Preciosa fusió de músiques i dansa per celebrar el pleniluni d’agost Els Fosquets de Lithica recuperen la ‘Nit de lluna plena’ de la mà de la música i la dansa amb els intèrprets David Goldschmid, Víctor Carol i la ballarina Geliah Dansànima

Foto: Fosquets de Líthica

Redacció i Fotos: Fosquets de Lithica – Una lluna plena i lluminosa estava projectada sobre el gran mur de l’Amfiteatre i a tota la part baixa del recinte hi havia espelmetes enceses dins els trencs dels murs. Era la senzilla posada en escena que donava a entendre que seria una nit especial, talment van anunciar en la presentació Laetitia Lara i Anna Bagur. Era la Nit de lluna plena, un bell espectacle que es perllongà gairebé durant dues hores.

La proposta combinava la música i la dansa amb tres protagonistes: David Goldschmid, amb el handpan (un instrument de percussió; una mena de tambor metàl·lic de sonoritat suau tocat amb els dits i les mans); i Víctor Carol, un músic del didjeridú (instrument de vent en forma de tub llarg fet de canya o fusta). Els dos músics, comptaren amb l’acompanyament escènic del ball de Geliah Dansànima que, una vegada més, deixà la seua qualitat sobre l’escenari.

Foto: Fosquets de Líthica

Obrí la vetlada Goldschmid amb una música vitalista expressada per la sonoritat metàl·lica dels diferents handpans que utilitzà. Un instrument modern que aparegué l’any 2000 (22 anys) i que ja té una gran acollida a nivell mundial. Un aparell que emet uns sones vibrants i ressonants que deixa una agradable sensació a l’oïda. A més és multifuncional ja que s’usa per a sonar tant per la part superior com la inversa.

Foto: Fosquets de Líthica

Després dels primers temes, va pujar a l’escenari Geliah Dansànima per complementar la música amb la dansa. Vestida tota de blanc, la ballarina de Ciutadella deixà una plàstica lluminositat en els seus moviments, com si la lluna dansaire de la nit hagués baixat a l’escenari.

Foto: Fosquets de Líthica

Seguidament va accedir a la palestra Víctor Carol, amb el didjeridú i amb les seues vibracions greus. Va ser quan la modernitat del handpan i l’antigor mil·lenària de didjeridíu van fusionar un moment preciós amb els seus sons aguts i secs del tambor metàl·lic i la sonoritat penetrant, greu i vibrant. Amb aquesta bella conjuminació, força aplaudida pel gran nombre d’assistents, s’arriba a un breu descans.

Foto: Fosquets de Líthica

En la represa, David Goldschmid tornà a oferir un altre precís repertori amb la mobilitat excelsa de Geliah, que no deixa de ser sempre un veritable plaer visual. Llavors, Carol explicà com posà musica a una història d’un caçador explicant les seqüencies diverses amb els sons del seu instrument de vent. Una curiositat que no deixà indiferent al públic.

Una altra curiositat va ser l’experiència viscuda per Goldschmid a l’Índia en un concert per a persones sordes. ¿Com fer possible fer arribar els sons del handpan a la gent que no pot oir? I va repetir l’experiència a Lithica. S’havia obsequiat als assistents amb un globus blanc que tothom van inflar. Llavors el músic va explicar que a través de les mans posades damunt el globus podrien percebre les vibracions dels sons del handpan. Era la manera com va creure que la gent amb sordesa pugui escoltar la música: a través del tacte.

Foto: Fosquets de Líthica

Al final, de nou, el tres protagonistes de les Nit de lluna plena tancaren una actuació que deixà l’auditori entusiasmat, el qual va oferir un llarg aplaudiment. Retirats de l’escenari, el públic reclamà una darrera actuació, i a la qual els tres protagonistes van accedir. I ho van fer tancant una nit plena de sensacions musicals i visuals. Una nit plena brillant en un dia de lluna plena real que començava a guaitar dins l’Amfiteatre.

mostra

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca