Trull Per Joan Pons i Pons

 

Na Consuelo Marquès

S’han acabat les festes de Sant Bartomeu i han estat les més intenses de la meva vida. Com diuen a Ciutadella referint-se a Sant Joan, tot just acabar faltaven 365 dies per Sant Bartomeu. La professora titular de la Universitat de Barcelona, doctora en Belles Arts i artista visual Tónia Coll Florit n’ha estat la pregonera; Consuelo Marquès Melià ha sortit per darrera vegada com a caixera després d’haver-ne estat la primera de Menorca fa més de cinquanta anys, i, per acabar-ho d’adobar, la batlessa, Joana Febrer Rotger també ha estat l’últim cop que ha donat les canyes verdes amb cullereta de plata als representants de la colcada que van sortir diumenge, si és que ningú no la convenç i es torna a presentar a les properes eleccions municipals. Consuelo no es retira dels cavalls. Es retira de la festa. El que més la cansa no es muntar sinó tot el recorregut posterior que fan a peu els caixers i les caixeres de Sant Bartomeu. El sermó de la missa de caixers per part d’un inspirat i entusiasta Josep Manguan Martínez, caixer capellana, ha estat prolífic. Per acabar-ho de completar, el meu amic de la infantesa Gabriel Janer Riudavets ha sortit per primera vegada amb 62 anys com a caixer batle i encara que ha xalat com un animal diu que és poc probable que torni a qualcar en aquestes meravelloses festes ferrerienques que em tenen el cor robat.

Ha acabat un cicle amb la retirada de na Consuelo i en comença un altre que podria estar representat -Ferreries sempre és pionera; la dentista més apreciada per la població diu que Ferreries és un poble de sàvies i de savis- per la caixera Ruth Marquès Coll. Les festes patronals de Menorca -totes- si no existissin s’haurien d’inventar. Posen una mica de pausa i de rauxa al caòtic estiu menorquí que esdevé caòtic vulguem o no vulguem: un lladre o uns lladres roben un camió grua i intenten robar sense èxit dos caixers automàtics, se celebra un congrés de terraplanistes en dependències municipals, una companyia de barques de lloguer sense patró opera sense permís i atraca les embarcacions en zona prohibida a la bocana del petit port de Cala Galdana sense que les autoritats -en aquest cas Costes o sigui l’Estat- facin res, etcètera, etcètera. I, enmig de tot aquest desgavell al qual hauríem d’afegir la saturació a les carreteres que provoquen el caos d’estacionament a certes urbanitzacions, hi ha les festes de Menorca. Les nostres festes populars -de fet, tota demostració festiva popular- concentren en un espai concret i en un temps pautat l’expressió bruta de la pròpia identitat. Les de Sant Bartomeu de Ferreries han estat així i encara, a pesar de la contaminació lògica de la contaminació, continuaran així durant un cert temps. Sigui com sigui, es noten canvis, com ha estat dit. Positius, amb l’aparició de caixeres valentes, joves i de noves generacions fruit de la generositat i de la integració popular. D’altres perillen. El Jaleo d’Ases, per exemple. Ho veig pelut. A diferència dels cavalls, els ases, per la seva forta personalitat -no oblidem que l’himne oficial de Menorca té com a animal central un ase, un ruc i que a la colcada hi participa estirant-la i muntada pel flabioler un altre representant que rep el nom de somera- no interactuen amb la festa i són elements perplexos i desorientats de la mateixa. El Jaleo d’Ases és una sàtira de la pròpia festa i, aquesta herència flegmàtica d’herència anglesa que ens permet riure de nosaltres mateixos, té un futur incert a pesar de la gran acceptació popular que té entre els menorquins. En canvi, els cavalls, la festa dels cavalls, té el futur assegurat mentre internacionalment continuïn participant en els Jocs Olímpics d’estiu com fan en les diverses modalitat de doma i hípica.

TRULL. Premsa de vi. Molí d’oliva. Moviment i soroll fort, d’activitat intensa; castellà bullicio, jaleo, ruido.

Falta menys per Sant Bartomeu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca