Luis Camarero publica la seva primera novel·la, Carracárdaba, un viatge entre els camps de Castella i el mar Mediterrani “Escriure m’ha reconciliat amb el món”

Marina Vargas. – “Ciutadà del món i agitador social”. Així es defineix Luis Camarero Lázaro, veí de Ciutadella des de l’any 2000. Va néixer a Sacramenia, un petit poble de menys de 400 habitants de la província de Segovia, del que marxà amb la seva família per anar a viure a Madrid quan ell tenia 9 anys. Sindicalista i defensor de la llengua catalana, Camarero ha viatjat per tot arreu reivindicant els drets laborals del treballador. Ara, Camarero es llança a l’escriptura amb la publicació de la seva primera novel·la titulada Carracárdaba, que va ser presentada per Joan F. López Casasnovas el passat 1 d’abril a la Casa de Cultura de Ciutadella.

– La novel·la Carracárdaba dona a conèixer per primer cop la variant de Luis Camarero com a escriptor. Com neix la idea? Per què no ho havia fet abans?

Tot comença després de la mort de la meva dona, fa dos anys. Ella escrivia i participava en tallers d’escriptura; li agradava molt. Després de la seva mort, em vaig aïllar al camp, on vaig trobar refugi en viatges mentals que em traslladaven a la meva pàtria, la meva infància i al meu petit poble, on jugava amb els meus amics i era feliç. Volia fer un homenatge a la meva dona narrant les vivències en les quals m’estava refugiant després de la seva pèrdua i així, durant la pandèmia, vaig començar a plasmar tots aquests pensaments en un full. Vaig contactar amb l’Ana Haro, que impartia cursos d’escriptura creativa a Ciutadella on la meva dona sovint hi havia participat. Gràcies a ella, que va llegir el primer esborrany de Carracárdaba i els seus consells, vaig decidir aventurar-me en aquesta nova aventura.

– El llibre s’emmarca en la dictadura de Primo de Rivera, la República i la Guerra Civil Espanyola. Per què va triar aquest context històric? Quines referències tenia?

Són fets molt importants que formen part de la nostra història i que vaig decidir escollir per contextualitzar Carracárdaba per, així, també reivindicar els llibertaris d’aquell moment; ciutadans que compartien la meva ideologia i que varen estar aquí, presos a la Mola de Maó. Un exemple d’aquests és Salvador Seguí, una figura molt rellevant i al mateix temps, també molt desconeguda, que va aconseguir que la nostra jornada laboral fos de vuit hores durant la Huelga de la Canadiense. Les referències que tenia eren per part de la meva família, moltes d’elles intent recuperar-les en aquestes pàgines, com la tradició oral, molt present en els dinars i sopars de la meva família, on la meva mare i la meva àvia narraven llegendes com ‘El Romance de la Loba Parda’ o ‘La Vaquera de la Finojosa’… Tots ens les sabíem de memòria.

– L’amor del protagonista del llibre per la mar, la gent i les festes de l’illa de Menorca, es troba molt present al desenllaç del llibre. Que té Menorca que fins i tot ha estat el lloc que vostè ha elegit per viure?

Vaig venir a Menorca l’any 2000 conduït per l’amor d’una ciutadellenca (riu). Ens vam conèixer a Madrid i molt sovint visitàvem l’illa per vacances; record que la primera vegada va ser durant les Festes de Sant Joan! Quan la nostra filleta va fer els quatre anys i havia de començar l’escola, vam decidir fugir de la gran ciutat definitivament i venir a viure a Menorca, una illa de la qual sempre havia estat enamorat, sobretot per la seva mar.


– Bona part de la seva vida ha estat dedicada a l’activisme polític i al sindicalisme. Com van néixer aquests ideals?

Crec que vaig néixer rebel perquè he estat donant guerra tota la vida (riu). Durant el franquisme feia part de la clandestinitat, era un nen molt rebel (continua rient). A Madrid em vaig afiliar a la CNT i després, a Menorca, he continuat fent part de la CGT realitzant un llarg nombre d’accions socials, entre elles, la instal·lació del monument en memòria als menorquins assassinats al camp de concentració Mauthausen, situat al Passeig Marítim de Ciutadella.

 

-Es troba presentant el llibre en diferents ciutats d’Espanya, quina rebuda està obtenint?

Fins ara he fet 15 presentacions i en tinc pendent alguna més dins i fora del territori espanyol. El pròxim 23 d’agost tinc previst viatjar a Hamburgo, on presentaré la novel·la a l’Institut Cervantes. Estic molt content amb la rebuda aconseguida en aquests darrers tres mesos. Sent que després de dos anys escrivint, m’he reconciliat amb el món.


– Tindrem una segona part de Carracárdaba? O està pensant a escriure altres llibres? Quin serà el seu context històric?

Una segona part de Carracárdaba no, però sí una segona novel·la, ambientada en el període de la transició, una època que vaig viure però que no record de quina manera. Vull recuperar el que va passar l’any 1975 amb el govern socialista i el canvi que va suposar per la societat, em sembla interessant i rellevant recuperar també aquell període.

mostra

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca