moulallengua

El cortisol i el part Per Marta Seguí

El cortisol

El cortisol és una hormona segregada per les glàndules suprarenals, uns triangles que hi ha sobre els ronyons. L’alliberació del cortisol és el que ens permet estar en alerta i prepara el cos per passar a l’acció davant una amenaça. No hem de veure el cortisol com una hormona dolenta perquè gràcies a ella podem sobreviure.

Durant la gestació, el cortisol es veu augmentat en el bebè per ajudar a l’entrada d’aliment i la creació de teixits. En canvi, s’intenta evitar que el cortisol de la mama arribi al bebè. El problema llavors semblaria que està solucionat: encara que la mama estigui estressada, el bebè no ho rep. Però existeixen alguns factors com el tabac, l’alcohol, la inflamació, la infecció o l’estrès crònic que fan que disminueixi la funció de barrera.

A més a més, un augment de cortisol matern també provoca que la capacitat de secretar progesterona per part de la placenta es vegi disminuïda. La progesterona és una de les hormones més importants durant l’embaràs perquè assegura la nutrició del fetus, redueix la contractibilitat de l’úter i preparar els pits per a la lactància.

El cortisol i el part

Arribats aquí, crec que podem veure la relació entre el cortisol i el part:

  • L’estrès crònic fa que l’enzim que evita que el cortisol arribi fins al bebè, es vegi inhibit.
  • L’excés de cortisol en sang provoca que la placenta secreti menys progesterona.
  • Tenir menys progesterona augmenta les possibilitats de contracció per part de l’úter.

Si tot això succeeix en els primers mesos, ens trobarem davant un avortament. Si tot això succeeix en el sisè o setè mes, ens trobarem davant un part prematur.

També crec necessari parlar de l’efecte del cortisol en el moment del part.

Imaginem que l’embaràs arriba als nou mesos i la mama es posa de part. El part és un fet natural que s’ha desenvolupat durant milions d’anys, però, a vegades, poden aparèixer imprevistos com per exemple lentitud de dilatació, destrucció de les expectatives marcades, violència obstètrica, patiment fetal, etc. i en aquella situació la mama comença a segregar cortisol. El cortisol que viatja pel seu cos interpreta que hi ha una amenaça en un moment indefensió, llavors és necessari aturar el part per posar-se en un lloc segur. Sé que potser costa visualitzar-ho, però el nostre cervell interpreta que la presència de cortisol significa que perilla la nostra supervivència sigui per un lleó que ens vol menjar o per un foc que ens cremarà.

L’aturada del part farà que l’imprevist es faci encara més gran o més greu i que el cortisol continuï augmentat. En aquest moment, el personal sanitari que acompanya a la mama inicia intervencions per ajudar-la a avançar en el procés de part.

Conclusions

Per concloure m’agradaria reflexionar sobre la necessitat de gaudir de l’embaràs i filtrar certes informacions. Escoltar el cos i saber què em transmet pau i que em preocupa serà important en una etapa tan delicada i meravellosa com la gestació. Reduir el ritme o que aquest ritme no em provoqui estrès, cuidar l’entorn tòxic si n’hi ha o reduir allò que m’inflama; són accions que faran que l’embaràs es visqui d’una manera més plaent.

Quan una dona està parint és important cuidar l’entorn i les paraules que li arriben. Ella ha d’estar en el món part, desconnectar de fora i connectar amb el vincle que hi ha entre ella i el bebè. També crec rellevant ser conscients de les creences familiars en relació amb el part per curar-les i envoltar-se en el moment del part d’un equip que la cuidi i la respecti perquè ella pugui continuar comunicant-se amb el seu bebè i gaudint d’aquell moment màgic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca