La nissaga dels Moragues de Ciutadella: de corsaris a ocupar càrrecs municipals Per Jaume Sastre Moll

 

L’home medieval de condició mercantil, podia passar per diferents etapes al llarg de la seva vida. Durant la seva joventut, impulsat pel seu esperit d’aventura i de risc, trucava fàcilment la seva activitat mercantil amb la de pirata (fora de la llei) o corsari, unes vegades en benefici propi, altres al servei d’una autoritat governativa. En una segona etapa, ja en plena maduresa, abandonava les activitats d’acció i perilloses per invertir part dels seus guanys en negocis menys rendibles i profitosos. Era en aquesta etapa quan adquiria propietats immobiliàries, i formava una família, en el sí de la població on vivien els seus parents i amics. La tercera etapa, ja en la senectut, amb una posició econòmica i social folgada, i amb un cert prestigi, assolit gràcies a les seves propietats i diners acumulats, entrava en la política ciutadana, ocupant càrrecs municipals, com el de conseller, de jurat o oïdor de comptes, que augmentaven el seu prestigi social, que el feien mereixedor de respecte.

S’ha de dir, que moltes vegades aquest procés no era assumit per una sola persona, sinó que la trajectòria descrita podia esser assolida primer pel pare i després per un dels seus fills, que seguint l’activitat paterna aconseguia el darrer objectiu.

La primera referència que tenim de Bartomeu Moragues de Ciutadella data de l’any 1325. Ell, juntament amb Gaspert Roig de la ciutat de Colliure, havien armat un lleny, segurament al port de Maó, i amb altres mariners havien sortit en cors “contra enamics de la Creu” , expedició que pretenia barrejar alguna població del sud peninsular o del Nord d’Àfrica, dedicant-se a la captura de sarraïns, un dels quals varen vendre a Berenguer Alegret de Maó per 12 lliures mallorquines. Un negoci lucratiu, però perillós. Però assabentat el governador de tal acció, va manar apressar En Moragues i els seus companys.

Quatre anys més tard (1329) una carta del Lloctinent de Menorca, Dalmau de Totzó, dirigida al Lloctinent de Mallorca, li notificava la protesta cursada pel capità de l’illa de Gerba i Kerkena (en el Golf de Tunis), en nom del rei Frederic de Sicília, en la qual referia com alguns homes de Menorca (entre ells en Bartomeu Moragues), de Mallorca (en Cugullada i en Canut) i de Colliure es dedicaven a robar i capturar sarraïns de les illes que ell regentava.

En resposta de tal acció, Dalmau Totzó manà al notari de la Cort de Ciutadella que fes un inventari de tots els béns de propietat dels encausats per si s’hagués de procedir a la restitució i reparació dels danys causats i robats en aquelles illes. (ARM Ext. Cúria Governació AH 436 f. 30 i 48)

Segurament l’acció piràtica i corsària practicada des del port de Maó era arriscada i perillosa. Però també és evident que les autoritats governatives tenien un cert respecte per les persones que exercien tal activitat, ja que en altres ocasions es servien d’elles, sobretot quan havien demostrat la seva lleialtat a la Corona.

Amb aquest context s’ha d’entendre la petició cursada pel governador Roger de Rovenach el 27 de novembre de 1338, al rei Robert de Nàpols, demanant que intercedís en procurar l’alliberament d’En Jacme Tauler, mariner de Mallorca, i En Moragues de Menorca, que havien estat capturats en la Mar d’Argentària per uns genovesos, amb base al port de Mònaco, i entregats a l’almirall de “Vostra Serenitat”, súplica que anava acompanyada amb una nota que certificada “esser mariners honrats, que treballaven per sustentar les seves famílies” Una carta semblant va ser dirigida a l’almirall de l’estol sicilià.

Quatre anys més tard podem certificar la confabulació entre el governador menorquí i el mariner corsari. Esclatada la guerra entre la Corona d’Aragó (Pere IV) i la Corona de Mallorca (Jaume III), Menorca va sofrir la mancança de blat i ordi degut al bloqueig naval dels súbdits del rei aragonès. L’any 1342 (24 de novembre) Bartomeu Moragues i Antoni Salvador sortiren de Menorca amb un lleny armat, i capturaren una coca carregada de blat dels súbdits del rei d’Aragó, en els mars de Sa Nitja. Fet l’apressament, els homes del lleny conduïren la coca a la Cala de Ciutadella (port), però els guardes de l’alcàsser, creient que l’embarcació que entrava al port es tractava d’una possible invasió, dispararen amb un trabuc, apostat sobre els murs de la fortalesa, fins que s’assabentaren quela nau havia estat capturada i era portadora de gra. (ARM LC 3 f. 172 i 176) R. Rosselló.

En la guerra entre Pere IV i Jaume III, el rei mallorquí patí la pitjor part. L’aragonès, amb un potent estol desembarcà a Paguera (Mallorca) a principi delmes de juny. Pere IV es coronà rei de Mallorca en el mateix marc arquitectònic de la Seu, on anys abans havia estat coronat rei de Mallorca Jaume III l’any 1327.

El nou sobirà, per reafirmar el seu domini i potestat, manà a tots els pobles principals de les Illes a retre homenatge davant d’ell. Així doncs, en el mes de juliol de 1343, una delegació menorquina es presentà en el castell de l’almudaina de Ciutat i davant de nombrosos cavallers, entre els quals hi assistí Gilabert de Corbera, que després seria nomenat governador de Menorca (1343 – 1349). Encapçalant l’expedició hi figuren els jurats Jacme Moragues i Pere Esquella, Simó Garau jurista i Martí Lobet de Ciutadella, acompanyats del síndic del Castell de Maó Joan Viveda, el síndic del Castell de Santa Àgueda Jacme Pedrola, i el síndic d’Alaior Montserrat Blanch, que en nom de la Universitat de Menorca juraren i prestaren fidelitat al nou rei. (P. Bofarull. ACA Tom XXX 1866 p. 52-54).

En prova de gràcia, i amb el compromís de no prendre cap tipus de represàlia contre els súbdits del deposat Jaume III, el rei Pere confirmà a Jaume Moragues els drets atorgats per l’anterior monarca, així com un benefici eclesiàstic, instituït a l’església parroquial de Santa Mª de Ciutadella – probablement en honor i remissió dels pecats del seu pare (ACA reg. 1413 f. 57).

Jaume Moragues de Ciutadella va ocupar en alguns anys els càrrecs de jurat i conseller, i era propietari d’una alqueria en la qual es criaven cavalls i rossins. En una ocasió, en Francesc Costa, escoder i familiar del rei de Mallorca (1342) va comprar n cavall a Jaume Moragues per l’assessor del Governador de Mallorca, però els jurats es van oposar a la seva extracció de l’illa, al.legant que era necessari per a la defensa del territori. Una excusa per dificultar la seva exportació.

Vint i cinc anys després, el net i el fill d’un corsari, ocupaven càrrecs importants en l’administració municipal de la vila de Ciutadella.

mostra

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca