moulallengua

El massatge perineal Per Marta Seguí

 

El massatge perineal és una tècnica física que es realitza en les embarassades amb l’objectiu de preparar la musculatura i tots els teixits de la zona pelvica, pel moment del part. Existeix un aparell, anomenat EPI-NO, que pot ser una opció quan ningú pot fer el massatge a la
gestant o per incrementar l’estirament, així com també practicar els “pujos” quan l’embaràs està més avançat, sempre amb supervisió d’un fisioterapeuta.

I per què és important el massatge perineal?
La pelvis femenina forma un cilindre entre l’os del pubis (per davant), el sacre (per darrere) i les espines ilíaques (als costats). Al llarg de la gestació la dona experimenta una sèrie de fluctuacions hormonals que l’ajuden en el desenvolupament del fetus, però també en la preparació del cos pel moment del part. Un exemple seria l’augment dels nivells de l’hormona relaxina, que ajuda a augmentar la laxitud del teixit, la mobilitat articular i dels òrgans pèlvics permetent el creixement de l’úter.

En el moment del part, el nadó ha d’anar passant per tot aquest cilindre fins al seu naixement. Es coneixen com a diàmetres de Hodge les divisions que s’han fet d’aquest cilindre. Hi ha el diàmetre superior que va de la part alta del sacre fins a la zona alta del pubis, el diàmetre mig que va del centre del sacre fins a la zona mitjana del pubis i el diàmetre inferior que va del còccix fins a la zona baixa del pubis.
El nadó anirà passant per aquest canal realitzant moviments amb el cos, anomenats moviments cardinals, que facilitaran el seu pas. Es diferencien 6 moviments cardinals:
– Encaixament: Quan el nadó es col·loca a la part més ampla de la pelvis. En dones primerenques aquesta posició es pot realitzar un mes abans, sense que això significa que estiguin de part.

– Descens: Quan el nadó baixa per la primera part del canal del part.

– Flexió: Quan el nadó apropa la barbeta al pit, a causa de la resistència que fan els músculs, els lligamentsi les estructures òssies. Aquesta posició del cap permet que el pas sigui més fàcil perquè es troba en el diàmetre més estret del cap.

– Rotació interna: Quan el nadó rota sobre ell mateix, a causa de la tensió que ofereixen els teixits tous i la part òssia de la pelvis, de manera que el cap queda cap a la símfisi del pubis.

– Extensió: Quan el nadó separa la barbeta del pit a causa de la direcció de la vagina, cap amunt i cap endavant. Aquest serà el moment en què hi haurà la coronació.

– Rotació externa: Quan el nadó es col·loca en la mateixa posició en què s’ha encaixat per a permetre el pas de les espatlles.

La coronació és la fase més important pel sòl pelvià. És el moment en què la musculatura està sotmesa a major estirament i, per tant, a major possibilitat de lesió. Les persones que acompanyen a la futura mama, hauran de decidir que és necessari fer una episiotomia, tall del
periné, o si el teixit té la suficient elasticitat per suportar l’estirament.

Per tant, el massatge perineal treballa per augmentar l’elasticitat de la musculatura del sòl pèlvic i afavorir la circulació sanguínia de la zona facilitant la relaxació d’aquest pla muscular durant el part. En un estudi científic es va comprovar que el massatge perineal redueix la incidència del trauma que requeria sutura (principalment episiotomia) i disminueix el dolor perineal a cap de tres mesos del part, amb independentment de si hi ha episiotomia.

M’agrada sempre recordar que el massatge perineal no és garantia de res, però ens assegura que la musculatura estigui tan elàstica com sigui possible.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca