Actes 8 Març

Brussel·les proposa gravar un 33% els beneficis extraordinaris de les energètiques que utilitzen combustibles fòssils La Comissió també planteja una reducció obligatòria del 5% del consum en hores punta i un topall a les renovables

 

ACN Brussel·les – La Comissió Europea ha donat a conèixer aquest dimecres el paquet de mesures d’emergència per fer front a la crisi energètica i combatre la inflació, que aquest darrer mes d’agost ha assolit un nou màxim històric a l’eurozona. Una de les propostes més destacades impulsades per l’executiu europeu és un impost del 33% sobre els beneficis extraordinaris de les empreses productores d’energia que utilitzen combustibles fòssils com el carbó, el gas o el petroli. En paral·lel, la Comissió planteja altres mesures com una reducció obligatòria del 5% del consum d’electricitat en les hores de més demanda o un topall al preu de les tecnologies inframarginals –com ara les renovables o la nuclear- de 180 euros per MWh.

Segons ha detallat l’executiu europeu aquest dimecres, l’impost del 33% serà sobre els beneficis abans d’impostos de l’any 2022 que superin en almenys un 20% els guanys mitjans dels últims tres anys. Tal com ha defensat la Comissió al llarg dels darrers dies, es tracta d’una contribució “solidària” que anirà destinada a ajudar els col·lectius més afectats per la crisi energètica. La mesura estarà vigent durant un any des de la seva entrada en funcionament i permetria recaptar al voltant de 25.000 milions d’euros, segons els càlculs de l’executiu.

Més enllà dels combustibles fòssils, la proposta de la Comissió també contempla mesures per a les tecnologies inframarginals –renovables i nuclears-, és a dir, les que tenen uns costos de producció més baixos. En aquest cas, l’executiu europeu suggereix que s’apliqui un topall al preu d’aquestes tecnologies, que se situaria en els 180 euros per MWh.

Segons la Comissió, l’objectiu darrere aquesta mesura consistiria a limitar els beneficis de les empreses que utilitzen aquest tipus de tecnologia per generar electricitat, que actualment poden aprofitar-se de la situació del mercat per obtenir més ingressos. Això generaria un estalvi total de 117.000 milions d’euros, segons els càlculs fets des de Brussel·les. En cas d’aplicar-se, la mesura estaria vigent fins al març de 2023.

Pel que fa a la reducció del consum, el document fixa com a objectiu rebaixar-lo un 10% en termes globals i estableix com a obligació reduir-lo un 5% en les hores de més demanda. Com en el cas anterior, aquest objectiu s’hauria de complir fins al març de 2023. En relació amb aquest punt, la Comissió proposa que siguin els diferents estats membres els que escullin les mesures adients per assolir la rebaixa desitjada, que podrien arribar a incloure mesures financeres compensatòries.

Per altra banda, la Comissió també es compromet a continuar treballant per dissenyar eines que facilitin l’accés a liquiditat a les empreses intermediàries del sector, quelcom necessari per complir amb les garanties que se’ls exigeixen. En paral·lel, insisteix en la idea de dissenyar amb els estats membres una plataforma de compra conjunta d’energia per abaratir el preu de l’energia que es compra els mercats internacionals.

Sense topall al gas rus

Quant al topall del gas rus, la Comissió es fa enrere i de moment ho descarta, tant per les diferències que generava aquesta mesura entre els diferents estats com per les conseqüències que això podria tenir al mercat. “Necessitem analitzar millor les adversitats d’aquesta mesura”, va remarcar aquest dimarts la comissària d’energia, Kadri Simson.

La proposta presentada per la Comissió serà estudiada ara pels ministres d’energia de la Unió Europea, que es reuniran el pròxim divendres 30 de setembre de forma extraordinària a Brussel·les.

Les mesures pretenen complementar els passos que ha donat fins ara la Unió Europea per assegurar el subministrament durant l’hivern i controlar els preus de l’energia, que s’han disparat des de l’esclat de la guerra d’Ucraïna. Més enllà de la proposta donada a conèixer aquest dimecres, la Comissió ja va plantejar que les reserves de gas al conjunt de la Unió Europea arribessin al 80% abans de l’1 de novembre –actualment es troben al voltant del 82%- i els països van arribar a un acord per reduir voluntàriament el consum d’energia fins a un 15% durant l’hivern.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.