiques que han arranjat ells mateixos, ja que el saxo és un instrument relativament nou, amb el qual encara experimenten i investiguen. És molt conegut en el jazz, però en altres línies i estils musicals encara no tant”, concreta Bagur. Així, es fa evident la seva labor, ja mencionada, de creació de nou repertori, amb aquest somni americà amb el qual ens delectaran dijous vinent. I, com bé destaca la mateixa entitat, Líthica, Fukio és “una formació que no deixarà indiferents als amants de la música clàssica i del saxofon”.
Segons Larsson, ‘The American Dream’, “és un programa flexible, ja que depenent de l’escenari canviam una peça o una altra, que presenta una connexió amb el continent americà, ja sigui per l’origen del compositor, o per la temàtica de la peça”. Així, la primera peça serà d’Anthony Dvorak que, tot i no ser americà, abraça l’essència a través del seu Cuarteto Americano, inspirat en el viatge que va fer per Amèrica. Després d’aquest, tots els altres compositors són americans, però tots “d’energies molt diferents”. Trobam a Philip Glass, a Marc Mellits, a William Albright i, com a tancament, interpretaran a Leonard Bernstein, amb un recull de West Side Story. Un programa, llavors, format per “músiques molt diferents, però amb el fil conductor d’Amèrica”. I un programa que, encara que estigui basat en el CD mencionat, va variant i és flexible, per tant, hi ha diferents formats d’aquesta mateixa programació. “De fet, aquest programa concretament, l’encetarem aquí, a Menorca”.
És més, i encara que per a Larsson i Fukio en si, tots els llocs són especials quan es tracta d’ensenyar la seva música, “quan és a casa, fa més il·lusió”. I, en aquest cas, Menorca és casa i, a més, aquesta vegada tocaran a un lloc desconegut per al músic ciutadellenc del quartet. “Amb la formació ja havíem vingut a Menorca fa uns cinc anys, per participar en el Festival de Música de Joventuts Musicals de Ciutadella, però mai hem estat a Líthica, ni com a grup, ni jo individualment”. De fet, i si ens centram en el que suposa la tornada a casa, concretament, per Larsson, és encara més especial l’experiència i l’esdeveniment. “Per jo, personalment, tornar aquí, és com tornar a ser petit una altra vegada, on tot va començar, és el millor de les vacances”.
LARSSON, EL JOVE PRODIGI
D’entre els saxofonistes que conformen Fukio, llavors, trobam a Xavier Larsson (1991), artista que va començar a endinsar-se en el món de la música aquí, a Ciutadella, a casa. El naixement d’aquesta passió, de fet, el trobam en un ambient molt familiar, quan els seus pares l’animaren a aprendre del violí, però, sobretot, “tot venia per s’avi meu de Suècia, que encara que no s’hi dedica professionalment, sempre ha tocat l’acordió. I jo crec que açò em va influenciar molt”. És més, i a través del que, per Larsson, va ser una qüestió de sort, el seu avi es va tornar a fer present en la seva vida musical quan, havent de canviar d’instrument per poder entrar al Conservatori, va decidir optar pel saxofon. “Vaig fer les proves i amb el violí no vaig entrar. Quan em van fer triar un altre instrument, vaig tenir molt clar que seria el saxo. És totalment una coincidència, però a vegades la vida et dona regals. Tot perquè el saxo és un instrument que la gent relaciona amb el jazz, i el meu avi sempre ha tocat jazz”.
De totes maneres, ambdós instruments són els que l’acompanyen avui dia. I, tot i que amb el saxo hi manté una relació molt més estreta, al final, és el seu acompanyant en aquesta travessia professional i musical. Amb el violí torna a reprendre els costums, intentant tocar-lo quan pot. “Sempre que he tingut temps, l’he tocat per diversió, és un instrument que m’encanta i mai el vaig deixar perquè no m’agradés”. De fet, i arran que Larsson donés classes de saxo a Alemanya, com allà s’acostuma a ensenyar més d’un instrument, “en l’actualitat també estic ensenyant violí a la gent que s’inicia”.
Per la cap de cultura, Anna Bagur, es tracta d’un “músic innat, un superdotat en aquest art”. Un prodigi, en tota regla, amb una trajectòria acadèmica i professional immensa per la seva jove edat. Fent un ràpid resum, Larssonva començar a casa, al Conservatori Professional de Música de Menorca i a l’EMAC (Escola de Música i Arts Escèniques de Ciutadella), per seguir estudiant al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears on va conèixer als seus companys de Fukio, i on va començar el superior, que va acabar al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, amb Premi Extraordinari, per seguir amb un ERASMUS al Conservatori de París, i continuar amb dos màsters, un d’interpretació de saxo i un de música contemporània de cambra juntament amb Fukio, a més del Konzertexamen (titulació posterior) a la Hochschule für Musik und Tanz Köln de Colònia (Alemanya), on actualment encara viu.
I així, amb aquests coneixements adquirits, van arribar els reconeixements. Larsson ha sigut premiat en multitud de concursos d’àmbit nacional i internacional, com a solista però també com a quarta part de Fukio. Però també va arribar l’aprenentatge compartit. A més de tot açò, s’ha dedicat a la docència, individualment però també juntament amb Fukio, impartint classes magistrals per diverses zones del globus, com Espanya, Alemanya, França, Rússia, Xile, Tailàndia o Singapur, entre altres. A més d’ensenyar conjunt de saxofon en la Hochschule für Musik und Tanz Köln i en el Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, juntament amb el reconegut professor Albert Julià.
El mestratge Fukio i, concretament, Larsson, us espera aquest dijous, 4 d’agost, a les 20:30 h, a l’espai màgic i natural de Ses Pedreres de Líthica, on serem tots testimonis de la confluència entre quatre saxofons i els cants propis de la naturalesa. Les entrades les podeu obtenir a fosquetsdelithica.com o a la taquilla del mateix espai, Líthica.
