Les braçades de Tita Llorens durant els darrers 10 anys

Itziar Lecea/Ciutadella. Aquest diumenge dia 7 d’agost, Tita Llorens, la nadadora ciutadellenca que més quilòmetres ha fet a l’element marí, tornarà a fer braçades. En aquest, però, no serà a la mar, sinó a un llac de Zuric. I, si tot va bé, es tornarà a llançar a l’oceà Atlàntic a una travessa de 30 quilòmetres a Tenerife, el dia 3 de setembre. “Els anys passen, i cada vegada es fa més complicat. Així que aprofitaré tot el que pugui”, diu Llorens. Tanmateix, i mirant cap enrere, les fites aconseguides són més que remarcables. La darrera, assolida fa poques setmanes a Vigo. Començam pel Gran Rande, i tornam la vista cap als inicis de la seva carrera com a nadadora de llargues distàncies per contar els quilòmetres que ha fet a dintre de l’aigua.

Gran Rande, a la Ria de Vigo

“Aquesta travessia fa 10 anys que es fa en un sentit: de les Illes Cies fins a San Simon, en plan competitiu i amb neoprè. Quan estàvem confinats jo havia de fer una travessia a Argentina, però no va poder ser per les restriccions de la pandèmia, i vaig anar a fer la de Vigo. En plan broma, els vaig comentar que volia fer el Rio de la Plata d’anada i tornada, i que estaria bé fer el Gran Rande per entrenar. Així que, veient que no podia anar de nou a Argentina el 2021, em van dir que si de fer el Gran Rande. El 2021 vam preparar per fer el doble -anada i tornada-, i em van convidar a fer la travessia simple el mes de juny, la competitiva, per entrenar (19 de juny 2021, en 5 hores 20 minuts).

Me convenia per acostumar-me a l’aigua, que és més freda, i també per les marees, que no tenim al Mediterrani. La primera vegada que ho vam intentar va ser el 7 de juliol de 2021, però el temps es va posar molt malament. Ho vam intentar, i me vaig tirar a l’aigua, tot i que no era el dia per nadar. Vaig fer més de 7 hores amb ones en contra i amb molta força. Fins que vaig decidir que no podia seguir, perquè havíem de passar un bocí de canal que separa la ria de les Illes Cies, i allò era impassable, no es podia travessar. En sol demà ja els hi demanava unes altres dates. Em van dir dia 20 d’agost. Vaig entrenar un dia amb temperatura a 19 graus, però en sol demà va baixar fins als 12 graus. Vaig fer 10 hores, perquè el fred em desgastava molt. Així com tornava cap a casa, em van dir de tornar-hi enguany. I aquest 2022, ha estat el definitiu. Dia 11 de juliol, amb temperatures a l’aigua d’entre 16 i 19 graus, vaig fer el doble Gran Rande en 17 hores i 15 minuts, uns 52 quilòmetres, aproximadament.”

L’estret de Gibraltar – 2011

“En aquell moment, em semblava que era lo màxim, però va ser un canal de 3 hores i 50 minuts. Hi ha molts corrents, i encara que en línia recta són 14 quilòmetres, amb els corrents en vam fer 22. Va ser l’única travessa que vaig fer amb neoprè i la vaig fer amb en Toni Huguet (director de la piscina) i en Xavi Cenzano (nadador de Ciutadella). La record amb molt de carinyo perquè es la primera, tot i ser molt curta, i vas d’un país a un altre.”

Canal de Menorca – 2012

“Quan vaig anar a l’estret ja tenia clar que volia fer el canal de Menorca, que també havia de fer amb en Toni, però es va lesionar i no el vam poder fer junts, tot i que es va tirar a l’aigua. Vaig tenir de tot. Vaig començar amb la mar com una bassa d’oli, va ploure un poc, hi va haver ones, a darrera hora em va costar una mica. Vaig fer de Mallorca cap a casa, on m’esperava la família. Em va acompanyar bastanta gent, i he de dir que és més fàcil quan hi ha tanta gent al costat. Vaig fer 12 hores i 23 minuts a un canal de 36 quilòmetres. Per ara, som l’única dona menorquina que l’ha fet.”

Eivissa-Mallorca – 2013, 2014, 2015

“Com a entrenament vaig fer la travessa Eivissa-Formentera, que eren uns 30 quilòmetres. I la distància d’Eivissa a Mallorca eren 80. Puc dir que és l’única vegada que he pujat a la barca després de 20 hores nadant per un fall meu. El cap em va fallar. Vaig trobar borms durant el vespre, però vaig decidir que havia d’acabar. Ja havíem fet més de 70 km i ens n’hi quedaven 14. Però no va poder ser.”

“El 2014 ho vaig tornar a provar, i vaig demanar que no em deixessin pujar a la barca. Però vaig tenir mala sort i vam trobar bancs de borms gegants i vaig haver de pujar per nassos. Vam fer 9 hores dins l’aigua, els borms van pujar a la superfície quan es va fer fosc i es van quedar dalt i vam haver d’aturar.”

“El 2015 vaig trobar el mateix, però els borms van sortir molt més tard i es van enfonyar més prest. Vaig estar 28 hores i 13 minuts, nadant 84 quilòmetres i 500 metres.”

Eivissa – Dénia 2016, 2017,

“Era una travessa que sempre s’havia fet en sentit Eivissa – Dénia, però jo la vaig voler fer al revés. Estava molt de moda, perquè nadadors com en David Meca l’havien fet. El primer any vam tenir molt mal temps i vaig fer 17 hores dintre de l’aigua. De fet, els caiacs d’acompanyament van haver de pujar al vaixell de les ones que hi havia, i jo també vaig haver de pujar quan es va fer de nit perquè em podia perdre.”

“Ho tornam a intentar el 2017. Faig travessia de 40 quilòmetres durant el mes de juny a la Costa Brava, de Roses a Port Bou, en 11 hores i 54 min, per entrenar. Hi vaig fer sense neoprè, la primera persona que s’hi tira. El juliol em vaig tirar a fer Eivissa-Dénia. Al cap de 37 hores, cansada de nadar i no avançar, ens adonam que estàvem damunt un talús de corrents mortes que no ens deixaven avançar. Vam fer una prova i vam veure que en 45 havia avançat 400 metres, pel que vam aturar quan em quedaven 14 quilòmetres per acabar.”

“Després de ser conscients que, per un tema de corrents, seria impossible fer el sentit que jo volia, de la península a les Illes, el 2018 vam fer la travessa habitual, d’Eivissa a Dénia, en 36 hores i 16 minuts. Van ser 101,6 quilòmetres sense neoprè.”

Capri-Nàpols, 2019

“Vaig voler fer una cosa una mica més senzilla, i vaig nadar de Capri a Nàpols, que són 37 quilòmetres, que vaig fer en 8 hores i 28 minuts en competició.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca