Quelcom que tenen l’illa i l’estiu són els retrobaments, esporàdics i intensos, amb amics i coneguts. Menorca es converteix en una espècie de lloc de cites exprés per als quals vivim en ella però no hem nascut aquí.
Fins avui, aquest estiu del 2022, em quedo amb el que hem tingut Marta i jo: ens coneixem des que vam coincidim estudiant el grau formatiu d’educació infantil, fa ja uns quants anys! El nostre breu retrobament va ser just en despertar, per a un berenar en La Reina. Són moments que vivim amb l’ànsia de voler posar-nos al dia, de voler fer una espècie de tràiler dels anys no compartits i la promesa de no deixar passar tant de temps abans de la següent cita.
Parlant amb Marta sobre les relacions humanes i la distància, sobre com de difícil se’ns pot arribar a fer a vegades el fet de mantenir el contacte amb algú a qui no tenim a prop físicament, en el nostre dia a dia, ella em va explicar una teoria preciosa: la de les petites llunes de mel.
I de què tracta aquesta teoria? Quins són els seus principis? Doncs la teoria de les petites llunes de mel es basa en una cosa tan senzilla com viure el present, i gaudir d’ell. Això és: tenim a persones a prop cada dia, interactuem amb diferents éssers humans tant en el treball, com a l’escola, inclús al bar on anem a fer el tallat; alguns són amics, altres familiars o simples coneguts i companys i això no significa que gaudim en fer-ho. Tanmateix, hi ha persones triades per nosaltres que no necessitem veure diàriament per a sentir que el seu lloc en les nostres vides és seu; ningú més vindrà a ocupar-lo.
En la vida de Marta hi ha algú des de fa més de 3 anys; el lloc d’aquesta persona no l’ocupa ningú més, per molt que no es vegin tant com tots dos desitjarien. Enlloc d’emportar-se les mans al cap i fer un drama d’aquest quiero y no puedo, Marta va idear aquestes petites llunes de mel en les quals tots dos viuen cada vegada que es donen els seus retrobaments.
Teoria vàlida, la de la meva amiga, per a persones en qualsevol àmbit de la nostra vida. Bé siguin amistats, familiars, coneguts, amants. La importància està en com és el temps compartit, més que la freqüència amb la qual ens veiem. Hi ha a qui tenim en el nostre dia a dia i desitjaríem bandejar; i llavors estan als que no veiem amb la freqüència desitjada, però es van guanyar una parcel·la, a vegades ben gran, del nostre cor.
És aquí, en aquestes petites llunes de mel, quan hem de sentir-nos vius i estar molt molt presents. Gaudir-nos plenament! Com fem tu i jo.
