El final de l’estiu Per Josep Portella Coll

 

Aquesta setmana han tornat els al·lots i les al·lotes a l’escola. És l’acte que confirma que l’estiu s’ha acabat. En Jan, el petit, aquest dimarts ha començat el seu darrer any a l’institut d’Alaior. Quan acabi s’hauran completat els vint-i-quatre anys de relació de la nostra família amb l’escola, un vincle que va crear la major un llunyà 1999. En Jan i els seus companys han celebrat l’inici de curs anant a dinar junts. Quina enveja que m’han fet. En el nostre temps açò no passava. Aquests dies també han partit la majoria d’estudiants que segueixen la seva formació fora de Menorca. Alguns marxen per primera vegada, després d’un estiu de preparar la seva estada lluny de casa. Aquest estiu que es mor ha servit per enllestir la mudança. Normalment funciona així: el pare es fa càrrec de contractar el lloguer del pis i la mare hi va uns dies abans de l’inici del curs per deixar-lo a punt de revista. Segur que els pares i les mares els han vist molt joves, molt tendres, quan entraven per la porta d’embarcament. Se’n sabran desfer? S’enyoraran? Tindran bons companys i companyes? Hauran triat els estudis que volien? Estaran preparats davant tanta gent? S’alimentaran bé? Es perdran, per Barcelona? Mantindran el pis en ordre i conviuran en pau? Estaran bons? Que faran si es posen malalts? Les respostes arribaran en el dia a dia. Quan nosaltres érem joves, els estudiants universitaris eren una minoria, privilegiats perquè tenien tan bon cap que podien seguir estudis becats o perquè tenien una família rica que s’ho podia permetre. La majoria de joves deixava els estudis en acabar l’educació bàsica, pocs completaven els estudis de batxillerat i eren comptats els que partien fora. La inversió en l’educació dels fills no era una prioritat, entre altres coses perquè la immensa majoria de famílies no s’ho podien permetre. L’evolució econòmica, amb l’aparició d’una classe mitjana més ampla i la democratització política que va ser també la democratització de l’accés als estudis superiors ha estat imparable i avui són majoria els joves que marxen fora de l’illa quan arriba el setembre. Aquest èxode té repercussions sobre la vida a Menorca, molt més quan són molts els que ja no tornaran i la inversió en educació dona fruits en altres terres. Per a les famílies suposa un esforç econòmic considerable, cada vegada més. L’actual procés que vivim, d’empobriment de la classe mitjana i d’increment dels costos dels estudis fora de Menorca, marca un canvi de tendència. He acompanyat l’escrit amb una fotografia de la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra. He de dir que hi vaig anar el passat mes de maig un diumenge ja tard i em va impressionar la quantitat de joves (diré a milers) que estudiaven i feien feina de valent. Perquè d’una cosa podem estar segurs: els nostres fills i filles saben quin esforç representa per les famílies el seu progrés i fan feina amb la convicció de complir amb la seva part.

mostra

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca