Redacció/Maó – Unes magnífiques condicions meteorològiques van propiciar una gran primera jornada, marcada per la sortida i l’arribada de la regata a l’interior del port de Maó. L’Scud (1903), de l’armador Patrizio Bertelli i patronejat pel pentamedallista olímpic Torben Grael, es va estrenar amb victòria a la classe Època Cranc. Viveka (Big Boats), Fjord (Època Bermudiana), Argos (Clàssics) i Legolas (Esperit de Tradició) completen el quadre d’honor provisional.
La XVIII Copa del Rei Repsol de Vaixells d’Època va allargar amarres ahir amb unes magnífiques condicions per a la navegació a vela. El vent de component nord, que va començar a bufar des de primera hora del matí, va permetre donar la sortida i l’arribada de la regata a l’interior del port de Maó i oferir un espectacle visual únic a la Mediterrània.
Els grans atractius d´aquesta trobada anual d´embarcacions històriques són dos: d´una banda, la solvència organitzativa del Club Marítim de Maó, tota una institució de la nàutica espanyola, i, de l´altra, la bellesa paisatgística que ofereix el port natural de la ciutat menorquina, un dels més extensos del món.
La unió dels velers de fusta, la meitat aparellats encara amb les antigues espelmes trapezoïdals, i l’entorn natural de la rada maionesa propicien cada any la reunió de la millor flota de vaixells d’època i clàssics del Mediterrani. En aquesta edició s’ha aconseguit la xifra de 49 vaixells de 10 països, una de les més altes de la història.
El Comitè de Regates va començar a rondar la idea de donar la sortida a port ahir a la tarda, però no es va voler comprometre fins a assegurar-se que es registraven les condicions idònies. A les 11.00 hores es va hissar la bandera Delta al pal de senyals que confirmava l’inici de la regata a escassa distància de terra ia la vista de qualsevol persona que es trobés en aquell moment al passeig marítim. La flota, dividida en cinc categories en funció de l’any de botadura i les característiques de cada embarcació, va salpar per torns, des de les 12.30 fins a les 13.40.
Els velers de les classes Big Boat, Clàssics i Esperit de Tradició van realitzar un recorregut de 20,5 milles fins a una balisa situada davant de Cap den Font, al sud-est de Menorca, deixant per babord l’Illa de l’Aire al seu retorn a Maó. Els vaixells d’Època van doblegar aquest mateix illot per babord i van completar una travessia de 13 milles. En tots els casos, la línia d’arribada es va situar a l’interior del port. La intensitat i constància del vent, que va bufar entre 15 i 20 nusos, va donar peu a una de les regates més ràpides dels darrers anys. L’Spartan (1913), el primer a concloure el recorregut de la classe Època, va invertir tot just una hora i 53 minuts.
BIG BOATS
El francès Viveka (1929), de 22,5 metres d’eslora, va protagonitzar l’esperat retorn dels Big Boats a la Copa del Rei Repsol de Vaixells d’Època. La goleta bermudiana, dissenyada Frank Paine i armada actualment per Keith Mills, es va adjudicar la primera mànega davant de rivals més grans, entre ells el Sumurun (1914, William Fife III), que va ocupar la segona posició, seguit de la imponent goleta Mariette (1915, Nathael Greene Herreshoff), de gairebé 40 metres. La sortida i l’arribada d’aquests colossos de la vela van ser dos dels moments més impressionants de la regata. El Mariette pot arribar a desplegar més de 1.000 metres quadrats de superfície vèlica als seus dos pals. L’escandalosa del seu pal gran (popel) és una de les més grans del món.
CLASSE ÈPOCA CANGREJA
Les unitats anteriors a 1950 competeixen en dues categories: Època Cranc (vela trapezoïdal) i Època Bermudiana (vela triangular). Al primer d’aquests grups no hi va haver sorpreses. L’Scud (1903), de l’armador Patrizzio Bertelli i patronejat pel pentamedallista olímpic brasiler Torben Grael, es va adjudicar la primera mànega amb un avantatge de gairebé cinc minuts en temps compensat sobre l’Spartan.
Bertelli ja va deixar clar en la seva anterior participació a la Copa del Rei de Vaixells d’Època (2017), aleshores a bord del Linet, que el seu objectiu sempre és guanyar, “ja sigui en clàssics oa la Copa Amèrica”. Grael havia anunciat al matí que l’Scud, dissenyat per Nathael Greene Herreshof, és un vaixell “molt veloç i molt competitiu” quan el vent creixia. I avui va ser un dia de bon vent.
L’americà Spartan, malgrat la victòria simbòlica en temps real, va haver de conformar-se amb la segona plaça. Els seus 22,15 metres d’eslora obliguen a donar molt de temps als seus rivals. La tercera posició provisional va ser per al Chinook, de Paolo Zannoni, que va mantenir una animada lluita amb l’Scud durant tota la regata.
ÈPOCA BERMUDIANA
La llegenda del dissenyador argentí German Frers es va fonamentar sobre els resultats obtinguts fa més de 70 anys pel Fjord III (1947), de l’armador i patró W. Scott Perry. Aquella embarcació llegendària va tornar a demostrar avui les seves qualitats, imposant-se a la primera prova de la XVIII Copa del Rei Repsol i postulant-se a la revalidació del títol que va obtenir a l’edició de l’any passat. L’Argyll (1948, Sparkman & Stephens), propietat del conegut actor britànic Griff Rhys Jones, va cedir gairebé tres minuts en compensat i ocupa la segona posició, seguit del Comet (1946, Olin Stephens), armat per William Woodward-Fisher i patronejat per Marc Marcià.
CLÀSSICS
Sense sorpreses en la categoria de Clàssics (vaixells botats entre 1950 i 1976), on l’Argos (1964), de l’armadora Bárbara Trilling, va defensar la seva valoració en unes condicions que afavorien els seus rivals de més envergadura. El vaixell dissenyat per Holman & Pye i construït a les drassanes espanyoles Carabela va obtenir una renda de més de set minuts en corregit sobre el mallorquí Rossina di Mare (1961, Sparkman & Stephens), de José Singla, segon a la general provisional. L’avantatge de l’Argos, que defensa el títol obtingut l’any passat, es va ampliar més d’un minut respecte del Giraldilla (1962, Sparkman & Stephens), de l’armadora Valle de Riva.
ESPERIT DE TRADICIÓ
Legolas, un model de la drassana Spirit botat el 1996, de l’armador Jens Ricile, va donar la campanada en la seva particular lluita amb el Calima (1970, Sparkman & Stephens), de Javier Pujol, el vaixell amb més victòries en la història de la Copa del Rei Repsol. Tot just 50 segons en temps compensat van separar el primer del segon classificat. L’argentí Matrero (1970, Germán Frers), amb menys de dos minuts de desavantatge sobre el líder, va demostrar que pot ser a l’avantguarda d’una classe on les diferències són mínimes.
Avui, dissabte, es reprendrà la competició amb la segona de les tres proves programades. La previsió anuncia vent de component nord entre 10 i 17 nusos.
