Que passarà amb el camp de Menorca

Antoni Bosch/Ciutadella. – Històricament el camp de Menorca ha tingut un protagonisme molt important, ho puc assegurar ja que som una mica aficionat a remenar documents antics, que per sort se conserven als nostres arxius. Soc usuari en certa freqüència del Arxiu Municipal de Ciutadella, cossa que aprofito per agrair al Ajuntament i a les persones que treballen allà.

 Dit això, degut al meu currículum, me considero persona capacitada per oferir  una visió de la situació actual del sector, la meua infància i joventut va esser un aprenentatge costant de las feines tradicionals que se feien metòdicament cada any segons  l’estació que estàvem. Sempre igual:  llaurar, sembrar, segar, batre, etc. En aquella època, els ingressos basics eren  la venta de blat i de llana, això va esser així des.de temps immemorials. He trobat documents amb data de 1.450 que parlen de que la llana de Menorca  ja tenia molta demanda. Quan jo era jove, dormia en un matalàs de fulles de blat d’indi (Blat de Moro) era un luxe poder dormir en un de llana.

Mes endavant, en els anys 70, van començar entrar noves tecnologies que ho van canviar tot. Maquines varies, tractors i sobre tot la xarxa elèctrica que va canviar la manera de viure i de produir., la extracció de aigua dels pous que en un principi se feia amb tracció animal mes tard amb motor de combustible i finalment amb electricitat. Això ho canviar tot, juntament ha la forta demanda de formatge que provocava el tenir una gran fabrica de formatge fus ha Menorca (El Caserio). De repent, vam deixar de ser agricultor per esser ganaders, se incrementar molt el nombre de caps de vacu i en les terres se va deixar de sembrar cereals per cultivar farratges i pastures.

Talaiot Estudios@ Prohibida la seva reproducció

Corrien bons temps  per el camp de Menorca, la majoria de pagesos i propietaris aconseguien bons resultats. Durant 40 anys podem dir que va anar be, a prop dels municipis de Menorca estaven els horts i petites finques que eren els que subministraven diàriament a la població, amb llet, fruites i verdura, lo que avui coneixem com producte Km.0.

 Tot això, comportava el fet de gaudir de un territori molt ben cuidat, coincidint també en la progressiva activitat turística, sempre s’ha venut la imatge de Menorca lligada ha una postal de un territori molt cuidat.  Donava goix veure els seu tons de colors dels cultius segons l’època del any, també la imatge de vaques que pasturen  i jeuen en les tanques properes als camins de Menorca. Això pot canviar ràpidament, i no es bo.

Diuen que lo bo se acaba aviat, podem donar gracies que va durar 40 anys, però amb l’entrada al mercat comú ho va canviar tot, de repent va sortir mes ha conte comprar al exterior que produir en la Illa. Molta culpa de això es degut als elevats costos de Insularitat que patim. Amb l’esdevenir dels anys veig com l’entrada al mercat comú i el mercat global ha erosionat a poc a poc els nostres costums, hàbits i cultius.

Fa poc temps, en una reunió mantinguda amb el President de Coalició Canaria vaig quedar impactat al veure amb quina naturalitat diuen que el transport del plàtans de canàries a la península es gratis, aquí no passa el mateix, es com participar en una cursa i tenir que sortir distanciats, sense opcions de guanyar. No es de estranyar el tancament de llocs i la venta massiva ha gent amb poder adquisitiu majoritàriament estrangers. La nostra isularidad és sovint omesa pels partits centralistes. Un fet que sumat a la introducció a l’economia de mercat comú i globalitzada que es tradueix en uns elevats costos de producció, transport i elevada fiscalitat.

Tot lo dit antes, respecte de l’evolució del camp a Menorca i els seus oficis tradicionals,  forma part de l’historia ben coneguda per tots. Ara queda per veure que passa en el present i sobre tot, com afrontar el futur del camp de Menorca. Jo faria un anàlisis per sectors:

Fins fa poc la major font de ingressos venia per la venta de llet i formatge, material de molta qualitat, premiats en molts de certàmens que així ho demostren. Els formatgers tenen quantitat de medalles i trofeus, però, costa molt poder-lo vendre al preu que cobreixi costos i deixi un marge suficient per invertir en un futur. Els consumidors donen preferència al cost antes que la qualitat. La veritat, es que veig negre el futur  del sector, el increment de costos actuals pot esser sa llosa que enterri a la majoria de productors.

Bestiar al lloc d’Es Tudons, terme de Ciutadella. Foto: Bep Al·lès©

La producció de carn li passa per una situació semblant ha la del formatge, te una molt bona qualitat, però una gran dificultat per esser comercialitzada, en primer lloc es patètic no tenir un escorxador en condicions. Ha quedat desfasat l’antic sistema de que cada població contava amb un escorxador  adequat al consum local, avui això no te sentit, es urgent posar en funcionament un escorxador per tractar tota la carn que se produeix en la Illa, sobre tot, unes instal·lacions aptes per el tractament i aprofitament de las restes càrniques, penso que això, tenia que esser una prioritat per el Consell Insula per salvar aquesta situació.

En lo referent a l’agricultura, ara mateix es preus del cereals esta alts, si segueix  així en un període llarg, pot sortir ha conte tornar ha cultivar es camps mes aptes per aquesta producció, això se ja se veurà que passa, es un interrogant al dia de avui. Peró vivim en la cultura de les subvencions i de subsidi davant la de l’oment i la rehabilitació. 

La gra assignatura pendent, baix el meu punt de vista, es produir mes verdures per garantir un subministrament,  adequat a la demanda de la Illa, (no disposo de dades) però si mirem el producte local produït i el comparem amb el que se consumeix, no crec que superi un 10%. Si mirem cap endavant la activitat turística pereix assegurada, sector de molt consum de fruita i verdures. Per tant, es qüestió de veure perquè passa això, i sobre tot com se pot canviar. Seria un tema ha debatre per trobar solucions. Me venen al cap algunes raons referent al tema:

1º Sa gent del camp esta poc formada en aquests sentit, com es normal se donava prioritat a la formació ganadera, maneig de vaques i cultius de farratges, era lo que feia mes falta.

2º Faria falta que las associacions agràries, principalment en forma de Cooperativa, iniciaren una tasca important en aquest sentit, també empresaris particular com alguns que ja fan una bona feina.

3º Lo que pot esser lo mes important es que, el productor sempre se te que esforçar  per adaptar-se a las necessitats del la demanda, per aconseguir això, falta formació i també farien falta instal·lacions adequades. Per això inverteixen moltes famílies forasteres.??

En l’actualitat proliferen finques que activen cultius que se van deixar de banda, principalment el de raïm per fer vi. Es un cultiu que no es nou en la Illa, de fet, en els segles XVIII i IXX aquest cultiu era molt extens. El vi que se produïa era de baixa qualitat, però molt demandat per l’aprovisionament dels vaixells que paraven en el Port de Maó. Ara sabem que Menorca pot donar un cultiu de raïm de bona qualitat però es poc viable per un pagès tradicional menorquí. Fa falta una inversió molt forta, principalment en instal·lacions i plantació de ceps en seca, coneguda com plantació de síquia,  per aquest tipus, no fera falta regar les plantes, elles, aconsegueixen la humitat  suficient de la terra o de la roca, una plantació de ceps pot tenir una vida útil de 40 o 60 anys es la forma de amortitzar el gran gasto inicial.

També des-de fa un temps se estan sembrant camps de oliveres, el oli no es una practica històrica en la Illa de Menorca, si ho es en la veïna Mallorca, on se produeix un producte molt bo. Això fa pensar que en Menorca també pot funcionar.

Una cossa esta clara, el vi hi el oli poden tenir  una llarga vida i un bon futur, no passa el mateix amb el formatge que te una vida relativament curta. Un formatge tendre se fa semi, mes tard  ja es curat i als 9 mesos es vell  hi al partir de un anys baixa la qualitat, un vi ben cuidat ha mes temps mes valor. El oli se considera com el or liquat i tan un cultiu com l’altre son de influencia mediterrània, això vol dir que no se cultiven en zones fredes com pot passar amb la producció de llet.

El futur del camp esta molt complicat, per això, es important combinar els ingressos que pot aportar el sector turístic, poden funcionar, de fet funcionen varis sistemes de explotació combinada i que tenen molta demanda.

Per aconseguir-ho hem de ser conscients que els elevats costos d’insularitat menyscaben la nostra forma de vida tradicional. A dia d’avui la defensa dels nostres interessos no es veuen  reflectides a les polítiques desenvolupades pels partits polítics centralistes al capdavant del Consell de Menorca o del Govern Balear. Necessitem projectes polítics que donin suport al  foment u a rehabilitació de les nostres formes de vida tradicionals i del teixit productiu propi. Aquesta és la millor manera perquè, a llarg termini, Menorca pugui desenvolupar un auténtic model de turisme sostenible. I és també una de les raons per les quals em vaig unir a El Pi, Proposta per les Illes Balears, per`sobre tot per amor al camp i les meves arrels.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca