L’Observatori Socioambiental de Menorca-IME i l’Agència Menorca Reserva de Biosfera presenten l’Informe “4 illes”, fruit de la col·laboració entre l’OBSAM, el Centro de datos del Cabildo de Lanzarote, l’Oficina de la Reserva de Biosfera de Fuerteventura i la Fundació ‘Eivissa & Formentera Preservation. La cooperació entre administracions i entitats fa possible la segona edició d’aquest document conjunt dels indicadors més rellevants de les quatre illes.
El document, de caràcter sintètic, representa una revisió del sistema de més de setanta indicadors conjunts de sostenibilitat, exposada de manera senzilla i visual, i acompanyada de comentaris descriptius i aclaridors, que permet comparar l’evolució viscuda per la Pandèmia a Lanzarote, Fuerteventura, Menorca i Eivissa en les seves dimensions social, econòmica i ambiental. Les comparatives prenen més sentit que mai amb dues referències temporals d’absoluta rellevància: la situació pre-Covid 2019 i en plena pandèmia 2020; i entre la crisi de la Covid i la crisi financera de 2008-2012.
Si bé és difícil extreure cap conclusió en positiu de l’any 2020, donada la crisi sanitària, econòmica i social soferta a nivell mundial, de les dades recollides en l’informe també es poden aprendre algunes lliçons: quins aspectes dels models econòmic i social resulten més febles; quins aspectes ambientals es mostren més forts o vulnerables; etc.
A mode de conclusions, si es recorre a la comparació de la majoria dels indicadors per a les quatre illes i al seu balanç entre l’any 2019 i 2020, quan va irrompre la pandèmia, es podria concloure que els desajustos més grans els sofreixen les dues illes més poblades, Eivissa i Lanzarote, amb més llits turístics i més afluència de visitants al llarg de l’any.
La radiografia que mostra l’informe indica que en moments de crisis, Menorca és una de les illes més estables. De fet, és l’illa que menys s’ha ressentit en els indicadors econòmics i en el consum de recursos com a mesura de l’activitat econòmica. Les dues illes menys poblades, Menorca i Fuerteventura, presenten una variació interanual més suau respecte a la resta d’illes i els valors es mantenen, en general, més constants.
Lanzarote i Eivissa presenten els desajustos més grans en tretze i quinze d’aquests indicadors, respectivament, i són els que tenen a veure amb la població, l’economia, la mobilitat i els vectors ambientals, que es retroalimenten els uns dels altres.
Fuerteventura i Menorca presenten els canvis menys pronunciats en setze i catorze d’aquests indicadors cadascuna. Eivissa és l’illa més afectada a les estadístiques estrictament turístiques i és significatiu que Menorca aparegui com una de les menys afectades per la caiguda turística, però lideri les baixades quant a l’estada mitjana i en la despesa per turista i dia. L’estacionalitat, que és la característica que diferencia les dues illes de les Balears respecte de les Canàries, pot haver jugat en aquest cas un paper determinant.
El document s’acompanya de les bases de dades completes en format de full de càlcul disponibles a les webs, on es pot consultar tota la informació de cadascun dels indicadors exposats amb totes les sèries històriques, així com conèixer la resta d’indicadors que no han estat inclosos a l’informe.
Les bases de dades estan organitzades en fitxes amb informació dels indicadors (descripció, font de les dades, unitat de mesura, observacions), gràfics i una breu explicació. Aquestes bases de dades es troben disponibles en les mateixes webs, de manera que qualsevol persona interessada pugui interactuar amb les dades obtingudes o conèixer en profunditat la metodologia d’elaboració de cada indicador.
Continuant en aquesta línia de feina, actualment ja està treballant en la recollida de dades a les 4 illes per conèixer l’evolució de l’any 2021 i poder comprovar fins a quin punt ha arribat la “recuperació econòmica” a cada una de les illes.
