moulallengua

“La Menorca que ve és de finques d’us exclusiu i agroturismes de mil euros. No és bo, però les alternatives són pitjors»

Llorenç Allès – Quan comença l’estiu, sé que és el moment de poder entrevistar a Guillem López Casasnovas. Enguany, però, aquesta cita anual s’ha vist trastocada per la mort sobtada del seu germà, un traspàs que ha colpit a la societat menorquina, i que ha fet trontollar l’estat anímic del professor i economista ciutadellenc. Un fet com aquest obliga a replantejar-se aspectes que fins en aquell moment es consideraven donats, i aquest és el procés que viu ara mateix López Casasnovas. Li toca però reposar-se. Li espera un any complicat amb la responsabilitat afegida de presidir el nou Consell Assessor de Política Econòmica de la Generalitat de Catalunya, juntament a les seves responsabilitats com a patró de la Sagrada Família, la Universitat Pompeu Fabra de la que en fou fundador i la presidència de la Fundació del Teatre Lliure. De totes maneres, ell ha volgut mantenir la paraula donada, i reflexiona en aquestes pàgines sobre Menorca, economia i el futur de la nostra illa.

 

  • Ara fa un any, li demanava pel risc de Menorca de morir d’èxit, ja que en aquelles dates ja teníem carreteres, restaurants, platges i hotels plens. Vostè em comentava llavors que s’havien d’aplicar antídots per corregir els danys colaterals d’aquella situació, que en principi semblava bona per l’economia de l’illa. Ha passat un any. S’ha fet alguna cosa de les que vostè reclamava?
  • Res ni un fil. Ens omplim la boca de coses que després no fem. Em vaig agafar com un ferro roent a la Llei de Reserva de Biosfera com a salvavides últim possible per posar seny a la gestió del territori. Quan vaig revisar l’avantprojecte vaig veure coses que em van alarmar, fet que va provocar que a la tardor de l’any passat em mobilitzés, primer amb un parell d’articles, i després en converses amb en Bartomeu Colom, catedràtic de Dret Administratiu de l’UIB, i amb Josep Maria Quintana. Vam actuar de manera coordinada parlant amb diversos grups. Teníem por que l’objectiu que plantejava aquell avantprojecte, de llistó alt, fes fracassar el contingut més raonable. La llei necessitava acord, com a mínim de l’equip de govern, però era desitjable que fos més general, cosa que no ha passat. Açò és una desgràcia, però és així. La nostra proposta era una mena de succedani que podia permetre sumar el PP a la iniciativa. Vam fer tots els moviments per a què açò fos possible, però l’equip de govern va preferir aprovar el projecte només ells. Ara que la iniciativa es troba en tràmit parlamentari, qui està posant traves és Més per Mallorca, amb una visió centralista que té els noms i cognoms de Miquel Mir, conseller del Govern balear, i que ha adoptat una posició que és útil pel PSOE. Crec que al moment final és factible que Més per Mallorca retiri les seves objeccions, i açò ressuciti objeccions del PSOE balear. Aquesta norma és per mi la darrera carta que podem jugar. Si no aconseguim una Llei de Reserva de Biosfera que posi ordre, la declaració serà una gran estafa.

  • Sembla que la consigna política és que aquesta llei s’ha d’aprovar dins aquesta legislatura, sigui com sigui.
  • Els que no estem alineats amb ningú direm el que pensem sobre allò que s’aprovi. Ells podran dir que ho han aprovat, però el contingut és més important que el continent.
  • Quin hauria de ser el contingut mínim que hauria de tenir aquesta Llei per tal que fos un instrument útil?
  • Un òrgan gestor amb competències i finançament per decidir les actuacions territorials, des de temes hidrològics fins a neteja de carreteres. Una autoritat de Reserva de Biosfera. Un organisme que, dins un marc regulatori, pugui actuar sense dependre de les cojuntures polítiques del moment.
  • D’açò en vam xerrar l’any passat, quan vostè va introduir aquesta proposta al debat públic. Després d’un any, com creu que s’ha rebut aquesta idea? Creu que és secundada?

No, en realitat s’està cercant una visió més administrativa convencional, per tant, amb més possiblitats de ser descafeïnada. Aquesta visió passa per empoderar el Consell, i desperta recels no només al conjunt Balears, sinó també a Mallorca i Eivissa, que voldran el mateix que noltros. Amb la fórmula actual, s’empoderarien algunes conselleries, però sabent que després de les eleccions pot haver-hi canvis de persones, d’idees i de directrius. A jo em sembla molt més ferm i robust aconseguir treure (:::)

Si t’interessa saber més d’aquesta notícia o la vols llegir sencera la trobaràs a l’edició en paper del Setmanari El Iris o bé mitjançant una subscripció digital.

Si et vols fer subscriptor a les edicions en paper o digital, ens pots trucar al número de telèfon 971 38 29 20 i t’informarem.

 Amb la teva subscripció dones suport a la premsa local i de proximitat,  a la nostra llengua i a la nostra cultura, i fas que els mitjans de comunicació locals poguem seguir editant, informar-te i poder crear i mantenir llocs de feina.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca