GOB-Menorca. – Menorca fins ara se n’havia lliurat de la massificació. Què ha succeït darrerament que hi ha molts de visitants que diuen que l’illa ja no és el què era i que hi ha molts de menorquins que veuen com la Menorca que estimen se’ls escola per les mans?
El 2022 s’ha donat allò que en diuen una tempesta perfecta. Ha retornat tot el turisme internacional que s’havia frenat per la pandèmia. Ha vingut també el turisme nacional i Menorca està de moda, fets que provoquen que molta gent estigui visitant l’illa aquest estiu. També els hi està passant a altres destinacions turístiques. Però això no ho explica tot.
El debat de les allaus turístiques no és nou, però a molta gent se li ha oblidat. Com es pot controlar la massificació turística? Prohibint que la gent entri? No es pot. Prohibint que venguin avions i vaixells? No es pot.
La massificació es regula controlant la capacitat d’allotjament turística. Una feina que Menorca va fer a l’inici de segle i que ara s’ha vist superada per dinàmiques que es poden analitzar.
En el PTI de 2003 es van eliminar devers 60.000 places turístiques previstes per construir a la costa, es va acordar no permetre creixements residencials en sòl rústic i es va prohibir l’oferta d’apartaments. Els hotels nous quedaven supeditats a un màxim de 450 places i la resta eran xalets.
Tot això era un paquet per lluitar contra la massificació, que ha funcionat fins fa pocs anys. Concretament, fins que s’ha començat a disparar l’ús de cases que eren residencials i ara es lloguen a turistes, fruit de plataformes digitals de promoció i coses per l’estil.
Què vol dir que s’han disparat? Idò que en pocs anys s’han autoritzat 5.882 cases per a usos turístics i el propi Consell estima que n’hi ha 6.300 més que poden estar fent un ús turístic il·legal. O sigui, unes 12.000 cases.
A cinc usuaris cadascuna, que és el paràmetre que es sol usar per aquests allotjaments, representen un potencial de 60.000 turistes més cada dia, respecte dels que teníem abans sumant hotels, apartaments i xalets. Una capacitat que s’acostuma a omplir el juliol i l’agost, però que enguany també s’ha omplert en gran manera en maig i juny.
Per això tenim problemes d’abastiment d’aigua, perquè fa mesos que servim a una població molt superior a l’habitual en anys passats. I per això les carreteres estan tan col·lapsades, els aparcaments vessen de vehicles i les depuradores no depuren com ho haurien de fer. Per això ha augmentat el consum elèctric produït i per això Menorca ja no sembla l’illa d’abans.
Pel camí, s’han perdut oportunitats, com reduir les places dels grans hotels de de primera línia de costa que estan quedant obsolets, i als quals els Govern Balear permet renovar-se ampliant fins i tot dependències. Tampoc s’han volgut desqualificar zones d’urbanització que es van mantenir en el PTI de 2003 i que probablement han esgotat terminis.
Aquestes oportunitats perdudes es tradueixen en mantenir impactes sobre la costa o urbanitzar noves zones cap a la part interior del litoral. Però si parlem de massificació, cal fixar la mirada en el nombre de places turístiques, i aquí és on el lloguer turístic té un pes específic que s’ha d’abordar.
Per aquests motius, des del GOB es ve demanant que s’acabi de dotar un cos d’inspecció turística amb prou capacitat. La urgència del cas sembla clara, quan els ajuntaments han d’amenaçar amb talls d’aigua, quan la gent no troba cases per llogar per tot l’any o quan tantes veus adverteixen que s’està matant la gallina dels ous d’or.
