moulallengua

Sis de ponent, 30 anys d’afició per la música El Teatre Principal de Maó acollí el concert-celebració de la trajectòria del grup ciutadellenc

Miriam Triay/Ciutadella -El grup d’amics, conegut per fer música, i format per Gabi Pons (veu baríton), Bep Camps (veu tenor), Pere Arguimbau (guitarra, baix, percussió i arranjaments), Ricardo Lluch (veu baix i guitarra), Paco Gonyalons (percussió i lletres) i Joaquim Alzina (veu tenor), Sis de Ponent, compleix enguany, i després de quatre discs i moltes, moltes cançons, tres dècades abraçant la música i cultura menorquines. I el Teatre Principal de Maó, “lloc emblemàtic i en el qual no avíem actuat encara com a grup”, segons explica Gonyalons, fou l’escenari d’acollida d’aquest aniversari.

“QUANTS SOU? IDÒ, SIS DE CIUTADELLA, SIS DE PONENT”

El concert va ser un repàs per la música i cançoner de l’estimat grup de la banda de ponent de l’illa. Així, no hi ha millor manera d’iniciar aquest article que parlant dels seus inicis i intentant fer també, i d’alguna manera, un repàs pel seu recorregut cultural. Com bé explica Paco Gonyalons, “nosaltres érem un grup d’amics que anant a fora sempre cantàvem i tocàvem la guitarra. El projecte va sorgir, gràcies, sobretot, a en Pere Arguimbau, mestre de música, i a què ens va fer ganes provar de gravar el que cantàvem”.

Si ens remuntam, idò, al principi, el grup estava format per 8 membres i es feien dir 7 i mig. “Tots érem alts menys un, que era el mig”, explica entre rialles Gonyalons. Però després de la primera actuació, es van assabentar que ja hi havia un grup amb el mateix nom, i van haver de pensar-ne un altre. Mentre açò passava, dos dels membres van decidir deixar-ho anar, “i ens vam quedar nosaltres sis”. Sis, però, que no tenien nom. “Fins que un dia, un company de feina d’en Gabi, li va dir: ‘quants sou? Sis? Idò, sis de Ciutadella, Sis de ponent’. I així ens vam quedar”. Sis que, a més, i com si s’hagués fet a posta, musicalment es complementen a la perfecció: un baríton, un baix, un tenor alt, un tenor baix, i dues guitarres.

TRES DÈCADES AMB ELS SIS

Tanmateix, i després de formar-se com a grup i de fer les primeres actuacions, l’any 1992, Sis de Ponent ha anat avançant i caminant conjuntament per acabar, 30 anys després, celebrant amb el seu fidel i gran públic, que segueixen fent música els sis junts i per afició. “Nosaltres hem tingut una cosa molt clara des que vam començar, no hem volgut mai viure de la música. Volem fer el que ens agrada però sense estar condicionats, tots tenim el nostre ofici, tots feim altres coses”. Així, i a diferència de molts grups que s’han professionalitzat, Sis de Ponent no ha hagut de suportar les pressions i condicions d’un mànager, ni han hagut de cantar el que els deien. Sempre han pogut fer el que els agradava, quan volien i com volien. Supòs que, en certa manera, açò és part del secret per poder-se mantenir tres dècades units i xalant.

Si ens centram en els canvis que han experimentat durant aquesta trajectòria d’afició i amistat, “el més evident és que som més vells, no tenim la corda que teníem”, i tot i la xalada de Gonyalons quan dona aquesta explicació, és clar que els integrants del grup ja no presenten la mateixa veu que quan es van iniciar, “les veus han granat, han madurat”. A açò se suma el fet que els coneixements de música que tenien el 1992 no se semblen en res als actuals. “Sobretot el mestre, en Pere, ha après molt més. Però nosaltres a poc a poc ens hem anat introduint. I, també, hem anat escoltant altres tipus de música i estils. Així és com més coses s’aprenen”. Com molts altres músics, Sis de Ponent intenta abastar un gran ventall de varietat musical, escoltar de tot, i així adquirir un gran i variat coneixement.

“L’evolució s’ha fet sense voler, el temps la fa. I encara que hi ha hagut molts d’estires i amolles, des del principi vam tenir clar que açò era un gust, no una obligació, i que sempre ho faríem els sis junts”. Així, si un membre no podia acudir a un concert, per feina o altres temes personals, Sis de Ponent no anava dalt aquell escenari. Han anat persistint i existint, funcionant com a un grup unit i d’amics. “Som sis amics, no sis músics que ens vam ajuntar per fer música. Som un grup que tant podem muntar un concert com un sopar a fora”.

S’AVI CARA BRUTA

Un grup d’amics, per tant, que xala fent cançons, i que, després de tres dècades, en segueix fent i gravant. Fa menys de mig any els sis van treure nou àlbum, titulat S’avi cara bruta. “El que més ens agrada és fer cançons. En recopilam de ja conegudes i les adaptam al nostre estil, però fer cançons pròpies és el que més ens fa xalar”. Surten a romandre, treuen la guitarra, i es posen a compondre i a adaptar. En Pere Arguimbau se centra en la música, i en Paco Gonyalons en la lletra. Després es tracta d’acoblar les veus i provar. “Quan en tenim vàries de noves, és quan decidim gravar un disc, per acabar d’arrodonir-ho”.

Així, aquest nou disc, en realitat, sorgeix de les ganes que tenia el grup de provar d’escriure un tombat cubà, estil que mai havien cantat ni tocat. La cançó amb la qual ho van fer té el mateix títol que el disc, i està dedicada a en Xec ‘Es Genit’ Gonyalons, l’avi de Paco Gonyalons. “És diferent del que havíem fet fins ara, i complicat per a nosaltres, però ens feia ganes provar-ho”.

A més d’aquesta peça, el disc en presenta d’altres que han anat sorgint, d’entre les quals n’hi ha quatre més dedicades a altres personatges que han sigut importants en la vida del grup. A n’Enric Taltavull, del grup 8 i quart, a en Bep Coll de los Mares del Sur, al grup Sa Rosa des Vents, i als antics Parranderos. “És una manera de mostrar que pensam amb ells, i que som en aquest món de la música, en part, gràcies a ells”.

ACTUALITAT DELS SIS

Després del concert al Principal, ja han confirmat la seva presència en una trobada d’havaneres a Sóller, a la qual ja havien assistit fa uns anys. “Al nou disc hi vam posar una cançó sobre Sóller, i com els va agradar molt, ens van demanar que l’anéssim a tocar”. Un viatge cap a l’altra l’illa que, en realitat, també se’l prenen com una sortida entre els amics, “on farem un bon xou”.

Però el que vindrà a partir d’ara, “ja ho veurem”. El grup, presentant-se com a un conjunt d’amics que fan el que els agrada, no sol planejar molt les coses. Ara, i després d’aquest concert a Mallorca, Sis de ponent encara no té clar que els depara el futur com a grup, el que sí que està clar, però, és que “seguirem cantant i creant cançons noves”. Unes cançons que, tant en grans com en petits escenaris, faran xalar al públic. El grup, ara, també es dedica a cantar, per exemple, anant a les barques de ciutadellencs que són a romandre fora, i amb açò xalen molt; tornen als inicis.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca