Menorca i els llistats Per Mary Moro

 

L’altre dia llegia que el mes d’agost es viu com si fossin dos mesos en un, i en canvi els restants fins a acabar l’any passen en quinze minuts. Igual no tant, però una mica sí!

No recordo quan va començar aquesta calor que està omplint els dies a l’illa. Parlis amb qui parlis ho comenta; i ni tan sols hi ha una excessiva humitat, però la calor s’ha convertit en monotema, aquest estiu. La curiosa sensació de veure com la temporada vola fins que arriba el mes d’agost; llavors, tot s’alenteix: tal vegada pels mesos que ja portem a l’esquena, o potser és el mix d’energies que es desplacen per cales, pobles, restaurants i altres racons.

M’agraden molts els turistes que reben feliços els possibles suggeriments i consells que els brindem. L’illa és, com tots diuen, un paradís; com a tal, és preciós compartir-la, sabent que sempre hi ha lloc per a cadascun d’ells i de nosaltres. Com tenint tots el mateix -dos ulls, un nas, 10 dits, una boca amb la seva llengua i les seves dents…- podem arribar a ser tan diferents? Viatjar amb un llistat de llocs i coses a tatxar no és massa la meva opció, sí la de molts turistes que matinen el que sigui necessari per a plantar el para-sol a Turqueta o la tovallola a Macarelleta. Estan els que desperten ja al migdia, fan un desdejuni fort, i després ja, si de cas, es deixen portar pel vent.

Quelcom que tenen tots en comú és la cara de satisfacció en haver gaudit d’un preciós dia, d’aquests que s’allarguen com els xiclets. Als matins, quan arribo a l’hotel i estan berenant en la cuina compartida, sempre estic una estoneta amb ells, xerrant i sabent de les seves aventures, les passades i les futures. Ells solen preguntar-me pel vent, algun restaurant on menjar un plat que se’ls antulla especialment atractiu i botigues on comprar formatge, sobrassada i avarques.

Fugint d’aquest llistat de llocs a visitar, que ens han recomanat amics, familiars, companys de treball, veïns, el fruiter o la perruquera; fugint d’aquest llistat, l’illa és tot costa i les aigües són les mateixes, les del mar Mediterrani. Tal vegada no és necessari enfadar-se o emportar-se una decepció per no poder accedir a les típiques cales, si just uns quilòmetres més enllà hi ha unes altres en les quals l’aigua és cristal·lina, també. El que fa molt especial a Menorca és el ritme en el qual vivim, la manera de pensar dels que tenim la sort de despertar durant tot l’any en ella. Tota aquesta energia es transmet i envaeix cada racó.

mostra

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca