Mary Moro – . Pensava en la nuesa, i en com segons les diferents edats de la nostra vida li donem més o menys importància. El sexe és també significatiu a l’hora de desprendre’ns, no sols de la roba, sinó també de la resta de capes emocionals que ens cobreixen?
Agafo un full en blanc i el divideixo en dues columnes: en una anoto el nom de totes aquelles persones, de sexe masculí, amb les quals m’he despullat; o ho han fet ells amb mi. En la segona de les columnes els noms que apunto són els d’amigues, conegudes, ties, cosines, la meva mare…
No sempre, segur, però en el meu cas la columna amb noms de dona és més llarga que la del sexe masculí. Deixant de costat parelles i amants, m’he despullat molt més i he vist despullar-se en més sovint a dones; un despullar-se de tot el superflu que la nostra societat ens ha portat a anar carregant: des de l’incòmode sostenidor, als ridículs tangues que mai queden com en les fotografies, fins a totes aquestes caretes que ens posem en sortir al carrer; sempre pel què diran.
Encara que el llistat masculí sigui una mica, o molt més breu, aquesta intimitat creada amb un home és realment especial. Qualsevol intimitat ho és, per aquesta vulnerabilitat compartida en la qual només som nosaltres; sense extres, sense afegits, sense pretensions. Dic que la creada amb un home és realment especial perquè si a nosaltres ens han inculcat un munt d’idees ridícules sobre el que no podem mostrar, a ells també. De fet, la majoria d’aquestes idees són imposades per homes, amb el que el seu paper en tot això és el de botxí i víctima alhora.
Amb els anys, cada vegada valoro més la meva nuesa; la física i l’emocional, ambdues. Amb el pas del temps, acullo amb tendresa la dels altres, em sento afortunada quan algú, sigui del sexe que sigui, decideix quedar-se completament nu davant meu, o al meu costat.
Com sempre, l’autora aprofita un pensament al vol per a construir una petita tesi amanida amb les seves experiències personals. Llegint el seu “TROSSETS” d’aquesta setmana, m’ha vingut al cap el llibre, publicat fa 2 o 3 anys, , “Clímax : una cartografia del plaer”, de la il·lustradora francesa Jüne Pla. No l’he llegit, però, amb la sinopsi, crec que ambdues autores, la marsellesa i la menorquina, s’avindrien en compartir aquesta mirada sobre la nuesa. Una potser més contemplativa i emocional, l’altra, tal vegada, més proactiva i sexual. Però la nuesa, des del meu punt de vista, té també un contrapunt. La nuesa de la que podem gaudir a bastament en un, per exemple, càmping nudista, no aporta erotisme, ni ho pretén, certament. Això no és pas dolent, però cal destacar-ho perquè no sembli que els despullats s’han alliberat de tot i els vestits pateixen una repressió castradora. No sempre així. No m’estranyaria trobar puritans fanàtics entre els nudistes.